La moció de censura de Tamames ha servit de treva d'unes hores perquè les diferències dins l'espai d'Unides Podem quedessin en un segon pla. No ha durat gaire, perquè tant la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, com la ministra d'Igualtat, Irene Montero, han airejat la pugna que mantenen per l'encaix del partit lila en el projecte de la ministra de Treball. Podem continua demanant un acord amb Díaz abans de l'acte del 2 d'abril a Madrid que passi també per definir un sistema de primàries per configurar les candidatures a les eleccions generals. "El partit que està muntant Yolanda Díaz amb el PCE o Més Madrid és diferent de Podem, però volem anar juntes a les eleccions, per això necessitem un acord i unes primàries", ha dit Montero en declaracions al Congrés. Només una estona abans, Yolanda Díaz havia retret a l'exlíder de Podem, Pablo Iglesias, la seva designació "a dit": "Jo soc una demòcrata i una persona lliure". Díaz ha reiterat que sempre ha apostat perquè els lideratges els esculli la ciutadania, un missatge que ve a avalar el sistema de primàries tot i que sense concrecions. La vicepresidenta segona assegura que hi ha negociacions obertes amb Podem –que els liles neguen–, però que fins que no passin les eleccions del mes de maig no es farà públic cap acord. Yolanda Díaz va demanar "altura" de mires a Podem en l'acte de Sumar d'aquest cap de setmana a Sevilla i, per fer-ho, va utilitzar exactament les mateixes paraules que havia pronunciat Iglesias en un acte l'any 2019 en què també demanava unitat a tots els partits de l'espai. "Hi crec fermament", ha defensat Díaz.
El fracàs de l'operació Tamames endureix el xoc PP-Vox
Cuca Gamarra es regira contra la moció de censura de l'extrema dreta: "És un inexplicable regal al govern"
MadridL'espectacle orquestrat per Vox amb Ramón Tamames com a cara visible ha acabat com estava previst, fracassant. La moció de censura contra el president espanyol, Pedro Sánchez, només ha obtingut els vots favorables dels 52 diputats de l'extrema dreta i el de l'exmembre de Ciutadans Pablo Cambronero: el PP s'ha abstingut, mentre que tota l'esquerra i el sobiranisme hi han votat en contra. De fet, és el govern de coalició qui ha acabat sortint reforçat d'una moció enverinada per al PP i que s'ha convertit en el tret de sortida del cicle electoral d'aquest 2023 que comença el mes de maig amb les eleccions municipals i autonòmiques, i que acabarà amb les generals de finals d'any.
Aquest dimarts, el president espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, van exhibir una unitat que l'executiu necessitava per sobreposar-se durant unes hores de les turbulències de les últimes setmanes arran de la divisió per qüestions com la reforma de la llei del només sí és sí. Una imatge que el PP volia evitar. Perquè si hi ha una fotografia que ha deixat aquesta moció de censura és la d'un bloc de la dreta dividit a les portes d'unes eleccions municipals i autonòmiques crucials. Aquest dimecres, precisament, les mirades estaven posades en la bancada de la dreta de l'hemicicle del Congrés, la del PP. La formació d'Alberto Núñez Feijóo havia de defensar una abstenció complicada perquè estava entre dos focs: el de l'extrema dreta -que li reclamava el suport malgrat ser una moció estèril- i el del govern de coalició. I l'estratègia dels populars ha estat intentar rendibilitzar les crítiques dels dos bàndols per entronitzar el líder del PP com el guanyador de la moció.
Sánchez retreu a Feijóo el seu silenci
"Quan es parla més de Feijóo que dels seus partits, es jutja el que fa i no farà Feijóo, el que revela és que ja veuen Feijóo més president del govern", ha afirmat la portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra, en la represa del debat de la moció de censura. El discurs de Gamarra també ha estat en clau preelectoral, perquè l'objectiu dels populars és dependre el mínim de l'extrema dreta durant el proper cicle electoral. La seva tàctica passa per intentar visualitzar que és una possibilitat real que el PP pugui governar en solitari com a Andalusia. Però Pedro Sánchez s'ha encarregat d'intentar desmuntar-la quan ha acusat Feijóo de "callar": "Amb el seu silenci ho diu tot". "Sap que necessita Vox per governar en ajuntaments i comunitats autònomes al maig", ha afegit. Sánchez ha burxat en les contradiccions dels populars i ha recordat el vot contrari a la moció de Vox del 2020: "Han passat d'un no decent a una abstenció indecent".
![Aplaudiments de la bancada del PP a la seva portaveu, Cuca Gamarra, aquest dimecres al Congrés](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1920 1283"%3E%3C/svg%3E)
La proposta de Vox era una moció més que incòmode per al PP. Per això, els conservadors havien intentat allunyar al màxim el seu líder d'aquest debat i li havien buscat una agenda alternativa per justificar la seva absència al Congrés: Feijóo és a Brussel·les, on es veurà amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, precisament una dirigent europea que té molta sintonia amb Sánchez tot i ser conservadora. Malgrat l'intent d'allunyar Feijóo dels focus, els conservadors han intentat posar en un mateix calaix els socialistes i Vox per fer sobresortir el líder popular. Gamarra ha acusat l'extrema dreta d'intentar treure "un rèdit partidista" a costa del PP, "exactament el que fa el sanchisme".
Del vot en contra del PP a l'abstenció
La portaveu popular, de fet, s'ha regirat contra la moció que l'extrema dreta ha presentat amb Ramón Tamames de candidat: "Estem davant un inexplicable regal al govern, perquè podrà exhibir una unitat que no té". Gamarra l'ha arribat a qualificar "d'extemporània i inútil". Tot i que la intervenció de Tamames no va provocar greus contradiccions internes amb el discurs de Vox –el candidat va evitar assumptes espinosos com la violència de gènere o el canvi climàtic–, Gamarra ha focalitzat aquí el seu argumentari per justificar la seva abstenció. Si es convoquessin unes eleccions generals al maig –era aquest l'objectiu de la moció de censura de Vox–, "les posicions ideològiques no concordarien entre el candidat i el partit", ha retret Gamarra, que ha preguntat: "Quin és el model territorial o l'estratègia demogràfica que defensarien?" "No és el relat, el projecte i el candidat del PP. No votarem a favor per respecte als espanyols i no votarem en contra per respecte a vostè", ha afegit dirigint-se a Tamames.
Gamarra ha aprofitat per carregar contra el govern de coalició, que creu que té els dies comptats, pels seus pactes amb l'independentisme, el cas Tito Berni o les polítiques del ministeri d'Igualtat. Sánchez li ha replicat acusant els populars d'haver-se aliat amb Vox i Tamames per "aturar els avenços socials i les polítiques progressistes" del govern de coalició. L'objectiu del PSOE és que el fracàs de la moció de censura funcioni per mobilitzar el seu electorat de cara al maig per barrar el pas a l'extrema dreta. Sigui com sigui, malgrat acabar tal com havia començat, Ramón Tamames diu que se'n va "satisfet" d'haver liderat la iniciativa de Vox. Ja va ser decisiu l'any 1989 a l'Ajuntament de Madrid quan el seu vot com a regidor del CDS va servir per expulsar el PSOE de l'alcaldia i obrir les portes al PP.
