Operació Catalunya

Quan el teu veí t'espia: el cas de Jordi Sànchez

L'exlíder de l'ANC viu al costat del germà d'un comissari del ministeri de l'Interior, que passava informació sobre ell

BarcelonaLa policia patriòtica va espiar Jordi Sànchez fent servir un veí durant els dos anys que va ser president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Com ha avançat RAC1, el seguiment va començar el maig del 2015 i hauria finalitzat formalment a finals del 2017, coincidint amb la seva marxa de l'entitat i ja empresonat a Soto del Real. En una conversa amb l'ARA, Sànchez dona veracitat a la informació i explica la seva experiència, afegint que els intents de monitorització haurien arribat fins a l'any 2020: "La guerra bruta ha continuat", diu.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Sànchez relata que mentre era president de l'ANC havia mantingut diverses converses amb aquest veí, sense transcendència, parlant "de tot i de res", sense "cap sospita". Tot i això, afegeix que detecta un inesperat interès polític per part seva quan comença a tenir els primers permisos per sortir de la presó l'any 2020, després de tres anys tancat per l'1-O: "Va ser quan vaig trobar-lo més a prop, s'havia convertit a l'independentisme explícit, amb fervor, i volia acostar-se a plataformes independentistes". Un fet que fa pensar que el seguiment i la col·laboració policial es podrien haver allargat més enllà de l'època en què va presidir l'ANC. De fet, en aquell moment Jordi Sànchez era un dels principals dirigents de Junts, partit del qual va ser escollit secretari general el 2021.

Cargando
No hay anuncios

A més, Sànchez sosté que les pràctiques d'espionatge, més enllà del veí, van continuar vives per altres vies, com ara mitjançant Pegasus: explica que té una anàlisi forense del seu mòbil que acredita que va patir un atac per extreure informació del seu dispositiu el juliol del 2020, a més de tres ocasions més el 2015, 2016 i 2017. "Si algú va treballar per trencar la convivència entre veïns i famílies van ser les pràctiques il·legítimes i il·legals de la policia", sentencia. En aquest sentit, admet que la situació "no és agradable", però deixa clar que la seva intenció és salvar ara la convivència al seu bloc de pisos. I és que aquest informant continua el seu veí.

Els inicis

Com va començar aquesta història? Sànchez es va canviar de casa quan va assumir la presidència de l'ANC i, per casualitat, va anar a parar a un pis "paret amb paret" amb aquest veí, que precisament és germà de José Luis Olivera, polèmic comissari que va liderar el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) quan Jorge Fernández Díaz encapçalava el ministeri de l'Interior. "Desconeixia el parentesc", afirma Sànchez. Aquest espionatge va comportar almenys dues notes informatives sobre la seva vida privada, amb detall de visites, relacions personals i enviament de paquets a casa seva, segons ha especificat RAC1.

Cargando
No hay anuncios

I és que el germà d'Olivera va posar en coneixement de la policia que era el veí de Jordi Sànchez i, a partir d'aquí, es va dedicar a recopilar informació. Segons RAC1, sis alts càrrecs d'Interior i de la Policia Nacional coneixien aquesta missió. Aquest veí, en tot cas, ha negat la seva feina com a col·laborador de la policia, segons ha relatat l'emissora de ràdio, però confirma les trobades amb membres de la policia patriòtica, en les quals va conèixer l'excomissari José Manuel Villarejo i l'exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino. També nega haver cobrat fons reservats.

No presentarà denúncia

Jordi Sànchez descarta presentar una denúncia per aquest seguiment. "No disposo de les proves i no té recorregut, ho he arxivat com un tema més moral", afirma. Sigui com sigui, creu que l'operació Catalunya ha de tenir conseqüències polítiques i exigeix una acció de l'executiu de Pedro Sánchez perquè hi hagi canvis en l'estructura policial: "Depèn de la voluntat política del govern espanyol d'arremangar-se i d'una majoria al Parlament que li doni cobertura".