Pot Catalunya tornar a liderar econòmicament Espanya?
BarcelonaEl president Illa ha manifestat la voluntat que Catalunya recuperi el lideratge econòmic a Espanya. Més enllà de ser un objectiu necessari i prioritari, caldria fer alguns matisos per no caure en el catastrofisme o la frustració.
El primer lloc, cal recordar que Madrid ha guanyat pes econòmic en el conjunt d’Espanya (del 17,5% del PIB el 2000 al 19,6% el 2023) perquè ha absorbit activitat econòmica d’altres comunitats, com Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana. Però no ho ha fet a costa de Catalunya, que ha mantingut pràcticament constant el seu pes en el PIB espanyol entorn del 19% des de l’any 2000.
En segon lloc, encara que sovint es comparen, Catalunya i la Comunitat de Madrid són realitats molt diferents. Catalunya és una comunitat autònoma amb una població distribuïda en quatre províncies, un territori molt més extens i amb més zones rurals, mentre que Madrid és una comunitat uniprovincial i més concentrada al voltant de la seva capital.
Per fer una comparació econòmica més acurada, caldria considerar la regió metropolitana (o la província de Barcelona), ja que és en aquest nucli urbà on es concentra la major part de l’activitat econòmica catalana i és més assimilable a l’economia madrilenya. La província de Barcelona té 5,9 milions d’habitants, mentre que la Comunitat de Madrid compta amb 6,9 milions, xifres més properes que si es compara tot Catalunya (8 milions) amb la Comunitat de Madrid. Fent aquesta comparació, el discurs de pèrdua de lideratge econòmic és més matisat.
El model econòmic dels àmbits metropolitans de Barcelona i de Madrid són molt diferents i, per tant, difícilment comparables. Mentre que el model madrileny està basat en el sector financer, la consultoria i els sectors regulats ("l’economia del BOE"), el model de Barcelona està més orientat cap a l’exportació, la innovació, la indústria i la tecnologia. Les dades així ho demostren. Catalunya concentra el 26% de les exportacions (Madrid el 13%) i el 24% de la indústria manufacturera (Madrid només el 9%). La despesa en R+D realitzada per les empreses es reparteix a parts iguals (Catalunya i Madrid concentren cadascuna el 27%), però Catalunya té un major pes de l’emprenedoria tecnològica, mentre que a Madrid s’estableixen les grans empreses del sector de les telecomunicacions. Per això, en els rànquings internacionals, Barcelona apareix per davant de Madrid pel que fa a captació de talent digital, atracció d’inversió estrangera tecnològica, patents en l’àmbit biotech i producció científica. Segons l’Startup Heatmap Europe, Barcelona és, per sisè any consecutiu, la tercera ciutat preferida d’Europa, després de Londres i Berlín, per ubicar una nova start-up. L’èxit del Mobile World Congress referma any rere any aquest bon posicionament de Barcelona en l’ecosistema digital a Europa. Pocs territoris tenen la combinació guanyadora de ser una economia industrial, diversificada i exportadora, i, a més, comptar amb un potent hub digital.
En conclusió, cal seguir apostant per un model econòmic propi de Catalunya i de Barcelona, sense caure en la complaença però sense fer comparacions enganyoses. La tornada de seus de grans bancs i empreses a Catalunya és un bon senyal de la confiança i les perspectives econòmiques que genera la nostra economia. Però també cal resoldre els colls d’ampolla que impedeixen desenvolupar tot el potencial econòmic: l’excessiva burocràcia i regulació, la baixa qualitat del servei de Rodalies, amb una manca d’inversió acumulada durant dècades, i el dèficit de finançament públic que impedeix, entre altres qüestions, competir fiscalment amb Madrid o reforçar l’estat del benestar. El futur de Catalunya s’escriu ara i toca fer-ho apostant per l’estabilitat política i per la bona gestió de les polítiques públiques.
![Turistes al Parc Güell una de les zones més massificades de turistes.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
