Es pot reformar la Constitució sense referèndum?
El 1992 i el 2011 es va fer sense consulta, però ara el PP tem que alguns grups vulguin convocar-ne una per anar més enllà
BarcelonaA l'estat espanyol només s'ha obert el meló de la reforma constitucional dues vegades: l'any 1992, per permetre als ciutadans estrangers residents a Espanya presentar-se com a candidats a les eleccions municipals; i el 2011, quan es va prioritzar el pagament del deute públic a altres necessitats. En els dos casos, eren reformes ordinàries de la Constitució que no requerien l'obligatorietat de convocar un referèndum. Segons l'article 167.3, només s'ha de convocar si ho sol·liciten una desena part de diputats o senadors. Ni l'any 1992 ni el 2011 es va demanar. Ara, el PSOE i el PP podrien pactar la tercera reforma constitucional de la història per modificar l'article 49 i substituir la paraula disminuït per persones amb discapacitat. Un canvi que fa anys que està pendent i que els populars es resisteixen a avalar perquè tenen por que hi hagi partits que utilitzin la reforma per anar més enllà.
La reforma és quirúrgica i semblant a les altres dues. És a dir, comportaria obrir el procediment ordinari que s'utilitza per modificar articles que no afecten capítols especialment blindats com els relacionats amb la Corona o la integritat territorial –aquests requereixen un procés més complex, en què es necessita una majoria de dos terços en les dues cambres per tirar endavant, referèndum i eleccions–. Per això, tant en el cas de l'article 13, que va afegir la possibilitat que els estrangers es poguessin presentar a les eleccions municipals, com en el de l'article 135 amb el deute públic, es va seguir el procediment ordinari: tres cinquenes parts del Congrés i del Senat van avalar la reforma, és a dir, els dos grans partits, el PSOE i el PP, es van posar d'acord perquè prosperés.
Per fer-ho amb l'article 49, caldria el mateix procés. Però ¿per què el PP desconfia d'aquesta reforma? Té por que grups com Sumar l'aprofitin per exigir la convocatòria d'un referèndum que serveixi perquè la ciutadania voti aquest canvi, però que a la pràctica ho converteixin en un plebiscit simbòlic sobre el conjunt de la carta magna. És a dir, per plantejar si cal una reforma amb més profunditat de la Constitució a la qual la dreta hi està frontalment en contra. "Si Yolanda Díaz dona garanties que la modificació constitucional se circumscriurà a aquesta qüestió i no l'utilitza per a unes altres finalitats, avui mateix es pot tancar l'acord", apunten fonts populars, que recorden que demanaran habilitar el mes de gener al Congrés per tramitar aquesta reforma d'urgència i aprovar-la en lectura única.
La posició de Sumar
Per intentar desactivar aquest debat, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, ha recordat que Sumar sol no ho pot sol·licitar. Cal que un mínim de 35 diputats demanin aquest referèndum. Ara mateix, Sumar en té 26 després que Podem abandonés el grup per passar al mixt. De fet, ni sumant-hi els cinc parlamentaris liles seria suficient (es quedarien en 31 diputats). Al grup de Yolanda Díaz, doncs, li caldria el suport, com a mínim, de l'independentisme, tant d'ERC com de Junts, que sumarien plegats 40 diputats. Ara bé, Sumar no ha exterioritzat cap intenció de sol·licitar un referèndum per aquesta qüestió i fonts de la formació demanen al PP que no busqui "excuses" per aprovar aquesta reforma constitucional.
Sigui com sigui, al darrere de tot plegat torna a planar el debat sobre una reforma constitucional. La carta magna espanyola és una de les que té uns processos més complexos per modificar-la. I aquesta és una de les raons que explica que, en més de quaranta anys de vigència, no s'hagi activat mai el procediment agreujat per fer una reforma a fons o per modificar, per exemple, la forma d'Estat.