¿Es podrà prohibir viatjar entre comunitats després de l'alarma? La Moncloa diu ara que sí

MadridDe no poder fer res sense l'estat d'alarma a poder-ho fer "gairebé tot". En sis mesos la Moncloa ha canviat per complet el seu discurs sobre com respondre la pandèmia. I cada dia que passa el govern espanyol veu factibles més mesures sense l'empara de la mesura excepcional que permet la restricció de drets fonamentals. Si a finals d'octubre el Congrés va aprovar un estat d'alarma de sis mesos per donar empara al toc de queda i també al confinament perimetral entre comunitats, ja que llavors el ministre de Sanitat, Salvador Illa, deia que aquesta era l'única opció possible, la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha defensat aquest dijous que un cop es posi fi a l'estat d'alarma després del 9 de maig, igualment es podran seguir prohibint els viatges entre comunitats, és a dir, es podrà decretar el confinament perimetral de tot un territori.

Es tracta d'una mesura que els experts no veuen gens clara i que consideren que escapa de les competències autonòmiques. De fet, el març de l'any passat el president espanyol, Pedro Sánchez, va desestimar que el llavors president de la Generalitat, Quim Torra, tanqués Catalunya. També és cert que llavors ja hi havia l'estat d'alarma i que s'havia decretat el confinament domiciliari. Doncs ara Calvo sosté que "excepte el confinament a casa, que limita la capacitat de deambular, afecta drets fonamentals i només es pot prendre per la via de la situació excepcional, gairebé es podran aplicar tota la resta de mesures amb la legislació existent". Ara bé, ha puntualitzat, en declaracions als periodistes des de Valladolid, que la decisió de confinar tot un territori l'hauria de prendre de forma coordinada el Consell Interterritorial de Salut, l'òrgan que reuneix la ministra de Sanitat, Carolina Darias, amb tots els consellers del ram.

Un "escenari diferent"

Tal com ja va defensar Sánchez dimecres davant del Congrés –on va descartar donar més poders a les comunitats després de l'estat d'alarma perquè considera que podria ser perjudicial per als drets fonamentals–, Calvo ha sostingut que ens trobem davant d'un escenari radicalment diferent al de fa sis mesos o un any, ja que aquesta setmana s'arribarà a tenir més persones immunitzades amb les dues dosis de la vacuna contra el covid-19 que no pas persones que s'han contagiat oficialment pel virus des de l'inici de la pandèmia. "De vegades les situacions tan complicades com les que vivim requereixen explicacions difícils", ha assenyalat la número dos de l'executiu espanyol abans de reiterar que, al seu entendre, les decisions del Consell Interterritorial de Salut són d'obligat compliment per a totes les comunitats.

A més, sobre les crítiques des de les autonomies alertant que hi haurà un caos jurídic un cop s'aixequi l'estat d'alarma el 9 de maig perquè els tribunals han de validar totes les noves mesures, Calvo ha defensat que en el 99% de les ocasions els jutges han donat sempre la raó als governs autonòmics. De fet, ha alertat que algunes comunitats han tingut la gosadia de fins i tot saltar-se l'estat d'alarma –va passar amb Castella i Lleó quan va decretar el toc de queda a les 20 h, que el Tribunal Constitucional va acabar tombant– i que per això el més segur és que la justícia retingui el control dels drets fonamentals.

A efectes pràctics, en plena precampanya per a les eleccions del 4 de maig a Madrid, on la gestió de la pandèmia s'ha convertit en un cavall de batalla, Sánchez no vol enfrontar-se al debat de prorrogar l'estat d'alarma. Però alhora no vol donar més poders a les comunitats aprovant una nova legislació, com reclamen tant l'oposició com també bona part dels socis del bloc d'investidura. A canvi, ha volgut convertir el Consell Interterritorial de Salut –on els socialistes acaben tenint majoria– en la mare de les decisions del que es faci a partir d'ara. Sembla que el poder i la capacitat de decisió queda només en mans de les comunitats, però a l'hora de la veritat la Moncloa podrà acabar imposant –d'acord amb el que defensen amb normatives dubtoses, segons experts consultats per l'ARA– les seves decisions a través de l'eina de "cogovernança" del Consell Interterritorial de Salut. Ara bé, l'última paraula la tindran sempre els tribunals i no els experts sanitaris ni els epidemiòlegs.