La possibilitat d’impulsar una llista el 27-S tensa l’ANC
La direcció busca el consens sobre una eventual candidatura civil
BarcelonaEquilibris al secretariat de l’ANC per evitar la fractura a tomb de les adaptacions del full de ruta que l’organització independentista proposa a les bases per ser aprovat en l’assemblea del 12 d’abril. El redactat del nou full de ruta que encara debatia ahir en el moment de tancar aquesta edició (la reunió va començar a quarts de set de la tarda) manté l’opció de promoure una llista pròpia al marge dels partits el 27-S, però ja no com a prioritat i afegint-hi condicionants que permetrien tancar ni que sigui per ara un debat que seguirà candent. Uns condicionants, segons les fonts del secretariat consultades per l’ARA, com que només s’impulsaria aquesta opció en cas que una eventual nova trencadissa política posés en risc el procés. La clau, però, seria ara qui i amb quins paràmetres ho avaluaria.
Les més de cinc hores de debat sobre el redactat de la comissió política que lidera el coordinador d’incidència política, Pere Pugès, havien permès matisar la proposta d’una llista impulsada per l’ANC. Però, en qualsevol cas, si una cosa quedava clara ahir és que, malgrat la controvèrsia que genera, la cúpula no tanca encara la porta ni a la llista unitària enterrada pel pacte Mas-Junqueras ni la possibilitat de passar del carrer a les institucions amb llista pròpia oberta a partits i entitats.
El significat de la unitat d’acció
De fet, ahir el vicepresident de l’entitat, Jaume Marfany, advertia en un apunt al seu blog que per fer del 27-S un autèntic plebiscit “caldrà que des de la societat civil” es torni a liderar el procés i es forci els partits “perquè assumeixin dos objectius molt clars: unitat d’acció i independència”. En la interpretació del significat d’“unitat d’acció” -llista unitària, full de ruta unitari o programa comú- hi ha la clau. Marfany, de manera velada, ressuscitava la llista unitària: “Sense unitat d’acció no hi haurà eleccions clarament plebiscitàries. Sense aquestes ni una victòria clara de la candidatura o candidatures independentistes no hi haurà independència”.
La trencadissa política que va provocar la suspensió de la consulta del 9-N després del primer veto del Constitucional i les divergències entre Mas i Junqueras van fer esclatar també un xoc a l’ANC que les setmanes posteriors al procés participatiu encara van atiar més. El debat entre els partidaris de mantenir l’ANC com un actor extrainstitucional i transversal i els partidaris de convertir l’ANC en un actor polític que marqui el ritme del procés, si cal també concorrent a les eleccions, ha provocat tensions internes que ja es van deixar entreveure amb el debat al voltant de la llista unitària. Perquè l’acord Mas-Junqueras -eleccions referendàries el 27-S en candidatures diverses-, malgrat que va ser auspiciat per la presidenta de l’entitat, Carme Forcadell, no va ser rebut amb entusiasme per importants sectors interns, partidaris de la llista unitària. Entre ells, Pugès i Marfany.
El full de ruta que l’ANC va aprovar l’abril del 2014 incloïa una llista unitària com a pla B en cas que no es fes una consulta homologable. Però Mas i Junqueras no es van posar, d’entrada, d’acord en la fórmula i els terminis.
Quins interessos hi pot haver al darrere del debat? Ahir en donava pistes Jordi Martínez, fins fa dues setmanes integrant del secretariat nacional. En un apunt al blog que va estrenar ahir mateix, Martínez alertava dels “interessos personals que pot haver-hi al darrere de propostes com que l’ANC formi part d’una llista o faci la seva pròpia”. “Hi ha gent -continua- que fa temps que busca una sortida personal”, i diu que “a vegades els interessos personals no es corresponen amb el bé comú”. Parla del suposat interès d’integrants del secretariat per tenir un lloc a les llistes del 27-S que seria més justificable si fos en una candidatura unitària o, en el seu defecte, auspiciada per l’ANC. En qualsevol cas, pronostica que aquesta operació “seria l’inici del final” de l’ANC.
Sigui com sigui, les bases, que per àmplia majoria van rebutjar al desembre integrar llistes, hauran de valorar ara en assemblees territorials la proposta de full de ruta. En el debat sobre la llista unitària després del 9-N, el 42,4% dels nuclis territorials van rebutjar la candidatura única com l’única opció, un 24,9% insistien a considerar la llista de Mas com l’única opció, el 20,3% la veien prioritària sense descartar altres opcions i un 6,4% la desitjarien però entenent que és inviable.