Josep Lluís Alay i els casos Tsunami, CDR, Volhov... Qui són els 486 encausats que la Fiscalia inclou en l'amnistia

Madrid / BarcelonaLa Fiscalia General de l'Estat xifra en 486 les persones que es poden beneficiar de la llei d'amnistia. Des que es va iniciar la tramitació de la llei, el ministeri públic ha recopilat les causes obertes vinculades al Procés i n'ha identificat 82 que es poden veure afectades per la llei. Això no vol dir necessàriament que la Fiscalia sigui partidària d'aplicar-la en cadascun d'aquests casos, sinó que són susceptibles a tenir un impacte. Entre elles, destaquen la causa del Procés al Tribunal Suprem contra els exiliats, les dues de l'Audiència Nacional per terrorisme –Tsunami Democràtic i CDR– i dues per malversació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –una contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l'1-O i una contra el diputat de Junts David Saldoni per presumptament desviar fons de l'Associació Catalana de Municipis.

Una altra causa que també va portar cua durant les negociacions de la llei d'amnistia entre Junts i el PSOE és Volhov, sobre les connexions russes del Procés i altres ramificacions que pilota el polèmic jutge Joaquín Aguirre. La setmana passada l'Audiència de Barcelona va obligar-lo a tancar la instrucció abans d'haver pres declaració a Carles Puigdemont i Josep Lluís Alay, cosa que pot haver-los salvat de ser imputats pel delicte d'alta traïció. El cap de l'oficina de l'expresident té una altra causa oberta que havia de ser jutjada al setembre, per prevaricació i malversació, per assistir com a observador al referèndum de Nova Caledònia en representació de Puigdemont, i és una de les que segons la Fiscalia General estaria afectada per l'amnistia.

Fonts del ministeri públic subratllen que al llistat només s'han inclòs causes vives, és a dir, a què no s'hagi dictat sentència. En les que ja hi hagi condemna, encara que no sigui ferma, no apareixen, com per exemple la de l'exconseller d'Interior Miquel Buch, penat amb quatre anys i mig de presó per haver posat escorta a Puigdemont. Que no estigui inclosa en aquest document no vol dir que Buch no pugui reclamar l'amnistia i que la Fiscalia no la consideri aplicable. Encara a Barcelona, sí que apareix la que instrueix el jutjat número 13 contra una trentena de càrrecs del sottogoverno pels preparatius de l'1-O. Fora de la capital catalana, se'n comptabilitzen 17 més a la demarcació de Barcelona, 19 a la demarcació de Girona, 7 a Lleida i 12 a la de Tarragona.

És aplicable als policies de l'1-O?

També s'hi inclouen les causes contra els policies que van actuar contra els votants. Precisament, nou agents de la Policia Nacional dels 46 que s'havien d'enfrontar a un judici per les càrregues en escoles de Barcelona han presentat aquest dimecres un escrit als jutjats en què demanen acollir-se a la llei d'amnistia, segons ha pogut saber l'ARA. Estan acusats de delictes de lesions i contra la integritat moral. Si bé els sindicats policials espanyols sempre s'han mostrat en contra de l'amnistia, ara afirmen que no seria "ni just ni igualitari" que els policies no seguissin el mateix camí.

L'article 2 de la llei marca que queden exclosos de la seva aplicació els que estan encausats o condemnats "per actes dolosos amb resultat de pèrdua o inutilitat d’òrgan o membre i els actes constitutius de tortures o tractes inhumans". La primera part és clara, però amb la segona, segons fonts jurídiques, hi ha més dubtes perquè en el cas de les tortures o tractes inhumans la llei marca que han de "superar un llindar mínim de gravetat".

Irídia, que és una de les parts de la causa, ja ha avançat que precisament per això s'oposaran al fet que els agents siguin amnistiats. En el cas dels primers nou policies, la sol·licitud assegura que ells "en cap cas" van cometre actes de tortura ni tractes inhumans.