Els propers passos de la causa per rebel·lió al Suprem

Madrid / BarcelonaPablo Llarena ha premut l'accelerador i, tal com ha explicat l'ARA els darrers dies, ha agilitzat la instrucció. Aquest divendres comunicarà a tots els investigats per quins delictes se'ls jutjarà. És a dir, dictarà l'ordre de processament. D'altra banda, en virtut de l'article 505 de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim), compareixeran Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Marta Rovira, Raül Romeva i Dolors Bassa per abordar el fons de la causa. Tots els que són diputats al Parlament i es troben en llibertat provisional. Les acusacions poden tornar a demanar mesures cautelars i, si així ho considera, dictar presó provisional.

Ordres de processament

Llarena comunicarà els delictes pels quals es jutjarà els investigats

El que afecta als 28 investigats aquest divendres és que sabran si són processats i per quins delictes. La investigació que s'instrueix inclou la rebel·lió, la sedició, la malversació de fons públics, la prevaricació i la desobediència, però és possible que no tots els afectats siguin processats pel mateix delicte.

Declaracions de Turull, Forcadell, Rull, Romeva, Rovira i Bassa

Les acusacions poden demanar presó provisional i que el jutge l'autoritzi

Pablo Llarena ha citat els consellers que van sortir de la presó el 4 de desembre i són diputats en la nova legislatura, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell –que va passar un dia a la presó– i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que va pagar una fiança per eludir la presó. Són els únics que s'exposen a entrar a la presó, perquè se'ls ha citat a comparèixer en virtut de l'article 505 de la LECrim, cosa que implica que se celebrarà una vista en què les acusacions poden demanar mesures cautelars. Tal com ha passat amb Jordi Sànchez, si entressin a la presó, la possibilitat de Jordi Turull d'anar a la investidura dependria de nou de Llarena.

Recurs a la sala d'apel·lacions

Les defenses recorreran les ordres de processament, que encara no seran fermes

Després de la decisió de Llarena de divendres, les ordres de processament no seran fermes i els afectats podran recórrer a la sala d'apel·lacions –també podrien fer-ho prèviament al mateix jutge Llarena. Serà quan es pronunciï la sala que els delictes pels quals es processa els investigats són definitius. Què pot passar aleshores?

Inhabilitació preventiva

El Suprem pot suspendre de càrrecs públics si dicta presó contra "rebels"

La decisió que prengui Llarena és molt rellevant de cara a la vida parlamentària catalana. Segons l'article 384bis de la LECrim, en el moment en què es dicta una interlocutòria de processament es pot suspendre de càrrecs públics a l'afectat si es compleixen dos supòsits: que estigui en presó provisional i que se'ls acusi "per delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels". "Per definició, la rebel·lió la fa un grup que té el propòsit de fer ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb la finalitat de produir la destrucció de l’ordre constitucional", diu la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que en la sentència 199/1987 es va pronunciar sobre aquesta possibilitat.

La inhabilitació preventiva només es pot produir, però, després que la sala d'apel·lacions del Suprem confirmi el processament dels investigats i l'ordre ja sigui ferma. Naturalment, les defenses recorreran la decisió de Llarena i aquest nou tràmit allargarà els terminis. Aquesta circumstància afecta els diputats, inclosos Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, per bé que aquest últim va fer saber a la sala d'apel·lacions que deixarà l'escó. Alguns, però, com Joan Josep Nuet o Lluís Guinó, no s'enfronten a la possibilitat de tornar a la presó ni a ser inhabilitats preventivament.

Els exiliats, dins del mateix sac

La inhabilitació preventiva també pot afectar a Carles Puigdemont i Antoni Comín, diputats a l'exili. Fonts jurídiques apunten que si se'ls processa per rebel·lió i es dicta una ordre de presó contra ells, encara que no hi entrin, també se'ls pot suspendre dels seus càrrecs públics. Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Anna Gabriel, que no tenen escó al Parlament, poden ser processats però no inhabilitats. Probablement, un cop s'hagin efectuat aquests tràmits, Llarena reactivarà les ordres de detenció europees i internacionals.