Què es pot dir i què no en seu parlamentària?

Madrid“Filoterrorista”, “feixista”, “fomentar la cultura de la violació”, “monarquia corrupta”. Aquestes paraules tenen comú que s’han proferit els últims dies al Congrés i que han motivat la intervenció de la presidència de la cambra. Hi ha hagut casos en què s’ha instat l’orador a retirar-les o se l’ha advertit, i, fins i tot, hi ha hagut criteris dispars sobre un mateix terme. L’espiral d’exabruptes, amb insults inclosos, ha portat la màxima representant de la institució, Meritxell Batet, a demanar als diputats que “s’autolimitin”, i alhora s’ha posat el focus en si hauria de ser més contundent contra determinats comportaments. S’han de proscriure paraules? Cal reformar el reglament del Congrés? Totes les veus consultades per aquest reportatge coincideixen que la solució és molt difícil: aquest clima respon a una estratègia de Vox que juga amb els límits de la llibertat d'expressió.

En conversa amb l’ARA, l’exvicepresidenta del Congrés i exdelegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, recorda presenciar com el PP acusava en seu parlamentària d’“assassí” Felipe González en els seus últims compassos com a president. Eren fets “puntuals” d’una legislatura molt concreta (la justícia investigava els responsables dels GAL), diu, res a veure amb l’ambient de bronca que s’ha instal·lat ara al Congrés. “És una dinàmica a la qual ens ha arrossegat Vox, tot i que no només, que utilitza l’exabrupte per fer política. És una estratègia molt similar a la que es dona en altres països”, contextualitza la politòloga Cristina Monge. També s’ha reproduït a altres parlaments on el partit d’extrema dreta té representació, com a Castella i Lleó –amb el vicepresident de la Junta, Juan García Gallardo, com a principal protagonista–, i a Catalunya.

La cambra catalana ha sigut sempre més “cortesana”, assegura l’exdiputat d’ERC al Congrés i exlletrat major del Parlament Joan Ridao. De fet, només consta una reprovació, la de l’exdiputat de Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena l’any 2011 per afirmar que l’expresidenta Núria de Gispert, a qui es va referir com “aquesta cosa”, vestia “com una fada i una mamarratxa”. Aquestes dues últimes setmanes no s’ha expulsat ningú al Congrés, i això que en el passat sí que s’havia fet: el 2018 la llavors presidenta, Ana Pastor, va cridar tres vegades a l’ordre a Gabriel Rufián i el va acabar fent fora, després que ell acusés “d’indigne” l’exministre d’Exteriors Josep Borrell. En privat, Pastor va citar el portaveu d’ERC i li va demanar un canvi d’actitud.

Més contundència

Són casos aïllats pels quals el reglament té una resposta. Per a la situació actual, ¿és una solució aplicar amb més contundència els instruments de què ja disposa la presidència? El secretari primer de la mesa, Gerardo Pisarello, creu que sí. “Cal ser ferms amb les sancions que s’apliquen. Si una persona es nega a marxar, cal suspendre la sessió fins que ho faci”, afirma a l’ARA, a més de recordar que fa un any el diputat José María Sánchez, de Vox, va “desobeir” l’expulsió imposada per haver anomenat “bruixa” una diputada del PSOE. Monge no creu que sigui “el més intel·ligent” fer-los el joc, ja que precisament el que busquen els ultres és ser expulsats i reforçar la seva imatge “d’outsiders” de les regles institucionals. Per la seva banda, l’entorn de Batet apunta que l’expulsió és “greu” perquè no deixa de ser una “adulteració de la voluntat popular”.

Veus del PP coincideixen en la idea de fixar “autoritat” des de la presidència, a qui també s’ha criticat des de diverses bandes que adopti criteris diferents en funció de si és Batet qui ostenta el càrrec o bé si en aquell moment és el vicepresident primer, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, més procliu a censurar certes manifestacions. Fonts properes a Batet no veuen per què hauria d’haver-hi un únic criteri, sinó que defensen actuar segons el context. Per exemple, la presidenta va optar dimecres per no tallar Santiago Abascal mentre repetia i repetia el terme filoterroristes. A continuació, Pedro Sánchez va posar de manifest les seves contradiccions amb habilitat retòrica, “i ja ningú se’n recorda de què va dir” el líder de Vox, anoten les mateixes fonts.

La llibertat d’expressió

L’entorn de Batet té clar que no farà una llista de paraules prohibides, però sí que assegura que no es permeten insults, desqualificacions personals i acusacions de delicte. “Acusar algú de terrorisme és atribuir-li un delicte molt greu del Codi Penal”, adverteix Pisarello, partidari de restringir expressions com la que ha fet servir aquesta mateixa setmana Inés Arrimadas per referir-se als diputats d'EH Bildu: etarres. El problema arriba amb aquelles expressions que tenen una “configuració històrica, com feixisme”, comenta el diputat dels comuns, que creu que, sota l’empara de la llibertat ideològica i sense tenir un “ànim feridor”, es pot ser molt dur en el fons si s’és curós en les formes.

Ridao recorda que hi ha doctrina europea sobre els límits de la inviolabilitat parlamentària i la llibertat d’expressió. Precisament, en l’insult i les "expressions injurioses". El reglament del Congrés, però, té un caràcter genèric amb relació a la conducta dels parlamentaris. L’article 16 estableix l’obligatorietat de “respectar l’ordre, la cortesia i la disciplina parlamentària”, i el 103 parla de les crides a l’ordre quan “es profereixin paraules o conceptes ofensius per al decòrum de la cambra, dels seus membres, les institucions de l’Estat o qualsevol altra persona o entitat”.

És una solució reformar el reglament? L’exlletrat major del Parlament Antoni Bayona esmenta el de l’Eurocambra. Al seu article 10, es desenvolupa com a llenguatge ofensiu aquell que sigui “difamatori, el discurs de l’odi i la incitació a la discriminació” per raons de sexe, raça, color, orígens ètnics, llengua, religió, pertinença a una minoria, etc. Bayona creu que hi ha marge per introduir aquestes especificitats i un règim sancionador que ho acompanyi sota dues premisses: que la majoria parlamentària no n’abusi contra la minoria i que el càstig sigui proporcional.

Monge qualifica d’“escandalós” plantejar-se haver de formalitzar aquesta prohibició. Recepta una condemna tancada de tots els partits al llenguatge de Vox i, com Ridao, assenyala les mitges tintes del PP. Cunillera lamenta que s’hagi perdut el respecte a la institució i apel·la a la responsabilitat dels diputats. En la mateixa línia, l'entorn de Batet sosté que, si ses senyories no es comporten, “no hi ha solució”.