Ponsatí, l’ANC i Orriols es disputen el quart espai independentista
La paràlisi del Procés empeny diferents projectes a preparar-se pensant en futures eleccions
BarcelonaUna de les primeres conseqüències de la paràlisi del Procés ha estat la desmobilització de l’independentisme a les urnes. A les municipals les llistes de Junts, ERC, la CUP i el PDECat van perdre gairebé 300.000 vots respecte al 2019 i el doble a les darreres eleccions espanyoles. El desencís de part de les bases del moviment amb els tres grans partits també està fent aflorar nous actors que es proposen per presentar batalla al Parlament, com ja van fer, amb èxit i sense, Solidaritat i Reagrupament el 2010.
El possible suport de Junts a la investidura de Pedro Sánchez no fa altra cosa que esperonar la configuració d’aquest quart espai, que no es presenta unit tot i compartir la via unilateral i el bloqueig a la governabilitat de l’Estat. L’exconsellera Clara Ponsatí, l’ANC i la xenòfoba Aliança Catalana de l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, són els outsiders que esperen a la banqueta per saltar al terreny de joc si els tres grans partits no es comprometen a culminar la independència.
Qui té més madura la idea d’intentar fer el salt a la cambra catalana és l’Assemblea. La seva presidenta, Dolors Feliu, ho va tornar a deixar clar durant la Diada, com ja va fer l’any passat, advertint que si els partits independentistes no aixequen la DUI –un escenari que cap dels tres grans partits es planteja– hauran de “deixar pas” a altres opcions, com la llista cívica que l’entitat ha aprovat impulsar a les pròximes eleccions catalanes. La decisió final, però, no dependrà únicament del context polític.
Pendents de la investidura
Els socis ho hauran de ratificar en una consulta que, segons ha pogut saber l’ARA, es podria celebrar a principis de l’any vinent, tot i que el full de ruta aprovat estableix que es faci l’últim trimestre d’aquest 2023. Fonts de l’entitat reconeixen que s’estan plantejant demorar-la, precisament, per les negociacions a Madrid: “Si s’arriba a un pacte d’investidura, probablement serà el moment de convocar la consulta. Difícilment tindria sentit fer-la si els partits independentistes la bloquegen i es posen d’acord en una estratègia per fer efectiva la independència”.
El sector crític que es manté al secretariat, en canvi, considera que la direcció vol demorar la consulta després de fracassar en l’última, quan un 60% dels socis van tombar la proposta de demanar l’abstenció i el vot nul a les eleccions generals. “S’han adonat que el seu relat no és el majoritari, al perdre la votació”, afirma un d’aquests membres, que lamenta que la direcció hi insisteixi quan no és un clam popular. “Jo no vaig veure ningú cridant «llista cívica!» a la manifestació”, ironitza.
Al febrer, el vicepresident Jordi Pesarrodona i 13 dels 24 secretaris van decidir plegar perquè la direcció va refusar sotmetre’s a una qüestió de confiança. Ho feien en desacord amb la voluntat de la cúpula de posar-se a treballar ja per la llista cívica quan dues setmanes abans el secretariat ho havia rebutjat. Amb molta menys contestació interna, l’Assemblea manté contactes amb diferents personalitats perquè formin part de la seva candidatura, a la qual cap membre de la direcció es pot presentar. El cantautor i exdiputat Lluís Llach i l’ex secretari general de Podem Albano Dante Fachín, tots dos presents en l’acte de la Diada, o l’exvicepresident del Parlament Josep Costa són alguns dels dirigents que formen part de la seva òrbita.
Si Llach o Costa s’han anat allunyant de Junts, també ho ha fet l’exconsellera i eurodiputada Clara Ponsatí, que després de perdre la immunitat acusava la seva formació, en una entrevista a l’ARA, d’“instrumentalitzar la batalla judicial de l’exili per tapar l’autonomisme”. Un atac frontal a línia de flotació de Junts que consuma el trencament definitiu amb els de Puigdemont. Molt crítica també amb l’estratègia negociadora d’ERC, Ponsatí es mostra partidària de fer foc nou, com va ressaltar en la mateixa entrevista: “L’independentisme demana noves formacions: estic molt disposada a implicar-m’hi”.
Un foc nou que no passa, a parer seu, per la llista cívica de l’ANC. “El país no necessita una llista cívica, necessita polítics seriosos i gent compromesa i valenta”, ha anat reiterant. De la mateixa manera s’ha expressat el filòsof Jordi Graupera, assistent de Ponsatí al Parlament Europeu. “La llista cívica és una mala idea”, va dir qui va ser candidat de Primàries a Barcelona.
Fonts properes als dos dirigents afirmen que ara per ara no estan engegant cap projecte polític, però que no descarten fer-ho en el futur, després d’admetre que molta gent anima l’exconsellera a fer el pas.
L’extrema dreta es prepara
Per la seva banda, Aliança Catalana també medita presentar-se al Parlament després d’assolir l’alcaldia de Ripoll. L’escissió del FNC liderada per l’alcaldessa Sílvia Orriols, amb el mateix discurs xenòfob que l’ultra Josep Anglada, que es va quedar a les portes d’entrar al Parlament el 2010, ja ha iniciat el seu pla d’expansió territorial per teixir una candidatura per al 2025. “Per mi podeu continuar generant una, dues o tres polèmiques per dia. A cops de fuet o a cops de bandera, Aliança Catalana arribarà al Parlament”, va avisar fa poc Orriols. L’extrema dreta independentista també busca capitalitzar aquest quart espai.