La política per a adults de Rajoy

MadridJa fa tres anys que, després d’abandonar el govern espanyol per la porta del darrere, l’expresident espanyol Mariano Rajoy es mira la política des de lluny, des de casa seva o des de la cadira que ocupa com a registrador de la propietat. El maig del 2018, acorralat per la sentència del cas Gürtel, l’oposició en bloc es va aliar per donar suport a la moció de censura que va portar per primer cop Pedro Sánchez a la Moncloa. A l’expresident espanyol sembla que encara li cou i, sense dir-ho, el que fa en el seu últim llibre, Política para adultos (Plaza & Janés) -el segon que escriu en tres anys-, és apuntar al 15-M i també al procés independentista, tots dos moviments populistes segons Rajoy, com els detonants del seu declivi com a cap de l’executiu estatal, però també de la política espanyola.

Catalunya

El 155 s’havia d’aplicar i els indults no són legítims

Va rebre crítiques del seu partit -de l’actual líder del PP, Pablo Casado, sense anar més lluny- per haver sigut massa tou a l’hora d’actuar per frenar l’independentisme. Però també per haver-se passat de frenada amb les càrregues de l’1-O i l’aplicació de l’article 155. Rajoy, però, repetiria el mateix full de ruta. “Estic molt satisfet que durant tot el desenvolupament de la crisi independentista a Catalunya ni una sola de les disposicions del meu govern hagi estat esmenada pels tribunals”, remarca en el llibre, on destaca el paper que hi va jugar l’exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. Per això, Rajoy aprofita les poc més de 300 pàgines per carregar contra la decisió del govern espanyol d’indultar els presos polítics: considera que no s’ho “mereixen” perquè no han mostrat “penediment”.

El 15-M, Vox i Ciutadans

Als tres els descriu com moviments populistes

Mariano Rajoy ha refet la relació amb l’exlíder de Cs, Albert Rivera -explica fins i tot un dinar a casa seva-. D’alguna manera, l’expresident posa per escrit el seu perdó a l’exlíder taronja després que flirtegés amb donar suport a la moció de censura -hi va acabar votant en contra- i “erosionés” el seu govern després de la victòria de Cs a les eleccions catalanes del 2017. Tanmateix, per a Rajoy l’independentisme, el moviment sorgit del 15-M i que va cristal·litzar en Podem i també Cs i Vox es poden posar al mateix sac: el del populisme. “El moviment sobiranista català és un catàleg complet de totes les trampes dialèctiques, incloses les mentides més grolleres, a les quals sol recórrer el populisme per justificar el seu atac a les institucions en qualsevol lloc del món”, diu.

Rajoy, però, fa equilibris per evitar definir explícitament Vox com un partit d’extrema dreta. A l’inici del llibre descriu amb aquests termes els partits xenòfobs europeus que utilitzen la immigració com a arma política. Però quan es tracta de Vox, tot i situar-lo alineat a l’extrema dreta europea, evita referir-s’hi com a tal. Rajoy defensa que el PP governi amb el suport del partit de Santiago Abascal, però no diu si és partidari que entrin a l’executiu.

Monarquia

Revela l’última conversa amb Joan Carles I abans que marxés

Si una institució és intocable per a l’expresident espanyol aquesta és la monarquia. “Cap república ha procurat més llibertat ni més respecte pels drets dels espanyols que aquesta monarquia que avui encarna Felip VI com abans ho va fer Joan Carles I”, defensa. Rajoy assegura no entendre per què l’excap de l’Estat és a Abu Dhabi i diu que si ell hagués sigut president del govern el rei emèrit no hauria marxat d’Espanya. Creu que és una maniobra de l’esquerra per desgastar la monarquia i aprofita per defensar el discurs de Felip VI el 3-O. De fet, el posa al mateix nivell que el que va pronunciar el seu pare el 23-F.

Corrupció

Els “judicis paral·lels” als quals s’ha sotmès dirigents populars

Com el de Joan Carles I, Mariano Rajoy considera que a Espanya es condemnen dirigents polítics a través de “judicis paral·lels”. Tot i la col·lecció de causes judicials obertes que té el PP, algunes de les quals ja han acabat amb condemna, l’expresident espanyol denuncia que als seus dirigents se’ls ha sotmès a un “comitè de salut pública contra el PP” sense proves -reivindica, en aquest cas, l’exalcaldessa valenciana, Rita Barberá-. Rajoy insisteix que un dirigent polític no sigui apartat del seu càrrec fins que no se li obri judici oral. Però el que és cert és que, sense moció de censura, tot i la condemna del PP de Mariano Rajoy pel cas Gürtel, l’expresident no hauria abandonat la Moncloa.