El PP torna a agafar aire malgrat la caixa B de Bárcenas

BarcelonaAhir es complia un any des que un llum vermell es va encendre a la seu central del PP. El 27 de juny del 2013 el jutge Pablo Ruz dictava presó incondicional contra Luis Bárcenas en el marc del cas Gürtel. Dues setmanes després, l’extresorer del partit tornava a l’Audiència Nacional i destapava l’escàndol: tots els que han sigut presidents, secretaris generals i vicesecretaris del PP coneixien l’existència d’una caixa B nodrida amb els diners de grans empresaris, va assegurar llavors Bárcenas davant el magistrat. Tots cobraven sobresous amb diner negre. Ell mateix -reconeixia- va lliurar en mà sobres amb bitllets a Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal, just abans de cedir la caixa forta, va explicar.

Des d’aleshores han passat dotze mesos i Bárcenas continua a la presó, el PP es manté al govern i el jutge continua investigant. Els més pessimistes -o optimistes, depenent de si són defensa o acusació- creuen que el setge judicial pels papers de Bárcenas es reduirà finalment a l’afer de la polèmica reforma de la seu del partit al carrer Génova de Madrid. Dels pagaments en negre d’aquesta reforma només en respondrà qui va facturar-ho, l’arquitecte, i qui va induir-lo al delicte, el mateix Bárcenas.

Encara està pendent un informe clau de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) sobre les donacions fetes per empresaris durant dues dècades, fora de la legalitat i que Bárcenas va anar anotant a mà. Altres funcionaris de la IGAE, adscrits a la Fiscalia Anticorrupció, ja han avançat en un informe que és impossible demostrar que aquestes donacions eren “finalistes”, és a dir, que cadascuna es feia a canvi d’un contracte amb l’administració.

Gonzalo Boyé, advocat de l’Observatori DESC, que s’ha personat com a acusació popular, constata: “La finalitat última d’un empresari és guanyar diners. I aquests, què són? Germanetes de la caritat?”, La pregunta retòrica pretén rebatre l’argument de la IGAE. En la querella d’aquesta acusació es destaca que el PP havia infringit l’article 149 de la llei electoral, en falsejar el PP seus comptes oficials. Aquest delicte, a més, és continuat en el temps, la qual cosa en contamina d’altres de relacionats amb el finançament irregular del partit i n’evita la prescripció, segons Boyé.

Un altre dels debats vinculats al cas és el de la tributació de les donacions. La llei eximeix els partits polítics de fer-les, però només al·ludeix a les legals. Què passa, però, amb les que recullen els papers de Bárcenas, molt per sobre del límit de 100.000 euros que estableix la llei per a cada donant? El setembre de l’any passat, l’Agència Tributària va interpretar en un informe remès al jutge que no havien de declarar. Però Ruz l’hi ha tornat a preguntar arran d’un document de la direcció general de Tributs que UPyD va remetre al jutge instructor.

El jutge Ruz no afluixa

Si Hisenda tanca aquesta via, encara queda el recurs al Tribunal de Comptes, que ja ha advertit, però, que totes les irregularitats comeses en aquest àmbit pels partits abans del 2012 estan prescrites. ¿I els dirigents què esmentava Bárcenas? Segons el citat informe d’Hisenda, les quantitats que podrien haver defraudat en els exercicis encara no prescrits (2007 i 2008) “no generarien quota delictiva”. Però com més traves apareixen per adjudicar responsabilitats penals, més contundent és Ruz en la seva descripció del finançament irregular del PP durant dues dècades. De tant en tant, dicta una resolució per assenyalar els indicis sospitosos i advertir d’una caixa B “contínua en el temps”. Així ho va tornar a fer després d’analitzar la documentació confiscada al desembre al registre de la seu de Génova. Però, fins que no es reformi el Codi Penal, els partits com a tals no incorren en delicte per finançament irregular.