La Policia Nacional va investigar 69 diputats de Podem per ordre del govern de Rajoy
L'Audiència Nacional té proves d'un rastreig massiu sense aval judicial entre el 2015 i el 2016
MadridA finals de desembre del 2015 Podem va aconseguir representació al Congrés per primer cop després d'obtenir 69 diputats en les primeres eleccions generals a les quals es presentava. Una irrupció que va inquietar el govern del popular Mariano Rajoy, que sense que cap jutge ho demanés va fer un rastreig massiu de les bases de dades policials per investigar diferents aspectes de la vida dels nous parlamentaris. Segons ha avançat El País, l'Audiència Nacional (AN) ja té a la seva disposició les proves documentals d'aquest suposat espionatge.
La Unitat d'Afers Interns de la Policia Nacional les ha enviat al jutge de l'AN Santiago Pedraz, que investiga aquesta operació de rastreig presumptament il·legal arran d'una querella que va presentar el partit lila en què denunciava haver estat víctima de les maniobres del ministeri de l'Interior dirigit pel PP. La documentació, a la qual ha tingut accés l'ARA, revela un historial de cerques entre el 2015 i el 2016 a membres de la candidatura com Pablo Iglesias, Yolanda Díaz, Ione Belarra i Irene Montero.
En el cas de l'aleshores líder de la formació, Pablo Iglesias, es van fer 121 cerques sobre ell en diverses bases de dades policials entre el 7 de gener del 2015 i el 29 de desembre del 2016. Almenys 39 usuaris van buscar informació i entre les paraules de les cerques hi ha hostatgeries, joies i viatges en avió i viatges en vaixell. A l'ara vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, la van buscar unes 400 vegades; a l'actual líder de Podem, Ione Belarra, una desena, i a l'exministra d'Igualtat Irene Montero una trentena.
En les converses de missatgeria que també publica El País entre l'ex número dos d'Interior, Francisco Martínez, i el comissari en cap de la Unitat Central de Suport Operatiu, Enrique García Castaño, es constata la voluntat de buscar dades que posessin en entredit la reputació dels nous diputats de la formació a l'esquerra del PSOE. En una conversa del 30 de gener del 2016, Martínez afirma que "seria molt interessant saber" si tenen antecedents i "si han estat en temes abertzales, d'extremisme violent, etc.".
García Castaño ja va avisar-lo aleshores que aquestes cerques deixarien "rastre", que és justament el que ha enviat la Policia Nacional anys després al magistrat de l'Audiència Nacional que ho investiga.