MadridLa satisfacció al PSOE i a la Moncloa aquest dimarts era evident. De fet, els diferents membres de l'executiu o portaveus socialistes feien esforços per no mostrar-se eufòrics. Alguns, com Patxi López, fins i tot recomanaven als seus mossegar-se la llengua i esperar. "La causa està ben construïda", insistien. I en efecte, el cas de presumpte frau fiscal per valor de 350.000 euros que afecta la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, obre un escenari nou. Vegem-ho.
D'entrada empata el partit. Fins ara, quan el PP els atacava amb el cas Koldo, el PSOE havia de recórrer al manual i recordar els casos de corrupció del cas Gürtel o Bárcenas (amb la potent imatge d'algú destruint uns discos durs amb un martell a la seu de Génova). Ara tenen un cas equivalent. No per la magnitud, ja que objectivament el cas Koldo és més greu perquè pressuposa una trama que actuava des de dins de l'administració, sinó perquè el cas que afecta Alberto González esquitxa el principal actiu electoral del PP. Recordem que Ayuso no només és una presidenta autonòmica dins del PP, sinó que és la líder espiritual de la seva ala més radical, un poder fàctic capaç de fer tremolar els fonaments de Génova si s'ho proposa.
És veritat que l'escàndol no l'afecta directament des d'un punt de vista judicial, però sí polític. Si la seva parella fos finalment sentenciada per un delicte de frau fiscal, amb quina credibilitat podria Ayuso reclamar als seus conciutadans madrilenys que paguin els seus impostos? És més, com podria argumentar que ella no s'ha beneficiat d'aquest diner negre quan conviu en un pis de luxe pagat per González després d'haver-se estalviat aquests diners en impostos? Aquí els números quadren de forma sospitosa. Alberto González va demanar una hipoteca de 500.000 euros per pagar un pis que en valia 837.000. La diferència, és a dir, els diners que va aportar en metàl·lic, coincideixen amb el que hauria defraudat. I a més a més, la presidenta madrilenya ja ha deixat clar que coneixia la inspecció a la qual l'Agència Tributària estava sotmetent la seva parella. L'Agència Tributària té l'obligació de traslladar a la Fiscalia qualsevol cas que superi els 120.000 euros, quan ja passa a ser matèria penal com a delicte fiscal.
Des d'un punt de vista polític, aquest cas Ayuso té concomitàncies amb el cas Pujol i amb la polèmica sobre el xalet de Pablo Iglesias i Irene Montero. Jordi Pujol va ser president de la Generalitat durant 24 anys sent coneixedor que els seus fills i dona tenien diners no declarats a Andorra. És precisament aquest fet el que, al marge de l'origen dels fons, ha destruït la credibilitat del creador de la Generalitat contemporània. També és evident que el xalet de 600.000 euros del matrimoni Iglesias-Montero, l'anomenat casoplón, va destruir també la seva imatge per a bona part dels seus votants. Tindrà aquest cas el mateix efecte en Ayuso? És aviat per dir-ho, però és evident que el cas serà plom a les ales de la presidenta madrilenya, que va passar de viure de lloguer a un pis de luxe, i que pot ser que en algun moment es vegi obligada a triar entre la seva parella (i l'àtic de Camberí) o la seva carrera política.