La policia podria detenir Puigdemont sense cap ordre judicial si creu que està cometent un delicte "flagrant"

BarcelonaEl fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha obert la porta a una possible detenció del president de la Generalitat perquè considera que ja està cometent els delictes de "prevaricació, desobediència i malversació de fons".

Si finalment Maza i la fiscalia demanen la detenció, ¿quins passos legals hauria de seguir? ¿Qui assumiria la presidència de la Generalitat si Puigdemont és al calabós o a la presó?

Per detenir el president de la Generalitat només es podria fer seguint dues vies legals, segons explica a l'ARA Albert Pons, vocal de la secció penal del Col·legi d'Advocats de Barcelona: o bé ho ordena el jutge del TSJC instructor de la causa contra el president i els consellers (Mercedes Armas); o bé un policia el deté, sense cap ordre judicial, perquè considera que el president està cometent un delicte flagrant.

Com a aforat, "l'única autoritat competent per detenir Puigdemont seria la sala civil i penal del TSJC", explica Pons. I el jutge instructor del TSJC "podria encarregar a qualsevol de les forces de seguretat de l'Estat que el detinguin" en cas de "delicte continuat". "Es podria entendre amb les actuacions del president de facilitar el referèndum i de donar els mitjans i facilitar les pàgines web per consultar les meses electorals que no estar acatant les ordres del TC i, per tant, està en continuïtat delictiva, i per evitar-la es podria ponderar la detenció del president perquè no continués amb aquesta activitat", afirma.

En aquest cas, només podria demanar la detenció de Puigdemont a la jutge del TSJC el fiscal superior de Catalunya, José Maria Romero de Tejada, o bé l'acusació popular, que en el cas del referèndum no se n'ha personat cap.

Delicte "flagrant"

"En el cas d'un delicte flagrant, decau el precepte de l'aforament i de la immunitat parlamentària", explica Pons. Un delicte flagrant és aquell que veu un agent de la policia amb els seus propis ulls i procedeix a una detenció sense tenir en compte la figura i la protecció legal de qui comet el delicte.

Albert Pons, però, trobaria molt estrany que es pogués considerar com a delicte flagrant el que està fent el president: "El dret no és matemàtic i potser es podria considerar que ara s'està cometent un delicte flagrant. Però atesa la delicada situació actual, jo entenc que caldria un suport judicial per justificar la detenció del president de la Generalitat".

72 hores

"Un cop detingut, el procés és el mateix de sempre. Hi ha un termini de 72 hores per passar a disposició del jutge, però en aquest cas crec que no s'hauria d'esgotar aquest termini, i hauria de passar davant el jutge al més ràpid possible. I seria el jutge qui hauria de decidir sobre la seva situació personal: presó provisional, llibertat amb fiança i càrrecs, o sense càrrecs", recorda aquest advocat penalista. La presó provisional només la podria ordenar si el jutge considerés que hi ha el risc que el president destruís proves o pogués fugir.

Junqueras, i no Millo, assumiria la presidència en funcions

El catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós fa una consideració prèvia a l'ARA: "Amb aquestes paraules Maza està usant el dret de manera intimidatòria. No és bo, i menys en la situació actual, exhibir la possibilitat de detenir algú. Les detencions es fan, no s’exhibeixen. No entenc les detencions intimidatòries".

Arbós explica a l'ARA que si la detenció es produís, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya seria el vicepresident Oriol Junqueras qui n'assumiria les funcions, seguint l'article 67.8. Segons aquest article, però, "la suplència i la substitució no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d'una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament", diu l'Estatut.

Això passaria en el cas de detenció temporal. I en el pitjor dels casos, si el jutge considerés que Puigdemont ha de passar a un règim de presó provisional, s'aplicaria la incapacitació del president i el Parlament hauria d'iniciar un nou procés d'investidura per trobar-ne un altre. I aquest nou president hauria de decidir si acaba la legislatura o dissol el Parlament i torna a convocar eleccions autonòmiques.

Arbós també assegura que ni tan sols si l'Estat decidís aplicar l'article 155 de la Constitució seguint tots els passos legals, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, podria assumir la presidència de la Generalitat. "L'Estat només podria donar ordres a Junqueras, però no posar un president a dit", conclou.