La política basca es prepara per a la tornada d’Arnaldo Otegi
La incògnita és quin paper tindrà en les eleccions d’aquest any, un cop alliberat
VitòriaEl 28 de març Arnaldo Otegi sortirà de la presó de Logronyo. Hi haurà passat els últims sis anys i mig de la seva vida complint condemna per integració a ETA, fruit de l’anomenat cas Bateragune. Paradoxalment, aquell va ser l’embrió d’un procés que va portar l’esquerra abertzale a un històric canvi d’estratègia i al punt final a les armes d’ETA. D’aquí dos mesos el carismàtic líder de l’independentisme d’esquerres basc recobrarà la llibertat i tornarà amb la seva família a casa, a Elgoibar, a Guipúscoa. Però també tornarà a la política basca i a liderar Sortu, el partit del qual és secretari general. Però l’Estat, que el va acusar, i l’Audiència Nacional, que el va condemnar, no estan disposats a consentir que es col·loqui a primera línia institucional.
El pres 871960051 -el número assignat a Otegi a la presó- mai ha sigut un reclús més i ara tampoc serà un ex-pres més. Els seus companys l’esperen com un flotador al qual agafar-se per no enfonsar-se en unes aigües internes molt mogudes en els últims temps. Els seus competidors polítics, especialment el PNB, estan a l’aguait, amb una certa por, perquè sempre ha sigut un adversari polític dur. El president dels nacionalistes bascos, Andoni Ortuzar, ja s’ha queixat que amb la inhabilitació d’Otegi -en principi no podrà ocupar un càrrec públic fins al 2021- se li està oferint “un gran aparador”. La possibilitat que fos candidat a lehendakari aquest 2016 no deixa indiferent a ningú. Però encara no hi ha res definitiu.
Durant aquests anys de presó, Otegi ha estat present en la vida política basca. Hi ha constituïda una plataforma internacional en suport seu. Li han fet moltes entrevistes, s’han publicat llibres sobre ell (parlant del present i del futur), s’han fet manifestacions a favor de la seva llibertat i ha rebut visites de dirigents com el socialista Jesús Eguiguren, el penabista Joseba Egibar, Txiki Muñoz (del sindicat majoritari ELA), David Fernàndez (de la CUP) i membres del Sinn Féin. A més, Otegi té un compte molt actiu a Twitter, amb desenes de milers de seguidors. Fins i tot acaba de néixer un tema musical, en el qual han participat músics bascos i internacionals, que reclama la seva excarceració. El líder independentista no se n’ha anat mai del tot.
El seu futur polític
Quin és, doncs, el futur polític d’Otegi? La seva candidatura electoral dependrà, en primer lloc, de la decisió que adopti en les setmanes vinents el Tribunal Suprem, que haurà de posicionar-se sobre si la condemna incorporava també una inhabilitació fins d’aquí cinc anys, com sosté l’Audiència Nacional. Més enllà de les limitacions que imposi la justícia, la decisió després dependrà d’ell i d’EH Bildu.
El dia 18 d’aquest mes, la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional espanyola va ratificar la inhabilitació especial. No obstant això, segons la seva advocada, Jone Goirizelaia, es tracta d’un veto que no té efectes reals, ja que tant el Codi Penal com la jurisprudència del Tribunal Suprem indiquen que la “inconcreció” a l’hora d’especificar a quins càrrecs es refereix la sentència impossibilita que la inhabilitació es posi en pràctica. Una posició de la qual també participa el fiscal superior del País Basc, Juan Calparsoro, que té “molt clar” que això significaria “complir una altra pena”.
L’advocada d’Arnaldo Otegi posa un exemple pràctic: el d’Iker Casanova. Aquest parlamentari d’EH Bildu, condemnat a una inhabilitació especial que s’estén fins a aquest any, va deixar la presó el 2011, després de passar set anys condemnat pel cas 18/98, i exerceix com a diputat des del 2014. L’Asociación Dignidad y Justicia va interposar una denúncia contra ell, però no va prosperar, ja que tant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia del País Basc com la del Tribunal Suprem van admetre que si en la sentència no es marquen els llocs per als quals se’l veta, després no es pot aplicar. El cas d’Otegi és el mateix.
El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, va admetre l’any passat, quan es començava a rumorejar la possibilitat que Otegi fos candidat, que una sentència ferma no pot ser modificada. Ara bé, Catalá també va obrir la porta a buscar escletxes legals que ho impedeixin. Caldrà veure quin camí se segueix. Vénen dos mesos en què tothom estarà molt pendent d’Otegi.