El populisme i la crisi com a causes del Procés: la documentació que Borrell ha enviat als cònsols

BarcelonaEl discurs que el president de la Generalitat, Quim Torra, va oferir la setmana passada al cos consular acreditat a Catalunya, defensant el dret a l'autodeterminació i demanant el suport dels diplomàtics perquè els catalans puguin decidir el seu futur, va molestar als cònsols del Països Baixos i Alemanya, però també va fer saltar les alarmes al ministeri d'Exteriors. El titular d'aquest departament, Josep Borrell, reaccionava dijous a Twitter dient que l'autodeterminació "no és aplicable a Catalunya perquè no és una colònia", i afegia: "Hem enviat documentació a cònsols i corresponsals estrangers perquè coneguin la realitat".

L'ARA ha tingut accés al correu que Borrell va fer arribar als diplomàtics, on s'adjunten un total de quatre documents –un dels quals traduït a l'anglès– per "conèixer millor l'anàlisi de la situació a Catalunya des d'una perspectiva més objectiva", segons explica Borrell mateix. Els documents, avançats aquest dilluns pel diari 'El País', són, principalment, estudis del Real Instituto Elcano sobre el Procés i s'esforcen a destacar la manca de suport exterior que ha aconseguit la causa catalana.

I no només això. El text 'La dimensió internacional i europea del procés', de 15 pàgines i signat per l'analista Ignacio Molina, se centra en gran part a analitzar les causes de l'auge independentista a Catalunya, entre les quals assenyala "l'onada populista i de replegament identitari" a Europa, la influència de "la insòlita celebració del referèndum escocès" i fins i tot les mesures d'austeritat aplicades davant la crisi econòmica, que, segons l'autor, "van estimular a Catalunya missatges de rebel·lió fiscal, victimisme [...] i fins i tot de xenofòbia".

"La crisi catalana estaria relacionada, doncs, amb altres fenòmens que li han sigut contemporanis, com el Brexit, l'auge dels partits euròfobs al nord i l'est d'Europa i fins i tot la victòria de Donald Trump als Estats Units", afirma l'autor, que desmenteix que l'augment de l'independentisme fos una reacció a la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional (TC): "Aquesta ràpida radicalització sembla més aviat el resultat d'una competició entre les seves elits dirigents, embarcades per diversos motius en una sobrepugna sobre qüestions d'identitat i que volien aprofitar l'oportunitat que suposava la impopularitat del govern del PP i la deslegitimació del sistema polític espanyol en un context de greu crisi", argumenta.

"Les democràcies avançades no accepten l'autodeterminació"

El mateix document, que acusa els dirigents independentistes de fer ús de la "propaganda i la postveritat", assegura que la idea que una independència unilateral no impediria la "fàcil reconnexió amb Europa" és "un dels més grans fraus polítics i intel·lectuals del Procés". Gran part del text, de fet, se centra a recordar el suport internacional amb l'Estat davant dels intents d'internacionalitzar la causa catalana. "Espanya no estava ni molt menys sola. Les democràcies avançades no accepten l'autodeterminació fora de contextos colonials o de circumstàncies molt excepcionals i [...] desconfien d'un moviment que no només pot ser nacionalista excloent, sinó que amenaça de desestabilitzar la integració europea", diu el document.

I encara afegeix: "Al final, quan es va produir al Parlament l'atropellada declaració d'independència, no va haver-hi cap tipus de reconeixement". L'autor admet que l'independentisme ha aconseguit fins ara "certa simpatia de l'opinió pública o d'alguns jutges belgues o alemanys que van veure excessius els càrrecs per rebel·lió [contra els presos i exiliats]", però assegura que ha perdut "la guerra a l'exterior". Explica que la idea d'"una ingerència" exterior no es va arribar a considerar ni després de la "maldestre intervenció policial de l'1-O", i conclou que la possible solució del conflicte amb l'Estat "no vindrà en cap cas des de fora".

"Un germen d'euroescepticisme a Catalunya"

La mateixa tesi es repeteix en altres dels documents que han rebut els cònsols. "La creixent internacionalització del Procés ha portat a un posicionament de les institucions europees al costat del govern espanyol", remarca un dels estudis del Real Instituto Elcano. Aquest document, d'onze pàgines i signat per l'analista Ariane Aumaitre, ofereix dades per desmentir que Catalunya hagi estat tradicionalment més europeista que altres llocs de l'Estat, i conclou que el suport majoritari dels països europeus al govern espanyol ha fet minvar el "sentiment de confiança i unió" cap a la Unió Europea (UE) entre els catalans independentistes. "Podria ser un germen d'un sentiment euroescèptic a Catalunya", conclou l'estudi.

L'estudi de 28 pàgines 'El conflicte català' d'aquest institut, també inclòs al correu de Borrell, tampoc queda curt. Assegura que, malgrat la retalla de l'Estatut per part del TC, Catalunya "té més competències que gairebé cap altra regió a la UE". I, assenyalant Catalunya com una de les regions més riques d'Espanya, assegura que "el nacionalisme català té més suport entre les rendes altes. Es pot percebre com a egoista i contrari a la solidaritat", afegeix. El text també afirma que la "convulsa situació" a Catalunya ha provocat una "elevada fractura social i un impacte negatiu en l'economia".

Defensa de les "solucions acordades" i la "reforma constitucional"

Entre els continguts d'aquest estudi també hi ha una part dedicada a remarcar les diferències entre el cas escocès i català. El primer, s'explica, va portar a un referèndum acordat, mentre que el segon ha optat per "l'unilateralisme" i ha "ignorat l'oposició molt majoritària del parlament espanyol". També inclou el fet que "sense Catalunya, el projecte nacional espanyol fracassaria [...], mentre que Escòcia és percebuda en última instància com a menys indispensable per la resta del Regne Unit".

La conclusió del document és semblant a la de la resta: "El procés independentista català no ha rebut fins ara cap suport exterior [...] És extremament improbable un canvi de posició dels líders internacionals", diu, i carrega contra la possibilitat de celebrar un referèndum. "Els referèndums per mesurar suports en una situació problemàtica (i no per donar suport a solucions acordades) resulten divisius en societats altament fracturades [...] Un referèndum es convertiria en un mecanisme de divisió suma zero, en què una majoria petita –i probablement inestable– imposaria les seves preferències d'una manera difícilment reversible", sentencia.

I llavors, ¿quina és la recepta de l'estudi per a resoldre el conflicte? Segons es desprèn de l'estudi, les "solucions acordades" i la "reforma constitucional" que proposa el PSOE, partit del ministre Borrell.