Va ser legal la detenció de Clara Ponsatí?

BarcelonaClara Ponsatí es va presentar aquest dimarts per sorpresa a Catalunya, va ser detinguda malgrat tenir immunitat parlamentària i després el jutge la va deixar en llibertat. Era una possibilitat que tant ella com els seus advocats preveien, malgrat que la denuncien com a il·legal. Podia ser detinguda? Té repercussions a l'exili? A continuació us expliquem les claus del cas Clara Ponsatí, que pot acabar amb un altre front judicial a Europa.

• En quina situació processal queda Clara Ponsatí?

En les hores que Clara Ponsatí va ser detinguda a Barcelona, el Tribunal Suprem va haver de decidir si li prenia declaració a la capital catalana o si la transportava a Madrid: va optar per la primera opció i la va citar a declarar el 24 d'abril davant seu. Per tant, la seva situació processal no canvia substancialment: continua estant investigada per un delicte de desobediència i, ja de tornada a Bèlgica, seguirà fent d'eurodiputada. El que sí que li ha sol·licitat Llarena és que estigui localitzable i li comuniqui oficialment el seu domicili.

• Què passa si no es presenta el dia 24 d'abril a Madrid?

Si, com tot apunta, Ponsatí no acudeix a declarar el dia 24 d’abril –considera que no és competent el Suprem– el jutge instructor Pablo Llarena ja ha deixat clar que s’haurà de portar “per la força pública”, malgrat que fora de l’estat espanyol no hi ha cap ordre de detenció vigent  i no pot enviar la policia espanyola ni els Mossos a buscar-la. És per això que el més probable és que Ponsatí no tornés a ser detinguda fins que tornés a Espanya a partir d’aquesta data. Segons el penalista Joan Queralt aquesta situació evidencia que a l’Estat “no s’aplica” el dret europeu com a la resta de la Unió Europea: el jutge Llarena només pot detenir-la si torna, ja que a la resta d’estats no hi ha euroordre mentre tingui immunitat i pot circular lliurement.

• Els Mossos d'Esquadra havien d'actuar?

Era el seu deure legal”, va assegurar dimarts el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, sobre la detenció que van efectuar els Mossos. Una opinió amb la qual coincideix el penalista Jordi Nieva consultat per l’ARA: “La detenció com a tal va ser legal”, diu, perquè hi havia una ordre, tot i que la considera "absurda" i "innecessària" tenint en compte que Ponsatí s'enfronta a un delicte sense penes de presó i podria ser jutjada fins i tot sense presentar-se davant del jutge. També perquè "col·lisiona" amb la immunitat parlamentària que ara mateix està en litigi al Tribunal General de la Unió Europea i sobre la qual ha de pronunciar-se aquesta primavera. Precisament per això Queralt considera que la immunitat havia d'haver prevalgut i que l'ordre de detenció a l'Estat no hauria d'estar vigent.

Fonts expertes en l'àmbit policial aclareixen que els Mossos no poden decidir si apliquen o no una ordre de detenció vigent a l'Estat i que, en tot cas, és competència del Suprem decidir si manté l'ordre activa (o no) encara que els diputats tinguin immunitat parlamentària. Mentre estigui operativa, afegeixen, la policia sempre procedirà a la detenció.

• Què en diu el Parlament Europeu?

Com que Clara Ponsatí i el seu advocat Gonzalo Boye consideren que no se la podia detenir arran de la immunitat parlamentària, ja han presentat una queixa al Parlament Europeu perquè defensi la seva immunitat. D'acord amb l'article 9.1 del reglament de l'Eurocambra, la sol·licitud d'empara "es comunicarà al ple i es remetrà a la comissió competent", que examinarà la petició "sense demora", però "tenint en compte la seva complexitat relativa" –informa Marc Toro i Gerard Fageda.

Qui ja s'ha pronunciat, en tot cas, ha estat el comissari de Justícia, Didier Reynders, i de moment no ha qüestionat l'actuació del Suprem: "Hi ha disposicions que permeten la detenció" d'eurodiputats com Ponsatí, malgrat que ha deixat clar que "verificaran" la "situació exacta" de la parlamentària de Junts.

• Nou recurs al TGUE?

La situació pot obrir un nou front del Tribunal Suprem a Luxemburg: Ponsatí podria presentar un recurs contra la decisió que prengui l'Eurocambra al Tribunal General de la Unió Europea, tot i que des de la defensa no avancen esdeveniments ni volen revelar l'estratègia. Aquesta eventual causa se sumaria a la que està pendent: el TGUE ha de dir si el Parlament Europeu va actuar bé autoritzant el suplicatori contra Ponsatí, Puigdemont i Comín per sedició i que els aixecava la immunitat (després se'ls hi va retornar de forma cautelar per ordre de Luxemburg arran de la detenció de l'expresident a Sardenya).

La qüestió central d'aquests procediments és si Espanya pot mantenir les ordres de detenció vigents mentre els parlamentaris tinguin immunitat. Les euroordres ja ha quedat clar que no. Fins ara, el Suprem –i així ho ha exposat Llarena en el cas de Ponsatí– interpreta que la immunitat europea a dins d'Espanya és diferent que a la resta del territori de la UE, ja que s'equipara a la que tenen els diputats del Congrés i el Senat.

En aquest sentit, Llarena defensa que les ordres de detenció estatal "no estan condicionades" a un suplicatori –a diferència de les euroordres– i descarta demanar-ne un de nou pel processament de Clara Ponsatí per desobediència. Argumenta que, d'acord amb la legislació espanyola, només és necessari fer aquesta petició per "inculpar" o "processar" diputats i Ponsatí està processada des del 2018 per rebel·lió. "Per què va demanar, doncs, el suplicatori al Parlament Europeu?", es pregunta Jordi Nieva, mentre que des de l'equip de lletrats de Ponsatí defensen que el magistrat instructor, fins i tot, hauria de demanar ara un nou permís a l'Eurocambra per tirar endavant ara el procés penal per desobediència. Remarquen que els suplicatoris són per delictes concrets i que el que va autoritzar el Parlament Europeu era per sedició.

• Un precedent per a Puigdemont?

El retorn de Clara Ponsatí s'ha convertit també en un banc de proves per a la resta d'exiliats amb immunitat: Carles Puigdemont i Toni Comín. Fins ara no estava clar si Espanya els detindria si trepitjaven territori espanyol i, amb l'episodi d'aquest dimarts, és ben clar que sí. A més, Ponsatí va quedar en llibertat perquè el delicte pel qual se l'acusa, desobediència, no comporta penes de presó, però Puigdemont i Comín, si fessin el mateix, s'arriscarien a quedar en presó preventiva fins al judici. Ambdós estan processats per malversació amb penes que es poden enfilar fins als 12 anys de privació de llibertat.