“Estar en una mesa és viure amb por els 15 dies següents”

BarcelonaEls comicis del 14-F segueixen en peu, i això vol dir que la maquinària electoral que ha de permetre que hi hagi meses, paperetes i urnes tampoc s’atura. Dimecres van tenir lloc els sortejos de meses i aquest divendres es va començar a lliurar, porta per porta, la notificació a les persones seleccionades. Només unes hores després, les juntes electorals de zona (JEZ) ja havien rebut desenes d’al·legacions de ciutadans que intentaven esquivar el tràngol. 90 persones van presentar excuses a la JEZ de Sabadell en només 24 hores. 30 persones ho van fer a la JEZ de Puigcerdà i 20 a Tarragona. Consultades per l’ARA, la majoria de juntes electorals esperen que hi hagi un rècord d’al·legacions, ja que la pandèmia posa els membres de les meses en una situació delicada.

No tothom viu igual aquest tràmit: a alguns els fa respecte, a d’altres fins i tot por i n’hi ha que confien en les mesures de seguretat. “Anirem protegits, no crec que passi res”, argumenta en Pau Batlle, de 46 anys, que divendres va saber que li tocaria ser en una mesa a Sils. L’Eva Capdevila, de 60 anys, pensa tot el contrari. “Ser en una mesa vol dir viure els 15 dies després amb por d’haver-me contagiat”. Afegeix que es prepararà “per anar a una guerra”, en referència als materials de protecció que portarà. De fet, el primer que va pensar va ser en quantes mascaretes es compraria.

A l’hora de la veritat, l’Eva no haurà de portar de casa el material de protecció, ja que el Govern li facilitarà cinc mascaretes -quatre de quirúrgiques i una FFP2-, una pantalla facial, guants i gel hidroalcohòlic. A més, els membres de les meses també portaran entre les 19 h i les 20 h -la franja en què es recomana que votin els positius de covid-19 i els contactes estrets- un equip de protecció integral (EPI). A l’Eva també li preocupa el moment d’agafar el DNI de la persona que vol votar: “Em desinfectaré les mans tres vegades cada cop que toqui un carnet”. A priori, les meses no tocaran cap DNI, ja que els votants l’ensenyaran a distància: sempre s’hauran de mantenir a 1,5 metres dels membres de la mesa i només es podran treure la mascareta si el president o algun vocal els hi demana per comparar-lo amb la imatge del DNI.

Test d’antígens?

Tot i aquestes mesures, l’Adrià Febrer, de 24 anys, continua preocupat. Ell viu a Vic i durant tota la pandèmia ha “reduït al màxim la interacció social” perquè ha de cuidar la seva àvia de 86 anys. Tot el que no s’ha exposat els últims mesos s’exposarà el 14 de febrer, ja que li ha tocat ser president de mesa. “Almenys ens podrien fer test d’antígens”, comenta. Una mesura que la Generalitat no assegura i que només preveu com a possibilitat. El que sí que tindrà al col·legi electoral és un termòmetre per vigilar que la seva temperatura no superi els 37,5 graus.

El protocol de seguretat de les eleccions també afecta els ajuntaments, que són els encarregats d’adaptar els espais. El Govern els va instar a no fer servir com a centres de votació les escoles i els va recomanar que es votés en “espais amplis” que estiguin permanentment amb les portes i les finestres obertes. L’aforament marcat per l’executiu és el de 2,5 m2 per persona. El protocol també obliga a ubicar l’espai de votació de tal manera que s’hi puguin fer cues a l’exterior. “Hem passat d’un local de votació a tres”, explica l’alcalde de Sils, Eduard Colomé. Per evitar aglomeracions a l’interior, també es marcarà amb ratlles a terra les direccions i en tot moment s’haurà de respectar el metre i mig de distància. Per controlar-ho, també s’augmentaran el nombre de persones destinades a la regulació dels accessos. “Unes eleccions ens sortiran al preu de dues”, apunta Carlos Cordón Núñez, alcalde de Cerdanyola del Vallès.

Al Joan, de 63 anys, se li presenta una decisió complicada: negar-se o no a constituir una mesa a Rubí. “No tinc por, però a la meva família no li fa cap gràcia”, explica. És hipertens i, a més, va a veure cada dia la seva mare de 93 anys. “No només és un risc per a mi, sinó per a tota la família, i per això intentaré esquivar-ho”. Ara té set dies per presentar al·legacions i, després, la JEZ decidirà si s’adequa a un seguit d’excepcions que permeten excusar-se d’aquesta obligació. Algunes són patir una discapacitat, una baixa mèdica, una baixa maternal o la cura de menors de 8 anys o de persones amb discapacitat.

Altres excepcions

Altres excepcions són l’edat avançada, una de les variables que més incidència té en la gravetat del covid. Els més grans de 70 anys ja han estat exclosos del sorteig i els que en tenen més de 65 poden negar-s’hi amb un escrit a la JEZ o quan el funcionari els entregui la notificació a casa. D’altres venen donades per l’ofici: els candidats, els serveis essencials o els directors de mitjans de comunicació també es poden excusar. Fins i tot ho pot fer un religiós o religiosa en règim de clausura.

Però per compensar les persones s’excusin o no es presentin -cosa que comporta multes i fins i tot penes de presó- existeixen els suplents. A la Míriam Peiró, de 39 anys, li ha tocat ser segona suplent a Cerdanyola del Vallès: “Crec que no em tocarà, però si em toca ho faré per responsabilitat”. Per a ella és un enigma saber si acabarà passant el 14 de febrer en un col·legi electoral. De fet, encara continua sent una incògnita per a tothom.