La possible substitució de Borràs: el pròxim maldecap d'ERC i Junts
Pere Aragonès dona per "superat" el pacte que va donar la presidència de la institució a JxCat
BarcelonaDe maldecap en maldecap. A tocar del final d'una tramitació pressupostària agònica al Parlament, amb els partits escalfant motors per a les municipals i amb el judici a la presidenta suspesa de la cambra, Laura Borràs, vist per a sentència, l'independentisme ja albira un nou conflicte a l'horitzó. Si la líder de Junts és condemnada, ¿qui la substituirà com a presidenta del Parlament? El cap de l'executiu, Pere Aragonès, ha obert aquest front aquest divendres en una entrevista a El cafè d'idees (La 2 i Ràdio 4) quan ha donat per "superat" el pacte que va donar a JxCat la presidència de la institució després que aquesta formació hagi sortit del Govern. Tot i això, ha deixat oberta la possibilitat d'arribar a un nou acord amb els juntaires: "És important no tancar les portes a res".
El cas de Borràs ha tensionat des de l'inici l'independentisme perquè, mentre Junts ha parlat d'un cas de lawfare, ERC i la CUP se n'han distanciat emmarcant-ho en una presumpta mala gestió a l'administració. Per això, tornar a obrir aquest meló es fa costa amunt per a totes les parts. Si finalment Borràs és condemnada, tot i no ser ferma la sentència la Junta Electoral Central (JEC) pot moure fitxa per forçar-ne la substitució. L'òrgan pot retirar-li l'escó a instàncies d'un partit com va passar el 2020 amb el president Quim Torra o el 2022 amb el diputat de la CUP Pau Juvillà, o bé a instàncies del tribunal sentenciador. Hi ha un altre precedent recent, però, en què això no va passar: la JEC no va actuar després de la inhabilitació del diputat i alcalde de Besalú Lluís Guinó per haver estat membre de la mesa de l'1-O, i va poder mantenir-se en el càrrec fins al final de la legislatura.
Malgrat les paraules del president, Esquerra no té pressa. Una cosa és que el pacte estigui superat, i l'altra començar a buscar un substitut a Borràs. La consigna interna és que "cal esperar la sentència" del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, quan se sàpiga el desenllaç, obrar en conseqüència. Fonts d'Esquerra precisen que, malgrat la trencadissa amb Junts de l'octubre passat –quan van sortir del Govern–, "qualsevol canvi a la presidència" ha de passar per algú que formi part "de la majoria independentista". De fet, el mateix Aragonès s'ha mostrat disposat a escoltar si Junts vol "refer propostes", i ha insistit que correspondrà al partit de Borràs dir què vol fer en cas que la seva líder sigui condemnada.
Per tant, l'esquema inicial seria negociar amb la CUP i Junts, i no amb els comuns i el PSC, malgrat que aquests dos últims partits són amb qui s'ha pactat els pressupostos. Però res fa preveure una negociació fàcil, tenint en compte la manca d'unitat independentista dels darrers temps. A més, a la distància entre els tres partits independentistes s'hi afegeix el debat intern a què es veurà abocat Junts, que haurà de decidir si presenta un altre candidat o renuncia a fer-ho en protesta per un judici que considera injust. En els darrers dies s'especulava amb la possibilitat que la diputada Anna Erra pogués aspirar a substituir Borràs, però els dirigents del partit insten a esperar la resolució judicial abans de pronunciar-se.
El PSC no descarta presentar el seu candidat
En aquest escenari, el PSC ha proposat un cop més posar fi a la situació d'interinitat a la presidència del Parlament i no ha descartat presentar el seu propi candidat. Tot i això, la portaveu socialista, Alícia Romero, ha remarcat que "no és cap prioritat" dels socialistes ocupar aquest seient. Diverses fonts del PSC assenyalen que encara no hi ha converses amb altres grups sobre quina sortida cal donar a aquest problema. Amb tot, els socialistes, que ja han fet suar ERC per poder tirar endavant els comptes, estarien en contra que fos ERC qui governés la institució, a més de la Generalitat, amb només 33 diputats. Des dels comuns també renuncien a avançar escenaris, però no amaguen la seva preferència perquè sigui un diputat "progressista" qui ocupi la presidència del Parlament, i són partidaris de buscar un pacte similar al dels pressupostos. Tot està obert, doncs, fins al pronunciament judicial.
