El pols de Puigdemont amb l'Estat augura un tens inici de curs per a Sánchez

MadridL'avançament electoral a Catalunya, que va deixar l'Estat sense pressupostos, i la resistència del Tribunal Suprem a aplicar la llei d'amnistia, que ha impedit un retorn definitiu en llibertat de Carles Puigdemont, han complicat més del previst a Pedro Sánchez una legislatura que depèn dels independentistes. La investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat gràcies a l'acord amb ERC, amb el pols del líder de Junts amb l'Estat com a rerefons, afegeix encara més tensió a l'inici del curs polític quan el cap de l'executiu espanyol haurà de batallar per l'incert suport dels juntaires als comptes per a l'any vinent. Alhora, haurà d'afrontar el debat sobre el nou finançament per a Catalunya, del qual depèn el vot dels republicans tant al Parlament com al Congrés i que complica la relació amb la resta d'aliats de la investidura i genera oposició dins del mateix PSOE. ¿Se'n sortirà, Sánchez?

En el balanç que va fer abans de les vacances d'estiu, el cap de l'executiu es va mostrar determinat a aguantar tres anys més i va passar la pressió a Junts demanant que faci una "oposició útil i constructiva" facilitant l'aprovació d'uns pressupostos generals de l'Estat per al 2025. Les opcions que la seva petició sigui atesa generen com a mínim dubtes a la vista de l'estratègia desplegada per Puigdemont amb el seu retorn fugaç un cop el PSC ha aconseguit truncar el seu objectiu de tornar a liderar el Govern. I, de fet, el secretari general de Junts, Jordi Turull, aquest divendres ja amenaçava el govern espanyol davant la manca de pressió, va dir, al Suprem perquè apliqui l'amnistia. "A Madrid anem peça a peça", va dir Turull. Sánchez es veuria encara més qüestionat si ha de prorrogar un any més els del 2023 i, per això, va avançar que de cara al setembre o l'octubre vol presentar el nou projecte de comptes públics encara que els juntaires tombessin en l'últim ple del curs el sostre de despesa, que haurà d'afrontar un segon intent.

A l'altra banda, Puigdemont es va situar en un marc ben diferent amb la crida feta des de Barcelona a "preparar noves oportunitats" per confrontar amb l'Estat i aconseguir l'autodeterminació. En el vídeo en què dimecres va anunciar que havia "emprès el camí del retorn" el líder juntaire va criticar que la seva possible detenció semblava no "inquietar massa" el govern espanyol ni tampoc el futur executiu d'Illa. "Hi ha molts catalans que volem viure en un sistema democràtic ple", va avisar el líder juntaire en contraposició a aquesta "indiferència". Per ara, en tot cas, no se sap res de Puigdemont des que va desaparèixer dijous.

La Moncloa vol girar full

Des del Palau de la Moncloa i des de la seu del PSOE al carrer Ferraz han optat pel silenci i per mantenir un perfil baix davant d'aquests advertiments. Només el va trencar el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños, l'endemà de la fugida de Puigdemont, sobre la qual va passar de puntetes titllant-la "d'episodi que no va aportar res a la societat catalana". El govern espanyol reivindica que amb Illa s'obre una nova etapa que deixa enrere el "fracàs col·lectiu" del Procés i obvia la batalla que planteja Puigdemont defensant que el que cal és posar el focus en "allò que importa", que és la gestió del dia a dia.

Bolaños va reivindicar el "patriotisme intel·ligent" de Sánchez amb l'estratègia desplegada a Catalunya que culmina situant Illa a la presidència de la Generalitat. Tot i garantir-se aquest puntal, Sánchez continua necessitant els set vots de Junts a la cambra baixa i té nombrosos fronts oberts no només en l'àmbit polític sinó també judicial, amb la causa contra la seva dona investigada pel jutge Juan Carlos Peinado. De moment Sánchez s'ha donat unes setmanes de treva i no reunirà el consell de ministres fins al 27 d'agost. Tampoc ha respost a la petició d'alguns barons del PSOE de debatre sobre el sistema de finançament en el si del partit.

El debat del finançament

En paral·lel a aquest silenci, exdirigents de la formació ara liderada per Sánchez, com Felipe González o Alfonso Guerra, i altres crítics habituals com el castellanomanxec Emiliano García-Page han sortit a criticar en els últims dies tant el pacte amb ERC com la dependència que té de Junts al Congrés. S'hi suma el PP. Diverses veus dels populars han insistit que l'accés del líder del PSC a la presidència de la Generalitat s'ha convertit "en un problema per a Espanya" perquè Sánchez l'ha "comprat amb els diners de tots els espanyols" i han apuntalat la idea que Puigdemont bloqueja la governabilitat de l'Estat.

Ara bé, les crítiques també s'estenen a Sumar, que afronta el debat sobre el finançament amb divisió interna i dona un maldecap més a Sánchez. Després dels advertiments de formacions que formen part del grup parlamentari, com Compromís i la Chunta Aragonesista, aquesta setmana es va afegir l'esmena a la totalitat al contingut del pacte feta pel portaveu econòmic de Sumar, Carlos Martín, que xoca amb la defensa que en van fer la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i els comuns: "Posa en risc la redistribució", va assegurar.