El PP aguanta la respiració a Galícia

BarcelonaEls dirigents populars han viscut tot un carrusel d'emocions des del passat 28 maig. Aquella nit, en què bona part d’Espanya es va tenyir de blau popular, es va viure una festa grossa a Génova i gairebé ningú dubtava que Alberto Núñez Feijóo arribaria aviat a la Moncloa. Tant, que alguns es van començar a repartir els ministeris abans d’hora. I quan el 10 de juliol Feijóo va deixar descol·locat Pedro Sánchez en el cara a cara electoral, a Génova van pensar que tenien la majoria absoluta a tocar i somiaven amb 160 o fins i tot 170 escons. De veure’s guanyadors, però, van passar a la depressió més absoluta la nit del 23-J i posteriors, malgrat els intents per maquillar-ho.

Però ves per on que les negociacions de Sánchez amb els independentistes i, sobretot, el vot negatiu de Junts a l’amnistia, van tornar a insuflar moral en la tropa popular. "Això és ingovernable, no pot durar", se sentia en els corrillos de Génova. Per acabar-ho d’adobar, la campanya gallega s’inicia amb una gran victòria política dels populars a Brussel·les: el Parlament Europeu demana investigar els vincles de Rússia amb l’independentisme català. Millor impossible. Les eleccions gallegues ja no són importants només per se, sinó que es conceben com el millor trampolí per preparar una gran victòria a les europees del juny. El pla era que Sánchez arribaria molt tocat a l’estiu, potser de mort. Però tot aquest pla es va ensorrar la mitjanit del dissabte 10, quan es va fer públic que el líder popular estava obert a indultar Puigdemont. Ara resulta que el que està en perill de mort (política) no és Sánchez, sinó el mateix Feijóo. I tot el PP aguanta la respiració.

El malestar entre els dirigents populars i tot el sistema Madrid (la dreta política, mediàtica, judicial i econòmica) és tan gran amb Feijóo que, passi el que passi aquesta nit, el seu lideratge haurà quedat tocat. El que no sabem encara és si l’agonia serà llarga o curta, i quant la pot accelerar una eventual pèrdua de la Xunta, que és possible que no s'acabi de saber fins al recompte del vot a l'estranger. L’única cosa clara és que el pànic s’ha estès entre les files populars, que en una darrera setmana horribilis ha jugat la seva carta més desesperada: ETA. El PP va fer un vídeo en què intentava relacionar la candidata del BNG, Ana Pontón, amb Arnaldo Otegi. El final de la campanya del PP ha dibuixat un Alfonso Rueda a la defensiva, que resa per mantenir els 38 escons que donen la majoria absoluta pelada (que serien 4 menys que ara) i intenta no perdre vots ni cap a la dreta (Vox) ni entre els sectors més galleguistes (BNG).

Efecte Pontón

En efecte, si avui és possible el tomb a Galícia és gràcies a la capacitat de la candidata del BNG per penetrar en electorats moderats que amb un altre cap de cartell mai s’haguessin plantejat votar aquest partit. Pontón ha construït un discurs galleguista i socialdemòcrata, amanit amb feminisme i ecologisme, que tan bon punt penetra entre l’electorat urbà i més jove com en entorns rurals. Té un discurs social que recorda ERC o EH Bildu, però amb unes formes temperades que recorden el PNB o l’antiga CiU. De sobte, el partit revolucionari de Xosé Manuel Beiras s’ha convertit en un catch all party capaç d’erosionar la poderosa maquinària del PP. Pontón cau bé i inspira confiança, i a més els adversaris s’han encarregat de posar-la al centre de la campanya i fer-la créixer.

Els socialistes, amb un candidat sòlid (José Ramón Gómez Besteiro) però amb un partit sense l’estructura ni la capil·laritat de PP i BNG, accepten ser el tercer en discòrdia amb l’esperança que un cop passi l’efecte Pontón podran créixer, ja sigui al govern o a l’oposició. Per a Sánchez hauria estat un problema en un escenari de victòria clara del PP, però ara la pressió és per a Feijóo. Yolanda Díaz també patirà un fort revés aquesta nit si no aconsegueix entrar al Parlament o si, encara pitjor, els vots a Sumar impedeixen la majoria d’esquerres. En tot cas, el resultat serà una cura d’humilitat per als dos socis del govern.

L’escenari d’una pèrdua de la Xunta per part del PP no només provocaria un terratrèmol en aquesta formació que amenaçaria el lideratge de Feijóo, sinó que dibuixaria un mapa inèdit en la història de la democràcia espanyola: les tres nacionalitats històriques (Catalunya, Euskadi i Galícia) tindrien presidents sobiranistes. Una fotografia de Pontón amb Urkullu i Aragonès és el pitjor malson per a la dreta espanyola, que perdria un feu clau, però també afegiria pressió a Sánchez perquè acceleri les reformes territorials. Però el que seria un simple maldecap per a Sánchez, per al PP seria una autèntica tragèdia. Una sola cosa està clara: si es confirma el tomb, el factor Pontón tindrà repercussions molt més enllà de Galícia.