Podria la justícia espanyola desistir de la pretensió que li lliurin Puigdemont?
Una hipòtesi en el cas que l'extradició només sigui pel delicte de malversació
MadridQuè farà la justícia espanyola en cas que la justícia belga decideixi lliurar Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Antoni Comín només pel delicte de malversació? Encara que l'ordre europea de detenció i entrega (OEDE) dins de la Unió Europea no és un procés d'extradició -no hi ha aquest procediment entre països de la UE- el procediment assumeix característiques semblants. Els delictes pels quals se sol·licita el lliurament, com en una extradició, han de revestir una característica: la doble incriminació. Han de ser delictes perseguits en un país i en l'altre. En aquest cas, a Espanya i a Bèlgica.
La fiscalia belga ja ha suprimit un dels delictes, el de prevaricació, de la llista, i no s'atura en la denominació, com en el cas de prevaricació, i entra en el contingut. La fiscalia aplica l'anomenat principi de 'nomen iuris' o primacia de la realitat. Les coses són tal com són i no tal com les parts, en aquest cas Espanya, asseguren que són. La Fiscalia General de l'Estat espanyola sempre ha entès que aquest criteri es correspondria més amb una extradició clàssica, on es dissecciona el contingut de cada delicte, que amb el mecanisme de l'ordre europea de detenció i entrega. Els altres delictes són malversació (hi ha doble incriminació), sedició i rebel·lió, delictes que a Bèlgica tenen un contingut diferent de com se'ls qualifica a Espanya.
La possibilitat que el jutge d'instrucció belga decideixi executar l'ordre de lliurament només pel delicte de malversació no és gens menyspreable, si el magistrat analitza el contingut dels delictes i arriba a la conclusió que no són els mateixos. El lliurament, en aquesta hipòtesi, només per malversació va acompanyat d'un advertiment típic dels procediments d'extradició o dels processos de cooperació penal entre nacions: la clàusula d'especialitat. Aquesta és la garantia que la persona lliurada només podrà ser jutjada pels delictes autoritzats. És inviolable i si es fa trampa suposa un conflicte d'Estat a Estat d'abast europeu. En aquestes condicions, la justícia espanyola pot fer dues coses: esperar la decisió del jutge d'instrucció belga (la decisió ferma després dels recursos d'apel·lació i de cassació) o decidir en conseqüència.
Per exemple, si el lliurament és només per malversació: retirar l'ordre de detenció i lliurament al conèixer la decisió perquè considera que no li interessa rebre Puigdemont i els quatre exconsellers en aquestes condicions, i emetre, tot seguit, una ordre de detenció internacional per arrestar-los en cas que surtin de Bèlgica. Però hi ha una altra possibilitat. I és que a la vista de la marxa del procediment, la justícia espanyola decideixi anticipar-se; és a dir, que no esperi al resultat per desistir i anunciï amb antelació, avançant-se al possible desenllaç, que retira l'ordre de detenció i lliurament, amb l'argument, per exemple, que Puigdemont ha suggerit en declaracions que podria tornar a Espanya per participar de la campanya electoral o en el cas de ser elegit. En altres paraules, no estaria desistint pel condicionant hipotètic que pugui resoldre la justícia belga: "No me'ls lliureu pel que demano, ja intentaré pel meu compte detenir-los".
