És possible aprovar la llei d’amnistia abans de la investidura?

MadridFins fa no gaire, l’amnistia era una qüestió de la qual el PSOE no volia ni sentir a parlar. La mesa del Congrés, de fet, amb els vots dels representants socialistes, havia vetat diverses vegades la llei que intentaven impulsar els grups independentistes. L’argument en aquell moment era que la iniciativa era inconstitucional. Però l’aritmètica parlamentària pot fer virar posicions polítiques i ara els socialistes estarien disposats a negociar una llei d’amnistia amb Junts i ERC per revalidar el govern de coalició. De fet, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va ser el primer a exigir que la norma estigués aprovada abans de la investidura com una de les condicions per votar Pedro Sánchez. Amb el calendari a la mà, això és possible?

Alberto Núñez Feijóo se sotmetrà al debat d’investidura el 26 i el 27 de setembre. Si no hi ha un gir d’última hora, fracassarà. A partir de llavors, començarà el compte enrere per a una hipotètica repetició electoral. La data marcada en vermell al calendari és el 27 de novembre, quan, si no s’ha aconseguit investir cap president, es convocarien automàticament uns nous comicis. Per tant, per complir les exigències de l’independentisme, la llei d’amnistia a hores d’ara té de marge dos mesos per tramitar-se. És un termini massa just i ja gairebé insuficient si es pretén seguir el procés de tramitació ordinari. Sobretot tenint en compte que a hores d’ara ningú ha presentat ni ha registrat el text de la llei i que el PSOE no té intenció d’accelerar el procés de negociació, o almenys de parlar-ne públicament, fins que no passi la investidura de Feijóo. 

Les vies ràpides

Per tant, només quedarien dues alternatives perquè la llei d’amnistia pogués veure la llum abans que Pedro Sánchez quedés investit. Una opció és que s’utilitzi el procediment d’urgència –redueix a la meitat els terminis– per tirar endavant la normativa, el mateix que es va seguir per derogar el delicte de sedició del Codi Penal. Aquest camí va durar poc més d’un mes: l’11 de novembre el PSOE i Unides Podem van registrar el text al Congrés i el 22 de desembre el Senat hi va donar la llum verda definitiva.

La diferència amb aquella situació és que ara tot just s'acaba de constituir el Congrés i que encara hi ha alguns òrgans que ni tan sols s'han posat en marxa, com és el cas de les comissions, que estan per constituir. Això vol dir que per iniciar la via d’urgència que es va fer servir per tramitar la reforma del Codi Penal caldria un pas previ: crear les comissions legislatives del Congrés. Normalment és un tràmit que es fa un cop s’ha format govern, perquè s’adeqüen als ministeris que es creen, però no hi ha res que impedeixi fer-ho abans. És decisió de la mesa. De fet, hi ha el precedent de l’any 2016, quan es van constituir les comissions després de les eleccions del desembre del 2015. La legislatura va acabar sense poder formar govern i amb repetició electoral el juny d’aquell mateix any.

Si els impulsors de la llei d’amnistia volen fer servir aquesta via, necessitarien com a mínim un mes i mig de marge perquè quedés aprovada abans d’un hipotètic debat d’investidura. Ara bé, hi hauria encara una via molt més ràpida, la tramitació per lectura única. És un camí pensat per tramitar lleis que es caracteritzen per la seva "simplicitat", tal com s’estableix en el reglament del Congrés, però a la qual els dirigents polítics també recorren quan es tracta de qüestions especialment polèmiques. El ple, a proposta de la mesa, ha de validar l'ús d'aquest procediment, debatre les esmenes a la totalitat i a l’articulat que s’hi puguin presentar, i aprovar la llei amb una última votació per després, en el cas de la llei d’amnistia, derivar-la al Senat. Aquesta via és la que es farà servir la setmana que ve per aprovar la reforma del reglament del Congrés per permetre parlar català, basc i gallec a la cambra baixa. En aquest cas, el debat serà en dos plens, però el reglament obre la porta a què es pugui fer en un de sol.

La data a l’horitzó del PSOE

Fins ara, Junts ha dit que un dels requisits sine qua non per donar suport a una investidura de Pedro Sánchez és que abans vegin la llei d’amnistia aprovada. ERC ha estat més ambigua en el tema: la diputada Teresa Jordà havia deixat la porta oberta a acceptar que la norma no estigués aprovada, sempre que hi hagués un calendari per fer-ho o que se n’hagués començat la tramitació, però la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va defensar posteriorment que havia de ser "possible" aprovar-la abans d’un debat d’investidura. 

Els plans de l’independentisme, a priori, no casarien amb el que el PSOE ha dit en els últims dies. El portaveu dels socialistes a la cambra baixa, Patxi López, va deixar anar fa uns dies que el partit treballava amb la idea que la setmana del 17 d’octubre podria celebrar-se el debat d’investidura de Pedro Sánchez –primer caldria que el rei Felip VI fes una altra ronda de consultes–. Amb aquesta data a l’horitzó, és gairebé impossible que una llei d’amnistia s’hagi aprovat abans. I, encara que s'acabés anant al límit amb els terminis, de moment ni el PSOE ni Sumar s'han compromès a tenir-ho tot enllestit abans que Sánchez fos reelegit president.