"L'operació Catalunya mai va existir"

MadridSi bé a principis d'any va sortir una onada d'informacions que esquitxaven el govern del PP en l'operació Catalunya, les primeres compareixences a la comissió d'investigació al Congrés que vol aclarir els fets no han servit per posar llum a la foscor. De fet, l'ex número dos del ministeri de l'Interior durant la primera etapa de Mariano Rajoy ha negat la major. "L'operació Catalunya mai va existir", ha assegurat aquest dimarts a la cambra baixa. Francisco Martínez està sent investigat a l'Audiència Nacional pel cas Kitchen i s'ha escudat en aquesta condició per no donar cap detall sobre la guerra bruta contra l'independentisme de la cúpula de la Policia Nacional sota la batuta de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. "Agraeixo la comprensió en l'exercici dels meus drets", ha agraït l'exsecretari d'estat de Seguretat i mà dreta de l'exministre.

Tot i que els grups de la majoria plurinacional han qüestionat el seu relat, no han augmentat gaire els decibels, com sí que va passar en les compareixences de la Kitchen a la comissió d'investigació que es va fer a la cambra baixa el 2021. "Probablement, per a vostè deu ser desagradable aquesta situació", ha començat la republicana Pilar Vallugera, que ha optat per la ironia: "Creu que se sabrà la veritat del que ha passat algun dia? Encara que siguin els meus hereus", ha plantejat. La intervenció de Martínez no ha servit per donar gaire esperança a la diputada d'ERC. El que sí que li ha revelat l'ex número dos de Fernández Díaz és que ja no té bona relació amb l'exministre. Amb cara de circumstàncies, Martínez ha explicat que els seus camins "no s'han tornat a creuar". "Hem tingut camins molt diferents. Jo ja no tinc cap relació amb la política", ha dit.

Martínez ha argumentat que l'independentisme és una "amenaça" quan "incompleix la Constitució i les lleis". Ara bé, ha afirmat que parlar de "trama parapolicial" contra el moviment independentista no té fonament. "No va existir res d'això. No es correspon ni molt menys amb la realitat", ha afirmat a preguntes del PP. Els populars i Vox han centrat gran part de les se enves intervencions a criticar el motiu pel qual es fa aquesta comissió d'investigació, pactada entre el PSOE i els seus aliats sobiranistes. Després de Martínez ha comparegut el comissari jubilat i exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional espanyola del 2012 al 2016, Eugenio Pino, també investigat a l'Audiència Nacional i condemnat pel cas del pendrive de Pujol. "No declararé absolutament res", ha advertit només iniciar la primera intervenció, suggerint "suspendre" la sessió perquè només estava disposat a respondre sobre temes personals, com la seva salut.

Tot i aquest avís, els grups parlamentaris no han desistit i Pino ha acabat tenint un enfrontament amb Gabriel Rufián. El portaveu republicà ha agafat el testimoni a Vallugera i ha apujat el to amb una intervenció més crispada que la de la resta de parlamentaris. Visiblement molest, l'exDAO amb qui ja s'havien vist les cares anteriorment li ha retret que tingui "afició" a fer-lo comparèixer i ha negat ser un "corrupte" encara que ho faria "tot per Espanya". La comissió sobre un cas de corrupció policial del PP arriba en un moment en què els populars intenten convertir el cas Koldo en un de "corrupció sistèmica" del PSOE. Al mes de gener es van publicar àudios de l'excomissari Villarejo i documents que certificarien que diverses operacions d'aquesta policia paral·lela comptaven amb el coneixement de l'expresident Mariano Rajoy. I també va transcendir a través d'unes notes d'intel·ligència que l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, va tenir un veí que l'espiava durant els anys del Procés, i que era germà de José Luis Olivera, el polèmic comissari que va liderar el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).

Martínez ha afirmat que no es reconeix "en cap de les gravacions" de Villarejo en què apareix i ha replicat al diputat de Junts Josep Pagès que no sap "si fa gaire bé d'utilitzar" àudios i anotacions de l'excomissari per la falta de credibilitat que li atribueix. L'exsecretari d'estat de Seguretat tampoc ha volgut respondre a les preguntes del juntaire sobre la branca andorrana i la intervenció de Banca Privada d'Andorra, adduint que no era una competència d'Interior. Dels afers que sí que ho eren, Martínez també se n'ha desvinculat. "El ministeri de l'Interior és una estructura enorme. Si de cada cosa que fa un policia resulta que n'ha de respondre el ministre o el secretari d'estat, no sé si trobaran ningú per assumir els càrrecs", ha dit. I tot i que no ha negat que hagi pogut existir mala praxi en l'obtenció de proves, Martínez ha negat que en cap cas es produïssin pel fet que alguna investigació hagi estat vinculada a l'independentisme.

La Fiscalia va obrir la primera investigació per aquesta operació pel cas que va afectar l'exfiscal en cap de Catalunya Martín Rodríguez Sol. Però la va arxivar. Fins ara no hi ha hagut implicacions judicials per als responsables polítics d'aquestes pràctiques del PP, que va voler combinar la guerra bruta amb "l'operació diàleg" amb el Govern presidit per Artur Mas, en ple context d'auge independentista. "Aquest control absolutament maquiavèl·lic de la policia no era tal", ha assegurat Martínez, que ha esgrimit l'escorcoll de 14 hores a la seu del PP el 2013, quan ja governava Rajoy, per negar un "suposat ús polític" de les forces de seguretat. També ha negat el rastreig massiu sense aval judicial a diputats de Podem.

Llista de compareixents

Aquest dimarts s'ha produït la compareixença de Pino i Martínez, però la llista de persones que passaran per la comissió és llarga i la comissió es donarà un any més per treballar. Hi ha citada la cúpula del govern espanyol a l'època de Mariano Rajoy, com el mateix expresident, l'exministra Soraya Sáenz de Santamaría, Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal, però també líders independentistes com l'expresident Artur Mas, l'exalcalde Xavier Trias i l'expresident d'ERC Oriol Junqueras.