El PP accelera la descomposició de Ciutadans a Europa

BarcelonaUn cop d'efecte del PP acosta el final de Ciutadans amb l'absorció de les restes polítiques que li quedaven a Europa. L'anunci dels populars del fitxatge de tres eurodiputats del partit taronja ha deixat més tocat encara el projecte polític que encapçalarà Jordi Cañas en els comicis del 9 de juny. I els noms arriben al moll de l'os del seu poder polític: es tracta de les eurodiputades Susana Solís i Eva Poptcheva, però també l'europarlamentari fins ara líder de l'espai, Adrián Vázquez. De fet, l'exsecretari general de Cs va dimitir arran del desacord entre el nucli de Carlos Carrizosa sobre la integració dins del PP, que es va veure frustrada. Allò va originar un terrabastall, però amb aquests nous moviments s'accelera la descomposició de la formació al continent europeu.

A més d'aquests fitxatges estrella, anunciats a través de les xarxes socials, hi ha una altra adhesió que fa especialment mal a Cs, amb l'anunci a bombo i platerets per part del dirigent popular Alberto Núñez Feijóo: el filòsof i escriptor Fernando Savater, que havia donat suport en diverses eleccions al partit després d'haver-ho fet per UPyD, ara tancarà les llistes del PP a l'Eurocambra. Sense anar més lluny, a principis d'abril va participar en un acte al costat del candidat taronja el 12-M, Carlos Carrizosa, en què van compartir la prioritat de lluitar contra "el problema del nacionalisme" i va dir que ajudaria la formació "en tot el que pogués". Les fugues que pateix se sumen a baixes destacables com la de la també eurodiputada Maite Pagazaurtundúa, que va deixar la política a finals de març.

D'una banda, el líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, i el portaveu estatal i candidat a les eleccions europees, Jordi Cañas, expressen públicament plena confiança en la recuperació de la formació després de la davallada del 2019 i la quasi desaparició del mapa polític el 2023 –amb només l'esperança del reducte català–. Per això, s'havien centrat des d'un principi en els comicis catalans i europeus que es va encadenar per la convocatòria anticipada del president de la Generalitat, Pere Aragonès –que els va agafar a contrapeu–. Tot i això, les llistes per a les eleccions catalanes ja van suposar una pèrdua de capital polític, amb adeus inesperats com el de la fins ara portaveu del grup al Parlament, Anna Grau, que se sumava a la dinàmica de pèrdues arrossegada des del 2021 –amb dimissions o afiliació al PP, com és el cas de Pere Lluís Huguet i Lorena Roldán, ara candidats a les eleccions al Parlament dels populars a Tarragona–. Així, al Principat Cs s'aferra a una llista resistent formada per persones del nucli de confiança de Carlos Carrizosa i militants que han aguantat la deriva negativa que arrossega. Mentrestant, a Europa, Jordi Cañas ha exhibit el suport del també eurodiputat Javier Nart, una persona de la seva confiança amb una llarga trajectòria dins del seu partit, que contrasta amb el que han fet els fins ara tres companys de files a Brussel·les.

De totes maneres, el partit espera esquivar l'onada de baixes que ha patit amb els fidels en contraposició al PP, del qual no es fien i recorden que van pactar amb el nacionalisme en nombroses ocasions, com ara el Majestic. Precisament, els de Carrizosa han engegat aquesta setmana una campanya contra el pacte entre els expresidents Jordi Pujol i José María Aznar, que va suposar la cessió de competències als Mossos o l'eliminació del servei militar obligatori. D'aquesta manera, pretenen evitar la desaparició per etapes que les enquestes dibuixen: després de la davallada del 2019 i els comicis del 2021 a Catalunya i del 2023 a Espanya, s'enfronten al repte a vida o mort del 12-M i les europees del 9-M.