Un policia del cas Tsunami: "Em va caure una llamborda al braç. Em sento víctima de terrorisme"
Dos agents que van intervenir a Urquinaona declaren davant García-Castellón
Madrid"Com que ens considerem víctimes de terrorisme, que [aquesta investigació] tingui les repercussions que hagi de tenir [...]. Una llamborda llençada des d'una teulada em va caure a l'avantbraç. M'han hagut d'operar dues vegades i pateixo estrès posttraumàtic", ha declarat davant del jutge Manuel García-Castellón un agent de la Policia Nacional que va intervenir a la plaça Urquinaona i a la Via Laietana de Barcelona el 18 d'octubre del 2019, durant les protestes postsentència. Aquells disturbis i les lesions que van patir alguns policies són una de les potes per a García-Castellón per imputar terrorisme a una dotzena d'investigats pel cas Tsunami Democràtic. Aquest dimarts dos agents han comparegut a l'Audiència Nacional.
"Cada dia que em llevo em veig una cicatriu de 18 centímetres al braç. Creu que puc oblidar el que va passar i girar full així com així? No és senzill", ha explicat Ángel Hernández als periodistes. Els dos agents que han comparegut són el 104.440 i el 91.464, i estan jubilats per incapacitat permanent total arran d'aquella actuació. Un d'ells va patir una lesió al radi i l'altre un traumatisme cranial lleu que li va provocar la pèrdua del coneixement. Segons ha explicat el seu advocat, Ignacio Fuster-Fabra, no recorda aquella nit. Tots dos tenen seqüeles psicològiques. "L’únic que vull és que es faci justícia, que els fets no es tornin a produir. Va ser una autèntica salvatjada", ha dit un d'ells.
El seu testimoni serveix al magistrat per apuntalar la gravetat dels incidents, però no per vincular-los a Tsunami Democràtic ni a les persones que considera que n'estaven al darrere. Segons ha reconegut Fuster-Fabra, els funcionaris d'intervenció policial no tenen la potestat ni la capacitat per saber si aquesta plataforma de mobilització va motivar les protestes, però "sí que veien que hi havia una organització". "Estan convençuts que [els manifestants] volien que hi haguessin morts", ha destacat. Aquesta suposada voluntat de cometre un "dany extrem" i fins i tot que es produïssin víctimes mortals és l'escletxa que vol explorar el jutge García-Castellón perquè la llei d'amnistia no pugui emparar un cas de terrorisme.
Hernández, però, no ha volgut mullar-se sobre la norma. "Sobre l'amnistia no respondré. No vull entrar en aquest debat", ha dit. El fet és que aquest agent, a la vegada, també està investigat per la seva actuació en les protestes postsentència i, per tant, podria ser beneficiat per la llei d'amnistia. Té dues causes obertes als jutjats d'instrucció número 11 i 30 de Barcelona, una de les quals per la detenció i les agressions al noi de la dessuadora taronja. Durant la compareixença, l'advocat Benet Salellas l'ha interrogat sobre aquesta circumstància i el seu advocat l'ha interromput. Segons fonts jurídiques, el jutge s'ha vist obligat a modificar la seva situació processal a l'hora de respondre sobre això –com a testimoni està obligat a contestar totes les preguntes i a dir la veritat– i ell s'ha negat a respondre.
Contra l'amnistia
Aquest mateix dimarts els 11 investigats pel cas Tsunami, la gran majoria dels quals estan citats a declarar el 22 de maig per videoconferència, denuncien en un comunicat conjunt la "causa política" de la qual són víctimes "per part d’uns tribunals que no són competents ni tampoc imparcials" i asseguren que l'objectiu és "impedir la via que obre l’amnistia per rescabalar part de la repressió" a l'independentisme.
"En el context de tramitació parlamentària d’una llei d’amnistia, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem s’alineen amb l’extrema dreta per deslegitimar una llei que compleix els estàndards internacionals, tal com ha confirmat la Comissió de Venècia", afirmen en el text, que a banda de noms com Carles Puigdemont, Marta Rovira o Ruben Wagensberg també subscriuen Òmnium, Junts, ERC i la CUP.
Els signants, que han fet públic el document el dia en què el Senat tombarà la llei d'amnistia i la retornarà al Congrés –on serà aprovada el 29 de maig–, acusen els tribunals d'utilitzar "l’acusació de terrorisme, que és arbitrària", per criminalitzar l'exercici de drets fonamentals que van suposar les protestes postsentència del 2019. "Davant d’aquesta situació i la indefensió jurídica que provoca, volem fer valdre les garanties dels nostres drets, actualment amenaçats, cosa que qualsevol estat de dret hauria d’assegurar en un sistema democràtic", conclou el text.
