¿Es pot tirar enrere la reforma laboral per l'error d'un diputat del PP?

MADRIDLa polèmica votació que va convalidar la reforma laboral al Congrés pot acabar desencadenant en un periple judicial. No només perquè el Partit Popular i Vox han amenaçat amb portar-la al Tribunal Constitucional, sinó perquè ara un advocat ha presentat una denúncia a un jutjat de Madrid perquè investigui si durant la votació, en la qual es va comptabilitzar el vot erroni del diputat del PP Alberto Casero, es va produir un delicte informàtic o contra els drets fonamentals. Fonts de la Fiscalia de Madrid confirmen a l'ARA que aquest divendres el lletrat ha demanat "de manera urgent" que es requisin els ordinadors personals i del Congrés de Casero per iniciar la investigació. El jutge que estava de guàrdia, Adolfo Carretero, ha traslladat la petició a la Fiscalia. Però el ministeri públic, segons les mateixes fonts, no ho ha considerat urgent, de manera que serà el jutge instructor natural –és a dir, a qui li arribi quan toqui el cas– qui decideixi si cal o no tirar endavant amb la investigació que ha presentat aquest advocat.

El final, si és que ha arribat, de la votació de la reforma laboral continua sent digne de plot twist de pel·lícula. Una de les mesures estrella del govern espanyol ha tirat endavant gràcies al vot de Casero i amb els dos diputats d'Unió del Poble Navarrès (UPN) trencant la disciplina de vot per intentar fer fracassar la votació. La confusió va ser tan gran que la bancada de la dreta fins i tot va arribar a celebrar eufòricament el rebuig a la reforma laboral que havia proclamat per error la presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet, fins que els serveis de la cambra li van fer notar l'error i va donar llum verda a la normativa. "Tongo, tongo", exclamaven a crits diputats del PP i Vox. La portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, avisava que abans de la votació presencial s'havia traslladat a la mesa un "error informàtic" en la votació de Casero, que va ser telemàtica per malaltia. Segons el PP, Casero havia votat que no i al certificat de votació apareixia que sí i, per tant, calia aturar la votació. Com que aquest vot és tan important, la primera pregunta que cal fer-se és si es pot fer marxa enrere. I la mesa del Congrés ja ha dit que no n'hi ha cap motiu.

El mateix Casero ha enviat un escrit a la presidenta del Congrés aquest divendres en què assegura que "s'ha vist vulnerat" el seu dret fonamental a l'exercici del vot. "Vaig intentar posar-me en contacte amb la cambra abans que s'anunciés l'inici de la votació per advertir de l'error i que el sentit del meu vot recollit pel sistema no expressava la meva voluntat", recull el text al qual ha tingut accés l'ARA. Segons Casero, com que la mesa no li donava una resposta va avisar ràpidament el seu grup parlamentari perquè alertés de "l'anomalia". El diputat afegeix que un cop això va ser possible, la mesa va traslladar el problema a Batet perquè convoqués una "reunió urgent" dels membres, però la presidenta "va decidir unilateralment i de manera arbitrària [...] engegar la votació", recull l'escrit del diputat popular. En aquesta situació, Casero va decidir traslladar-se al Congrés per intentar votar en persona: "I se'm va impedir". Per tot això, reitera que la votació final de la reforma laboral "no expressa la voluntat popular", és a dir, no hauria hagut de prosperar. El seu vot va decantar la balança.

Si s'entra a la pàgina web del Congrés, al registre de votacions de dijous es comprova que efectivament en la convalidació del reial decret llei de la reforma laboral només hi ha un vot favorable del Partit Popular, el telemàtic d'Alberto Casero. Ara bé, no és l'únic. Si es revisa tota la jornada, Casero va votar dues vegades més de manera contrària al que havia decidit el seu grup polític. En concret, va votar que no a la tramitació com a projecte de llei de la reforma laboral (per poder-hi introduir esmenes), malgrat que el PP hi va votar favorablement, i va votar també en contra del punt 1 d'una de les mocions presentades pel mateix PP sobre "l'observança" del programa legislatiu del govern espanyol.

Però aquest no va ser l'únic error del PP. Fins a 79 diputats dels 89 que té el partit al Congrés van votar que sí al dictamen de la llei que castiga l'assetjament antiavortista davant les esglésies per una indicació errònia de la secretària general.

El periple reglamentari

Pot fallar el vot telemàtic? A l'espera de saber si la mesa ha de prendre alguna decisió, el portaveu del PSOE, Héctor Gómez, ja recordava dijous que el sistema de votació telemàtic té una doble comprovació i que el secretari general de la cambra baixa havia donat per bo el recompte. En concret, quan un diputat vota de manera telemàtica ha d'introduir primer el nom i una contrasenya. Després, li apareixen les votacions disponibles en pantalla, és a dir, en quines pot emetre el vot, i finalment pot optar pel sí, pel no o per l'abstenció. El sistema encara té una validació addicional que ha d'acceptar el diputat si està segur del seu vot. Després, els serveis de la cambra confirmen que el vot ha arribat correctament i el validen automàticament. Temps enrere el reglament establia la trucada telefònica per comprovar el vot telemàtic, però des de la cambra baixa duen que amb el procés digital actual ja no es fa.

Una de les preguntes, ara, és si la mesa s'hauria d'haver convocat. Segons Casero, sí, com també ho creu Cuca Gamarra, que dijous a última hora de la nit va enviar un escrit a la mesa en la mateixa direcció. Els populars asseguren que "no es van respectar els apartats quart i sisè de la resolució del 21 de maig del 2012" en què es recull el dret dels membres de la mesa a sol·licitar una reunió urgent. Però, què diuen exactament aquests apartats? Doncs el sisè en particular diu que el diputat que ha votat telemàticament no podrà emetre el vot de manera presencial, com Casero volia, sense autorització expressa de la mesa que, en cas que l'autoritzi, hauria de declarar abans el vot telemàtic nul o no emès. Ara bé, la mesa ja havia donat el vot per vàlid perquè el procés telemàtic ja s'havia comprovat i, per tant, no hi hauria l'opció de repetir la votació.

Un dels últims precedents que es recorda d'una situació semblant és la del novembre passat, quan el diputat socialista José Luís Abalos es va equivocar en el sentit de vot a l'hora de votar els nous magistrats del Tribunal Constitucional (va votar que no telemàticament, tot i que el PSOE hi votava favorablement). Malgrat demanar un canvi per poder tornar a votar, se li va denegar.

Picabaralla jurídica

El PP i també Vox han denunciat que "si no se soluciona" el que consideren que va ser una "vulneració del dret del vot" traslladaran la votació de la reforma laboral al Constitucional. "Hi ha una doble verificació i el que ha passat al senyor Casero és que ha comès un error humà", ha insistit la socialista Adriana Lastra aquest divendres. La lliçó que treu el PSOE i Unides Podem de tot el xou és que és pràcticament impossible configurar una majoria alternativa a la de la investidura. Sense ERC, Bildu i el PNB, només l'error d'un diputat del PP els ha salvat. En tot cas, la vicesecretaria general del PSOE ha aprofitat l'avinentesa per assegurar: "El PP sabia des d'abans la decisió dels diputats d'UPN. L'única cosa que ens queda per descobrir és el preu que n'han pagat", ha dit Lastra, que ha afegit que els de Casado "són capaços de qualsevol cosa, però això d'ahir és la cosa més flagrant en molt de temps".