DRET A DECIDIR
Política21/09/2014

Pols tàctic entre governs abans d’obrir una fase clau per al 9-N

Mas jugarà amb el calendari per evitar una suspensió immediata

J. Rusiñol / R. Mateos
i J. Rusiñol / R. Mateos

Madrid / BarcelonaMadrid conté la respiració mentre espera la publicació de la llei de consultes, aprovada divendres al Parlament, al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). Tan bon punt això passi, la maquinària política i jurídica de l’Estat es posarà en marxa per desactivar la norma, que dóna cobertura legal a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre. Aquest compàs d’espera, políticament tens, serà més llarg del que s’esperava en un principi. Artur Mas i Mariano Rajoy es miren de reüll, mesuren forces, conscients que ben aviat s’obrirà una etapa decisiva per saber si finalment els catalans podran ser consultats sobre el seu futur.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A la Moncloa no descartaven que la llei aparegués ja ahir al matí al DOGCi que el president de la Generalitat firmés, solemnement, el decret de convocatòria del 9-N. De fet, a l’agenda pública dels membres de l’executiu espanyol només hi havia actes previstos fins al migdia. S’havien reservat la tarda per si calia reunir d’urgència el consell de ministres per aprovar el recurs contra la llei catalana davant del Tribunal Constitucional (TC). Alguns funcionaris del ministeri de la Presidència també havien sigut alertats de la possibilitat d’haver de treballar. Finalment, però, no va ser així. Mas manté la incògnita del calendari, que condiciona la resposta de Madrid.

Cargando
No hay anuncios

El cert és que ara hi ha 15 dies de marge per publicar la norma i, per tant, perquè entri en vigor. A mesura que passen les hores guanya pes la hipòtesi que la Generalitat no té una pressa excessiva per fer aquest pas, i capgira així els plans inicials amb què treballava l’executiu espanyol. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va assegurar ahir que el decret es firmarà “en les pròximes hores o dies”. Hi ha un element a tenir en compte: Rajoy comença dimarts a la nit un viatge oficial a la Xina, on serà fins dissabte. Això vol dir que la reunió ministerial ordinària de divendres que ve la presidirà Soraya Sáenz de Santamaría. Segons fonts nacionalistes, aquest viatge ha fet recalcular l’estratègia catalana, que es decantava, d’entrada, per moure peça ràpid. Passi el que passi, hi ha un enorme hermetisme per evitar donar pistes que facilitin l’operatiu de l’Estat.

Si la llei entrés en vigor a principis d’aquesta setmana, els recursos de Rajoy molt probablement serien admesos a tràmit al ple que el TC celebrarà de dimarts a dijous. L’article 161.2 de la Constitució deixa clar que aquest automatisme obliga a suspendre la llei de manera cautelar, una decisió que s’ha de revisar al cap de cinc mesos si no hi ha hagut sentència. Abans d’elevar el recurs al TC, Hisenda ha de fer arribar a Rajoy un informe preceptiu del Consell d’Estat. Un tràmit, però, que es pot fer amb celeritat. Si Mas estira els terminis, pot passar que els dos recursos -contra la llei de consultes i contra el decret- no arribin a temps per al ple d’aquesta setmana del TC. Això obligaria els magistrats a esperar a la setmana del 7 d’octubre o a reunir-se abans de manera extraordinària. Així, la Generalitat aconseguiria més temps per anar desplegant la logística de la consulta dins de la legalitat.

Cargando
No hay anuncios

Santamaría branda la Constitució

Abans que s’entri en una nova fase, imprevisible, Sáenz de Santamaría va demanar ahir a Mas que “reflexioni” abans de convocar el 9-N. Li va recordar que és president gràcies a la Constitució i que ha de governar per a tots els ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin. En una trobada amb militants del PP a l’Aragó, va tornar a mirar cap a Escòcia per afirmar que allà el referèndum s’ha fet ajustat a la llei i per celebrar que s’hagi imposat el no.

Cargando
No hay anuncios

Des de Bilbao, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va reivindicar la tercera via federal, intentant posar l’accent en les “virtuts de la unitat”. Va instar els espanyols a repetir un missatge als catalans: “Us estimem, volem viure units perquè junts som més forts”.