Es pot combatre la ultradreta parlant de seguretat?

BarcelonaEn les eleccions municipals de l’any que ve un dels temes centrals de campanya serà la seguretat als barris. A Barcelona aquesta ja és la principal preocupació dels ciutadans. És un terreny adobat habitualment perquè la dreta exhibeixi mà dura i en què les esquerres han navegat a contracorrent. Però les coses comencen a canviar i, a la recerca de la centralitat que els acosti a les elits però també als taxistes, al PSC volen presentar-se com una formació amb solucions contra la inseguretat, tema central per a ells, com van anunciar en el seu consell nacional. Durs amb les ocupacions il·legals i la "inseguretat associada", aposten per la contundència contra el crim, sense bonisme, discurs que –diuen– també serviria per combatre Vox.

Però es pot combatre la ultradreta en el terreny on se sent més còmoda? Vox “s’està aferrant a la seguretat com a tema estrella, vinculant delinqüència i ocupació il·legal directament amb la immigració”, assegura el periodista expert en ultradreta Xavier Rius Sant. De fet, l’assenyalament als immigrants té conseqüències. Fonts de l’organització SOS Racisme sostenen que “no només Vox” vincula immigració amb crims, i posen el crit d'alerta per la multiplicació de “patrulles veïnals” que es manifesten contra migrants a qui culpen de la inseguretat, “sovint amb agressions”. Afirmen que aquestes intimidacions racistes moltes vegades “queden impunes”. 

Quins riscos té abordar qüestions de seguretat? L’important és tractar-ho “sense estigmatitzar ningú”, assenyala Rius, perquè, “si no se’n parla, no es tracta d’un problema real i l’extrema dreta pot créixer”. Però compte amb les formes: “Depèn de com s’abordi, es pot obrir les portes a la ultradreta”, sosté el catedràtic de ciència política de la UB Joan Anton Mellón. Posa l’exemple de França, en què radicalitzant el discurs es va copiar l’argumentari ultra, i la dreta tradicional, Els Republicans, han quedat gairebé desapareguts. “Això ha portat radicalització i polarització”, diu.

Aproximacions diverses

L’esquerra ha estat reticent a parlar de seguretat perquè és “antiautoritària”, segons explica Mellón, però això no hauria d’impedir “un discurs en seguretat per donar solucions democràtiques en la defensa dels drets col·lectius”. Fonts d’ERC, que asseguren que “l’ordre és d’esquerres, ja que garanteix els drets de tothom”, defensen una seguretat “més comunitària”, amb una policia “pròxima al veïnat”, i continuar augmentant comissaries i efectius de Mossos. Alhora, creuen que cal abordar les causes rere la inseguretat, garantint el dret a l’habitatge, reduint les desigualtats i desenvolupant polítiques socials.

El diputat de la CUP Xavier Pellicer argumenta que tracten la seguretat “de manera integral, no pas des del paradigma securitari clàssic”, sinó “buscant les causes”. Plantegen “habitatge digne i estable, condicions de vida i treball dignes, renda bàsica universal i plans integrals en zones problemàtiques”, per resoldre l’arrel del problema. “Més policia no ho soluciona”, diu. Igualment, el diputat dels comuns Marc Parés creu que “cal un abordatge integral i no només policial, amb molts altres professionals i maneres de fer”. Defensa una llei de barris, una “policia integral comunitària” i polítiques d’igualtat. Ara bé, ERC, la CUP i els comuns coincideixen en criticar l’estratègia socialista, que veuen “perillosa” pel “to dretà”.