Aliances a la dreta

Les polítiques de Vox que el PP ja ha acceptat per governar

L’extrema dreta intenta desplegar arreu la seva croada contra la igualtat i la immigració

Mañueco i García-Gallardo a la primera reunió entre PP i Vox a Castella i Lleó.
27/02/2022
5 min

MadridCastella i Lleó es presenta com el primer territori de l’Estat on Vox podria tocar poder. Lluny dels focus, centrat en la brutal crisi del PP, Alfonso Fernández Mañueco explora un acord amb l’extrema dreta que encara no ha arribat però que se seguirà negociant en pròximes reunions. Si finalment es configura una coalició, serà un punt d’inflexió en la influència de Vox, per bé que el partit liderat per Santiago Abascal ja condiciona polítiques des del 2019, quan va permetre les investidures a Madrid, Andalusia i Múrcia. Gairebé tres anys després, ha vist el moment per apujar el preu i no conformar-se només amb el suport extern. Ara l’extrema dreta aspira a presidir el Parlament de Castella i Lleó i ocupar conselleries -el líder de Vox va demanar la vicepresidència per al seu candidat, Juan García-Gallardo, tot i que els últims dies ha rebaixat les seves pretensions-, però un hipotètic acord haurà d’incloure també qüestions programàtiques vinculades a la igualtat o la memòria històrica. Els temes de l’anomenada batalla cultural són els que més ha posat sobre la taula Vox quan PP i Cs l’han necessitat per governar.

Madrid

Estira-i-arronsa amb les lleis LGTBI

A la Comunitat de Madrid l’extrema dreta no va poder imposar a Isabel Díaz Ayuso algunes de les seves reivindicacions principals el 2019. Inicialment plantejava com a requisits per investir-la eliminar alguns articles de les lleis contra la LGTBIfòbia aprovats durant el mandat de Cristina Cifuentes i implementar l’anomenat pin parental a les escoles, però PP i Cs no van transigir. Aquesta idea que els alumnes puguin marxar de l’aula si es tracten continguts que no casen amb les conviccions dels pares va quedar diluïda en un punt de l’acord que deia: “Garantir el dret dels pares que els seus fills rebin la formació moral i religiosa d’acord amb les seves conviccions [...] S’introduiran els mecanismes que garanteixin la no ingerència dels poders públics”.

No hi havia gaires concrecions en els aspectes més ideològics de què fa bandera Vox. Això sí, va aconseguir situar debats a l’agenda com el dels menors immigrants no acompanyats. “Es revisarà i modernitzarà la política de creació de centres per allotjar-los sota les premisses de seguretat per als menors, els treballadors i els veïns, així com en l’eficàcia en la inserció”. El pacte també incloïa que no pogués ingressar cap menor als centres sense que s’hagués comprovat fefaentment la seva edat i que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil tindrien accés directe a la informació autonòmica de les persones en situació irregular.

Obsessió amb els ‘menes’

Per a la segona investidura d’Ayuso, Vox no va pactar més que la presència a la mesa de l’Assemblea. Però sí que havia entrat uns mesos abans en els continguts dels comptes del 2022. En la línia de la seva obsessió amb els menes, es va acordar fer una auditoria del cost que tenen els centres d’acollida. De nou, el partit ultra va haver de renunciar a derogar les lleis LGTBI. De fet, ho va intentar presentant una iniciativa a la cambra que el PP va tombar. Entre altres coses, Vox rebutja que a l’escola s’ensenyi en la diversitat sexual i que en casos de discriminació sigui l’acusat el que hagi d’aportar proves per defensar-se i no al revés. El PP sí que està disposat a tocar aquest darrer punt.

A l’Ajuntament de Madrid, José Luis Martínez-Almeida també va ser investit gràcies al suport de Vox el 2019. Es va acordar un paquet de 81 mesures, i de l’empremta de Vox en destaca la supressió de subvencions a entitats “la finalitat de les quals sigui ideològica”. Tanmateix, el 2020 el grup liderat per Javier Ortega Smith va imposar com a contrapartida al seu suport als pressupostos la concessió de subvencions a la Fundació Madrina, una associació contrària a l’avortament i l’eutanàsia. Amb el trencament de PP i Vox a la capital -Almeida va pactar els comptes de 2021 amb els díscols de Més Madrid-, es va retirar aquesta ajuda.

Andalusia

Una relació estable tot i els incompliments

Aquest 2022 serà l’únic any que Vox no donarà suport als pressupostos de Juanma Moreno a Andalusia, ja pensant en les eleccions dels pròxims mesos. Però fins ara l’extrema dreta havia estat un soci fiable per a PP i Cs, amb qui van pactar 37 mesures per a la investidura, de les quals Vox considera que se n’han complert 20 -aquelles que ja proposava el PP-. Com ha passat a Madrid, les més polèmiques, com el pin parental a l’escola, s’han rebutjat. Substituir la llei de memòria per una de “concòrdia” tampoc ha estat possible. Ara bé, sí que ha aconseguit més recursos per a la tauromàquia i la caça i retallades als mitjans de comunicació públics. A Còrdova, l’alcalde, del PP, espera tancar aviat els pressupostos amb els ultres.

Múrcia

L’experiment del ‘pin parental’

A Múrcia el govern del PP i Cs sí que va acceptar el pin parental, que Vox ara anomena “objecció de consciència”. En un primer moment els directors havien d’informar els pares de les activitats complementàries del programa curricular relatives a temàtiques d’identitat de gènere, diversitat LGTBI i feminisme que impartirien persones de fora de les escoles. I ells havien d’autoritzar la participació dels seus fills. Al curs 2021-2022, ja amb el nou govern en solitari del PP i una exmembre de Vox a la conselleria d’Educació, els pares són informats una setmana abans de la sessió i, si ho volen, poden oposar-se a l’assistència dels seus fills. Múrcia és un dels territoris que dona més vots a Vox i, de fet, tenen una regidoria al govern municipal de Ceutí, localitat de més de 10.000 habitants.

Alacant

El Dia de la Reconquesta

El dimecres 16 a Alacant s’aprovaven els pressupostos gràcies a l’abstenció de Vox. El govern del PP va incloure 19 de les 21 esmenes dels ultres, entre les quals 90.000 euros de retallades en cooperació i immigració, d’un 50% en polítiques LGTBI i de 10.000 euros en igualtat que passen a “violència intrafamiliar sense discriminació de sexe”. També es va avalar la creació el 4 de desembre del Dia de la Reconquesta -el 1248 Alfons el Savi va incorporar Alacant a la Corona de Castella- i rebaixar la partida per als actes del 9 d’Octubre.

Saragossa

Retallades en cooperació, joventut i igualtat

A finals d’any a Saragossa també es va forjar un pacte PP-Vox pels comptes. Per tercer any consecutiu, va caure la inversió en cooperació al desenvolupament: un total de 300.000 euros menys. A la capital aragonesa l’extrema dreta ha condicionat el seu suport a passar les tisores en polítiques de joventut i igualtat, així com a intervenir en el lèxic i que el pressupost parli de “violència intrafamiliar” en lloc de violència masclista.

stats