¿Es pot reobrir la causa per l'atac terrorista de la Rambla?
La família del nen mort de Rubí es planteja querellar-se contra l'exdirector del CNI després de les declaracions d'un dels condemnats
MadridLes afirmacions d'un dels condemnats pel 17-A, Mohamed Houli, que ha assegurat que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) coneixia les "intencions" de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, no han sorprès els advocats d'una de les acusacions del judici. Concretament, la dels pares del Xavi, el nen de 3 anys mort a la Rambla, que durant el procediment va intentar que s'investigués si els serveis secrets estaven al darrere dels atacs o, com a mínim, si van cometre una negligència greu. "Ho estem estudiant i veient com ho enfoquem", afirma a l'ARA el lletrat Jaume Alonso-Cuevillas, que avança la intenció de presentar una nova querella contra el responsable del CNI en aquell moment, Félix Sanz Roldán, i els seus responsables polítics. Si seria contra l'expresident Mariano Rajoy, l'exministra de Defensa María Dolores de Cospedal o l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, no està encara decidit. Cuevillas creu que no hi ha prou base per condemnar ningú, però sí per obrir una investigació.
Junts ha acompanyat des del Congrés aquesta teoria, segons la qual, a més, no estaria acreditat que Es Satty hagués mort en l'explosió d'Alcanar del 16 d'agost del 2017, tot i que es va trobar una orella seva entre la runa. La formació de Carles Puigdemont ha trobat en aquesta comissió d'investigació del Congrés la fórmula per indagar més en el que va quedar fora del judici. Pràcticament no es va abordar la figura de l'imam ni els seus vincles amb el CNI, malgrat que al sumari ja constaven les visites d'agents secrets i de la Guàrdia Civil l'any 2014 a la presó de Castelló, on complia una condemna per un cas de tràfic de drogues. De fet, documents desclassificats aportats a la comissió de la cambra baixa han donat més informació sobre aquests contactes, si bé reflecteixen que el CNI va descartar Es Satty com a possible confident i va perdre-li la pista perquè no percebia que estigués radicalitzat. "Tenien la cèl·lula monitoritzada", assegura, per contra, l'advocat Cuevillas, que també recorda que l'excomissari José Manuel Villarejo va insinuar que al CNI "se li'n va anar de les mans". El desembre passat, en la compareixença a la comissió, Villarejo va dir que els serveis secrets haurien pogut "evitar" els atemptats, però que ni de bon tros els van provocar.
El lletrat apunta que la intenció no és reobrir la causa, que fins i tot va comptar amb la confirmació de la sentència al Tribunal Suprem, sinó obrir-ne una de nova. Per la matèria que tracta hauria de ser a l'Audiència Nacional, però si s'inclou a Zoido en la querella, que és eurodiputat, hauria de ser al Suprem per la seva condició d'aforat. L'objectiu, afegeix, és "que s'investigui el que no es va voler investigar", seguint la mateixa línia que ha dut els pares del Xavi a elevar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans per forçar l'Estat a esclarir tots els fets. L'estratègia de Cuevillas difícilment comptarà amb l'anuència de la Fiscalia, que durant el judici del 17-A ja no va donar pàbul a aquestes tesis. Fonts del ministeri públic coneixedores del cas qualifiquen de "ximpleria" el que ha afirmat Houli al Congrés i creuen que "no té cap sentit" intentar reobrir-lo. Atribueixen les manifestacions al fet que el condemnat estigui a la presó.
