La gestió d'Isabel Díaz Ayuso

Les polèmiques lleis d'Isabel Díaz Ayuso

La presidenta madrilenya va tancar l'any aprovant retallades dels drets trans i atorgant-se més poders

3 min
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en la compareixença de balanç de 2023

MadridEntre acusacions d'estar adoptant comportaments similars a "partidaris de les dictadures" i de "totalitarisme", Isabel Díaz Ayuso va aprovar en l'últim ple de l'any a l'Assemblea de Madrid una bateria de modificacions legislatives que van revoltar l'oposició. La resta de grups va emprar contra la presidenta de la Comunitat de Madrid expressions que recorden a les que la mateixa Ayuso va dirigir al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, quan el va acusar d'estar "colant una dictadura per la porta del darrere" amb la llei d'amnistia. Una duresa que va repetir en el seu discurs de Cap d’Any, seguida per la resta de barons populars, que van criticar la “gravetat” de la deriva de Sánchez i els “privilegis” als independentistes.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Divendres 22 de desembre, coincidint amb el sorteig de la Loteria de Nadal, el PP de Madrid va utilitzar la seva majoria absoluta a la cambra autonòmica per impulsar una retallada de drets trans i LGTBI i una modificació de 15 textos legislatius que implica donar més poders a la presidenta madrilenya i limitar la capacitat de fiscalitzar-la. Fins i tot Vox, que va donar-li suport parlamentari en l'anterior legislatura i va votar a favor de la part que retalla drets als col·lectius trans i LGTBI, va lamentar que sonessin "campanes de rèquiem per la democràcia".

Més Madrid ja va avançar que demanarà al Defensor del Poble que porti els canvis de les lleis trans i LGTBI al Tribunal Constitucional (TC) i el PSOE va anunciar que ja treballa en els recursos al TC per la resta de canvis normatius. Ayuso va negar en la compareixença de balanç de 2023 que hi hagi "cap indici d'inconstitucionalitat".

Què ha modificat Ayuso? En relació amb la llei trans i LGTBI, el PP de Madrid ha canviat per la via d'urgència la llei autonòmica que va impulsar el mateix PP el 2016 quan la presidenta de la Comunitat era Cristina Cifuentes. Col·lectius trans i associacions de drets humans, com Amnistia Internacional, han alertat que suposa una "involució" i un "gravíssim retrocés". Centenars de madrilenys van sortir a protestar al carrer contra la decisió en diverses convocatòries aquest desembre i una trentena d'organitzacions van entregar 40.000 signatures a l'Assemblea de Madrid per tractar d'aturar-ho sense èxit.

Amb les modificacions, s'elimina el concepte d'identitat de gènere, s'imposa que els menors hagin de passar per l'examen d'un pediatre per iniciar el tractament de transició i es nega que les valoracions psicològiques i psiquiàtriques al col·lectiu siguin mostra de discriminació, entre altres aspectes polèmics. El PP de Madrid ha argumentat que són canvis per "equilibrar drets" i "recuperar la seguretat jurídica".

La polèmica va més enllà d'aquestes dues normes. Amb la justificació d'estar-ho fent perquè els organismes "funcionin millor", els populars van modificar les normes que regulen el Consell de Transparència, la Cambra de Comptes o Telemadrid amb canvis de majories en els seus òrgans de govern que beneficien el control del PP i incrementen el poder de decisió del govern autonòmic en els nomenaments. Els sindicats de la radiotelevisió pública autonòmica van denunciar el "cop a la independència".

També Més Madrid, líder de l'oposició, va alertar contra la "concentració de poders en mans de l'executiu". El text legislatiu, tramitat també com a proposició de llei per via d'urgència, habilita el govern autonòmic, a més, a regular l'estatut d'expresidents de la Comunitat de Madrid. Un canvi que l'oposició denuncia que Ayuso vol emprar per assignar-se una "paga vitalícia".

La portaveu de Més Madrid a l'Assemblea, Manuela Bergerot, que va substituir Mónica García, ha alertat de paral·lelismes amb l'agenda de retallada de drets del president argentí, Javier Milei, candidat a qui Ayuso va donar suport explícit. Davant totes aquestes crítiques, Ayuso va defensar en el balanç de l'any: "És cert que ara tenim majoria absoluta i això fa preveure que l'oposició condemni en bloc cada decisió que prengui aquest govern, que l'única cosa que està fent és complir amb el seu programa electoral al peu de la lletra".

stats