Quan podrà tornar Puigdemont si s'aprova l'amnistia?

BarcelonaLa carpeta principal de les negociacions entre el PSOE i els partits independentistes és la llei d'amnistia. I, òbviament, una de les figures clau que se'n podrien beneficiar és l'expresident Carles Puigdemont, el màxim protagonista de l'1-O. Ara bé, podria tornar immediatament a Catalunya? De què dependria?

Si s'aprova la norma al Congrés de Diputats (el Senat la rebutjaria amb la majoria absoluta del PP i hauria de tornar a votar-se al Congrés), la pilota passa a la teulada dels jutges, els encarregats de determinar si un encausat es pot beneficiar de l'amnistia. En el cas de Puigdemont seria el Tribunal Suprem qui tindria la paella pel mànec. L'alt tribunal podria decidir fer, bàsicament, dues coses: aplicar de forma immediata la norma (dins els terminis legals que marqui) o consultar sobre el seu encaix en el dret constitucional i europeu. Tot això es produiria en paral·lel al recurs d'inconstitucionalitat que el PP ja ha anunciat que presentarà, però que no suspendria la norma de forma automàtica a diferència del que passa quan ho demana el govern espanyol.

A continuació desgranem els escenaris que s'obririen al Suprem en cas que hi hagi acord d'investidura entre el PSOE i els sobiranistes i s'aprovi la llei d'amnistia al Congrés de Diputats.

Escenari 1

El Suprem decideix aplicar l'amnistia –sigui d'ofici o a petició de les parts– sense acudir al TC ni a Europa i considera que ja no pot jutjar Puigdemont per l'1 d'Octubre. En aquest cas, l'expresident podria tornar a Espanya sense risc de ser detingut. També establiria jurisprudència per la resta de tribunals, ja que els altres estaments amb casos similars seguirien la seva estela. Ara bé, el Tribunal Constitucional tindria l'última paraula un cop el PP hi hagi recorregut i hi hauria risc que acabés anul·lant la llei.

Escenari 2

El Suprem decideix no aplicar de forma automàtica l'amnistia perquè té dubtes sobre el seu encaix constitucional. Així, eleva una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional, una via que tenen jutges i tribunals per preguntar al màxim intèrpret de la Constitució si un plantejament és contrari o no a la carta magna.

Si el cas de Puigdemont arriba al TC –ara controlat pels progressistes–, se suspendria tot el procediment al Suprem relacionat amb l'expresident, de manera que també quedaria en standby el seu hipotètic retorn.

Alhora, tot i que la llei general continuaria vigent, el més probable és que la resta de tribunals que tinguessin pendents aplicar l'amnistia en altres casos també esperessin a conèixer l'opinió del TC (i l'actuació del Suprem) abans de prendre cap decisió.

Quant podria trigar a resoldre el TC? Podria demanar parer sobre el cas al Congrés, al Senat, al govern espanyol i a la Fiscalia General de l'Estat abans de dictar una resolució, però finalment tot quedaria a les seves mans, inclòs el control del tempo.

Escenari 3

El Suprem decideix presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, tal com va fer el magistrat Pablo Llarena amb les euroordres. Així, no situa la pilota a la teulada del Constitucional –que ara té una majoria favorable al PSOE– sinó de Luxemburg.

Les qüestions prejudicials serveixen als jutges i tribunals per preguntar si una determinada norma té encaix en el dret europeu i com l'ha d'interpretar d'acord amb això. Si el Suprem optés per aquesta via, el calendari d'un eventual retorn de Puigdemont sense risc de ser detingut ja no estaria en mans de Madrid sinó de Luxemburg, a la seu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que s'hauria de pronunciar sobre l'amnistia. Qualsevol decisió dins l'estat espanyol quedaria condicionada a la seva decisió. Quant podria trigar? En el cas de les euroordres, Llarena va elevar la qüestió el març del 2021 i la resposta no va arribar fins al 31 de gener del 2023.

En conclusió, només en el cas que el Suprem opti per aplicar directament la llei sense esperar més pronunciaments, Puigdemont podria tornar de forma gairebé automàtica si s'aprova l'amnistia a la cambra espanyola.