Quan pots anar a judici per fraccionar contractes?

BarcelonaPer preservar els principis de la lliure concurrència i la igualtat de tracte de tots els operadors econòmics, les administracions públiques no poden contractar a qui vulguin per fer una determinada feina com ho fan els agents privats. Només en aquells casos que els serveis no superen un cost de 15.000 euros poden fer una adjudicació a dit. És a dir, utilitzar els anomenats contractes menors. La resta s’ha de fer per procediments que garanteixin la competència. Ara bé, el problema arriba si s’utilitza aquesta contractació menor per trossejar un contracte gran i saltar-se les normes generals de contractació pública. És el que es coneix com a fragmentació de contractes i el que la Fiscalia atribueix a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes. 

Josep Maria Aguirre, professor de dret administratiu de la Universitat de Girona, deixa clar que la fragmentació es produeix quan es fan contractes petits sobre un mateix tema per eludir fer un concurs. D’aquesta manera, apunta, se salta la burocràcia i es fa via en la contractació. Aquesta pràctica, remarca, no és correcta i, per tant, es tracta d’una infracció administrativa. Legalment, doncs, no es pot fragmentar cap contracte.

Una altra cosa és quan això té rellevància penal. És a dir, és un possible delicte. En aquest sentit, el penalista Joan Queralt exposa que no hi ha cap factor que determini clarament quan s’està davant d’una simple infracció o quan s’està cometent un delicte de prevaricació –del que està acusada Borràs–, sinó que hi ha d’haver diversos elements que decantin la balança. Un, per exemple, és el temps: “El fraccionament és delictiu sobretot quan s’estén en el temps”, apunta. Hi ha més elements que enumera l’Agència Valenciana Antifrau: el fet que existeixi una “arbitrarietat conscient”, és a dir, que hi hagi un pla per afavorir una determinada persona a través de la fragmentació de la contractació. En una de les publicacions del Tribunal de Comptes sobre aquest àmbit també apunten a una altra idea: el fet d’obviar els controls propis dels processos administratius i que les raons per les quals es fa “no puguin ser explicades amb una argumentació tècnico-jurídica mínimament raonable”.

Comportament de risc

L’Oficina Antifrau de Catalunya avisa en un informe sobre la integritat de la contractació pública que la fragmentació de contractes és un dels riscos de les administracions a l’hora d’incórrer en corrupció. Assenyala com a comportament inadequat la preparació dels contractes on es limiti la lliure competència de les empreses i inclou precisament “la possibilitat que es fragmentin contractes que per import haurien de ser licitats obertament” i que “s’adjudiquen directament com a contractes menors”.