Els partits del sí posen data a la independència: primavera del 2016

BarcelonaL’acord de dimecres entre Artur Mas i Oriol Junqueras en presència de les entitats sobiranistes va servir per concretar una data per encarar unes eleccions decisives. Tot i això, el debat ara gira a l’entorn d’un altre element igualment cabdal i complex de pactar: el full de ruta cap a la independència. Una guia que ha d’incorporar tots els passos que cal seguir fins a assolir l’estat propi, un traçat gens senzill de fer assumible per a totes les forces sobiranistes. I és que els líders de CiU i ERC ja van presentar en les seves conferències camins i terminis diferents, però aquest cop, a més, l’objectiu per al full de ruta és sumar a l’acord la CUP, els socialistes de MES i, fins on sigui possible, ICV-EUiA. En aquest cas, però, no es treballa des de zero. Com ja va publicar l’ARA el 28 de desembre, una taula que reuneix totes les formacions -promoguda per l’ANC i Òmnium- ja treballa en secret des de fa mesos per fer convergir els partits i les entitats del sí. Les setmanes prèvies al 9-N aquest òrgan va ser clau per llimar asprors i unir esforços per a l’èxit de la jornada i, després de la data de votació, ha seguit treballant per fer possible un full de ruta assumible per al conjunt del sobiranisme. L’objectiu és tenir-lo enllestit al febrer. A més, l’últim esborrany preveu per la primavera del 2016 una declaració d’independència, la ratificació de la Constitució catalana o unes altres eleccions.

La taula s’ha reunit aproximadament un cop per setmana i l’última vegada que es van veure va ser precisament ahir a la tarda. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, però, els esculls no han sigut petits. Formacions com ERC i la CUP pressionen perquè el full de ruta sigui explícitament independentista, mentre que ICV-EUiA i Unió reclamen que sigui senzillament sobiranista, assumible també per a federalistes i confederalistes.

L’últim esborrany

Al final, l’últim esborrany traça un camí clar cap a la independència, tot i que deixa oberta la porta a debatre propostes de reforma que arribin de l’Estat. D’altra banda, els partits més d’esquerres aposten igualment perquè el full de ruta inclogui compromisos concrets de caràcter econòmic i social, com ara l’abandonament de les polítiques d’austeritat. En aquest cas, s’han introduït algunes referències a la necessitat de vincular el procés de transició nacional a millores socials i de regeneració democràtica.

Malgrat aquests esforços per compaginar totes les sensibilitats, alguns partits ja han fet un pas al costat. És el cas d’Unió i ICV, que ja no hi participen activament -EUiA, per ara, sí que ho fa-. Els partits que no van participar en l’acord de la data de les eleccions, a més, temen que Mas es pugui apropiar de la feina feta. Per intentar-los tornar a sumar i per rebre noves aportacions, les forces integrants de la taula han decidit fer arribar a partir de la setmana vinent l’últim esborrany a les respectives militàncies per debatre’n i millorar-ne el contingut. Es tracta d’un document de dues pàgines i mitja que recull 21 punts, amb esmenes respecte a un text que ahir va avançar La Vanguardia. Després d’un procés de debat intern no superior a un mes, es tornaran a reprendre les negociacions entre els actors per tancar el redactat final del full de ruta fins a les eleccions i cap a la independència.

Abans i després del 27-S

Tanmateix, ¿què proposa, per ara, concretament el full de ruta? L’últim esborrany preveu la necessitat de construir, sense haver d’esperar les eleccions del 27-S, les estructures d’estat imprescindibles -com la Hisenda pròpia, la seguretat social, l’acció exterior i les infraestructures energètiques-, obrir un debat social d’uns deu mesos sobre els fonaments de la Constitució catalana -en la línia de la proposta de redactat que estan preparant conjuntament el jutge Santiago Vidal i l’ANC- i exercir “actes de sobirania” i desobediència en àmbits essencials com la immersió lingüística (l’incompliment de la llei Wert), la probresa energètica i els horaris comercials.

En els comicis, els partits sobiranistes es presentarien amb una marca paraigua i punts comuns en el programa -com reivindicava ERC- i, en cas d’obtenir la majoria absoluta, el nou Parlament faria una declaració per anunciar l’inici del trajecte cap a la República Catalana i agafaria el relleu en la redacció del text constitucional a partir de les aportacions fetes des de la societat.

Els negociadors del full de ruta també han acordat vetllar perquè tots els passos siguin difícils d’impugnar -en la línia del procés participatiu 9-N-, tot i que ahir van decidir especificar que, en cas que el Tribunal Constitucional en freni algun, ignorarien la suspensió o la sentència de l’alt tribunal i seguirien endavant. Un altre punt clau és que les institucions catalanes renunciaran a plantejar una reforma a l’Estat com una modificació constitucional o un nou finançament, sinó que tan sols s’oferiran a negociar amb el govern espanyol i la comunitat internacional els termes de la separació i el reconeixement exterior. Tot i això, sí que estudiarien una oferta -si provingués de l’Estat-, així com també se celebraria un referèndum vinculant sobre l’estatus polític de Catalunya si el permetés.

Es preveu que Madrid no es mogui

En cas que el govern espanyol no mogués fitxa, el Parlament aprovaria una declaració unilateral d’independència d’aquí 15 mesos a partir d’ara; és a dir, el maig o el juny del 2016. Just després, se celebrarien les primeres eleccions del nou estat català o s’aprovaria en referèndum la seva Constitució -ahir es va decidir deixar la porta oberta a fer una cosa o l’altra primer, segons com de ràpid avanci el procés de redacció del text constitucional-. L’objectiu seria que el Govern sorgit del 27-S tingués un mandat limitat a culminar el procés cap a la independència i el que sorgís dels comicis de la primavera de l’any que ve elaborés amb certa tranquil·litat els pressupostos del 2017, els primers de la República Catalana. Són uns terminis, en tot cas, que poden variar alguns mesos i que encara han de ser validats pels partits sobiranistes, que els inclourien en els respectius programes.