Poques dades noves i informació oculta: 10 deficiències del nou portal de transparència de l'Estat

MadridDes d'aquest migdia que ja es pot consultar el nou portal de transparència de l'administració general de l'Estat, una de les apostes estrella del govern de Mariano Rajoy, que se n'ha encarregat d'anunciar la seva posada en marxa a bombo i platerets com una iniciativa cabdal per lluitar contra la corrupció, en el marc de la propostes de regeneració democràtica anunciades pel PP. Però el nou portal, que surt a la llum al límit de termini -fa just un any es va aprovar la llei de transparència, que incloïa la creació d'una web amb tot d'informació accessible-, arriba als ciutadans amb algunes deficiències, com per exemple una mala traducció al català. De fet, el govern espanyol ha decidit "vendre" la reforma fiscal del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la plana principal del portal, on s'adjunta el 'power point' que detalla les deduccions fiscals de les famílies.

1.- Poques dades noves

El secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, considera que és una "bona notícia per a la democràcia" que els espanyols puguin accedir, de cop, a mig milió de documents de forma transparent, entre ells els sous en brut dels alts càrrecs, els contractes públics o bé les subvencions de l'Estat, però el cert és que molta de la informació que des d'aquest dimecres es pot consultar a transparencia.gob.es ja era pública. L'únic que ha fet el govern espanyol és agrupar-la i presentar-la d'una forma atractiva, si bé els documents tampoc es poden descarregar en 'open data' o bé el cercador no acaba de funcionar per a moltes empreses amb contractes públics i s'han de descarregar un a un per consultar la informació.

2.- Dificultats per sol·licitar informació

Una de les exigències de la llei, és que els ciutadans puguin sol·licitar informació a l'administració general de l'Estat i, complint amb el seu mandat, el portal té una bústia d'entrada de peticions. Però per fer-les és necessari registrar-se amb el DNI electrònic (no es pot fer si no tens un lector connectat a l'ordinador, cosa molt poc habitual), demanar un certificat digital a la Casa de la Moneda (requereix cert temps i diners) o bé registrar-se a través del programa Cl@ve, el mateix que la declaració de renda. Però fer aquest últim pas i crear una "identitat electrònica", el que teòricament és el més senzill, es pot acabar convertint en un laberint burocràtic d'enllaços virtuals i caselles per emplenar informació. Fins al punt que és necessari presentar, a més del DNI, un compte bancari, trencant així amb els estàndards internacionals de transparència. Segons aquests, l'accés a la informació ha de ser anònim. Però l'administració general de l'Estat ha decidit convertir la sol·licitud en un tràmit administratiu.

3.- Un laberint burocràtic

Per a més inri, al portal no hi ha cap telèfon de contacte ni correu electrònic, ni tampoc una seu física, per posar-se en contacte amb l'oficina de transparència, a càrrec de Presidència. Per llei, la sol·licitud ha de ser resposta en un termini màxim de 30 dies. Si això no es compleix, l'usuari pot reclamar al Consell de la Transparència, un òrgan que ni tan sols encara s'ha constituït -està previst que es faci divendres-.

4.- Informació repetida

El portal es divideix en tres grans apartats d'informació que alberguen, de moment, fins a mig milió de documents, la majoria d'aquest 2014 (el límit temporal que s'ha marcat). Són "50 GB d'informació", recordava dimarts Ayllón en una trobada informativa amb periodistes a la Moncloa per explicar el funcionament de la web. Es tracta d'informació "Institucional", en què l'única novetat són els currículums de tots els alts càrrecs de l'Estat -de director general cap amunt-, "Normativa" -no aporta cap novetat perquè només fa que aglutinar les lleis-, i finalment informació "Econòmica", on es concentra la part més sucosa d'informació.

5.- Dades ocultes

A l'apartat d'informació econòmica és possible saber el sou de tots els alts càrrecs, les subvencions atorgades per l'Estat i els contractes dels diferents ministeris, així com també el primer inventari de 'portes giratòries' de l'administració a empreses privades que s'han acceptat. El que no es publica, però, és el patrimoni de tots els càrrecs públics contractats abans de l'1 de juliol del 2013, el moment de l'entrada en vigor de la normativa que exigeix que aquesta informació sigui accessible per a tots els ciutadans. Ayllón va defensar així que l'administració s'acull a la llei, mentre que el PSOE ha denunciat aquest dimecres que s'està "amagant" el patrimoni de 257 alts càrrecs i "incomplint" la llei de transparència. Tampoc es pot consultar el cost del viatges oficials, si bé des de Presidència s'aclareix que aquesta informació es podrà sol·licitar, tot i no ser pública al web. El mateix passarà amb el nombre d'assessors de cada ministeri, tot i que només es diran els que siguin nomenats pel consell de ministres.

6.- Límits per donar informació

La llei recull fins a 12 límits per rebutjar la sol·licitud d'un ciutadà. El primer és el motiu de seguretat nacional -no s'inclou cap informació del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), per exemple-, però també s'estableixen com a límits els interessos econòmics i comercials o el secret professional i la propietat intel·lectual, a més de la protecció de dades personals. Curiosament, també és confidencial la protecció del medi ambient. Des de Transparència Internacional s'ha alertat que hi ha massa límits i "excessivament ambigus" que poden acabar donant la raó sempre a l'administració general de l'Estat si es demana la mediació del Consell de la Transparència.

7.- Condemnats al 'copy-paste'

En l'apartat d'informació econòmica en cap moment apareixen documents en format reutilitzable que permetin 'cuinar' les dades. D'aquesta manera, si es volen comparar les retribucions dels alts càrrecs dels diferents ministeris, l'usuari es veu condemnat a utilitzar el 'copy-paste' i enganxar la informació en un nou document. A més, per consultar els contractes, és necessari anar a cadascun dels ministeris i obrir un llarg llistat sense cap criteri d'ordre, o bé utilitzar un cercador que no afina tant com el Google.

8.- Mala traducció al català

Una de les mostres que el portal s'ha publicat de forma precipitada és que la traducció al català està plegada d'errors. Només cal consultar la plana principal per veure que cap dels "què" de les preguntes inicials porta accent o anar a l'apartat de preguntes freqüents per veure que no l'han traduït al castellà, però que l'índex de peu de plana apareix mig en català i castellà i que hi apareix la pestanya "'Solicite' informació".

9.- A la cua de la Unió Europea...

L’executiu popular assegura que la llei de transparència és “una de les més avançades” d’Europa, però obvia que Espanya ha sigut l’últim país de la UE de més d’un milió d’habitants a aprovar una legislació d’aquest tipus. De fet, moltes entitats locals i autonomies ja s’han avançat a l’administració general de l’Estat, tot i tenir un any més de marge per impulsar els seus portals de transparència. La Generalitat el va llançar a l’estiu i el consistori de Gavà, per exemple, s’ha convertit en un dels pioners en oferir la informació en 'open data' perquè es pugui 'cuinar'.

10.- ... I també de les lleis de transparència del món

Segons el rànquing mundial de les millors lleis de la transparència que fan l'organització Access Info Europe i la canadenca Centre de la Llei i la Democràcia, Espanya se situa en la 64a posició, lluny de podi que remarca l'executiu espanyol. En primer lloc hi ha Sèrbia i Eslovènia, i és que el rànquing avalua les normes sobre el paper, però no la seva aplicació. Acces Info Europa denuncia que el govern espanyol posi traves d'identificació per accedir a la informació.