La Policia Nacional escorcolla la seu de l'Idescat pel cens de l'1-O

BarcelonaLa Policia Nacional ha anat aquest matí a la seu de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) de la Generalitat a la recerca de documentació relacionada amb la confecció del cens utilitzat per al referèndum de l'1 d'octubre. Segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els agents hi han anat amb un requeriment d'informació del titular del jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona per compte de la causa oberta al jutjat número 13. El TSJC, però, afirma que quan l'Idescat s'ha negat a lliurar aquesta informació el requeriment s'ha convertit en un escorcoll. Fonts de l'Idescat, en canvi, asseguren que els policies han aparegut directament amb una ordre d'escorcoll i que a l'institut hi han col·laborat en tot moment.

Segons ha comunicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la "diligència de petició d'informació ha acabat convertint-se en un escorcoll" quan no s'ha facilitat "la informació requerida pel magistrat". Segons han confirmat a l'ARA fonts de l'Idescat, diversos agents de la policia espanyola hi han entrat cap a les 10.00 h però asseguren que ho han fet directament amb una ordre del titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per escorcollar els sistemes informàtics i s'hi han estat fins a les 15.00 h, tot i que no se n'han endut cap equip. Es tracta del mateix jutjat que instrueix la causa sobre els preparatius del referèndum.

Amb aquest requeriment el magistrat pretén indagar si l'Idescat va tenir algun paper en la confecció del cens que es va utilitzar per a les votacions de l'1-O, ja que elaborar-lo de forma irregular podria constituir un delicte de revelació de secrets.

La diligència l'ha adoptada el titular del jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona, que és el que en la causa oberta pels preparatius del referèndum substitueix el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, mentre es resol la recusació que les defenses del cas han presentat en contra seva.

Precisament fa unes setmanes el jutge va obrir una peça separada per investigar diverses denúncies per revelació de secrets per l'ús de dades personals en l'enviament de cartes per part del Govern per designar els membres de les meses electorals de l'1 d'octubre.

El magistrat vol esbrinar si les dades personals de ciutadans que gestiona l'Idescat van poder ser utilitzades per confeccionar el cens que es va utilitzar l'1-O, l'origen del qual és una de les qüestions sobre el referèndum que no va ser aclarida mai pel Govern.

El jutge indaga també si hi va haver un delicte de revelació de secrets en l'enviament de prop de 55.000 cartes a ciutadans catalans perquè formessin part de les meses electorals o en les dades incloses a la pàgina web que la Generalitat va crear perquè els ciutadans sabessin a quin local podien votar.

De fet, va ser el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui els dies previs a l'1-O va publicar a través del seu compte de Twitter l'adreça que donava accés a aquesta pàgina web amb el cens electoral.

Després de la publicació d'aquest missatge, la fiscalia va obrir diligències per investigar el possible origen delictiu de les dades de la pàgina web -que assenyalava el local de votació assignat a cada elector quan facilitava el seu DNI o data de naixement-, tenint en compte que la Generalitat no tenia accés al cens electoral.