El politòleg Jordi Muñoz, nou director del Centre d'Estudis d'Opinió

El politòleg i col·laborador de l’ARA Jordi Muñoz serà el nou director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Segons ha pogut saber aquest diari, el seu nomenament s’aprovarà dimarts a la reunió del consell executiu del Govern i Muñoz s’incorporarà al nou càrrec a partir del 16 de novembre. Substituirà així Jordi Argelaguet, que va ser escollit per l’executiu d’Artur Mas l’any 2011 i que portava una dècada al capdavant de l’òrgan demoscòpic de la Generalitat, ara comandada per Esquerra.

Muñoz (València, 1979), que ja formava part del consell rector del CEO, és doctor en ciències polítiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va completar la seva formació amb estades a les universitats de Yale, Göteborg i Essex i, actualment, és professor a la Universitat de Barcelona (UB). La seva línia de recerca passa pel comportament polític i la política comparada, i és especialista en l’estudi empíric d’actituds i preferències polítiques.

A partir d’ara assumirà el lideratge de l’organisme públic encarregat d’elaborar a Catalunya les enquestes sobre intenció de vot, valoració de partits i líders polítics i estudis postelectorals, així com els sondejos sobre l’opinió pública dels catalans pel que fa a la realitat política, social o econòmica. Els baròmetres del CEO són una de les principals eines dels partits i del Govern per mesurar com es valora la seva acció per part de la ciutadania, però en els últims anys també han suscitat especial interès per analitzar qüestions com el suport a la independència.

Establert a Barcelona des del 1997, Muñoz ha sigut un dels politòlegs del país que més han analitzat la tendència del moviment sobiranista. Membre de la junta directiva d’Òmnium Cultural des del gener d’aquest any, a principis del 2020 va escriure el llibre Principi de realitat (L’Avenç), on feia un balanç crític sobre els fets de l’octubre del 2017. En una entrevista a l’ARA arran de la publicació, de fet, afirmava que el 27-O va ser un “error” i que “no s’hauria d’haver fet la DUI”. I ho argumentava tant amb els “problemes pràctics” de la implementació de la independència com amb la falta d’una “majoria suficient”.