La presidenta andalusa adverteix a Sánchez: "Amb la unitat d'Espanya no s'hi juga"

BarcelonaDesprés de dos mesos parlant, sovint amb un to d'una certa suficiència, de la situació de caos i desgovern que es viu a Catalunya, ara els líders polítics i d'opinió de Madrid veuen consternats com l'escenari es repeteix, potser encara amb més complicació, a Espanya. Les eleccions de diumenge passat han deixat un panorama completament incert, on no només no està clar qui governarà a partir d'ara, sinó ni tan sols quines són les aliances possibles. Si Catalunya ha viscut dos mesos del que s'ha conegut com a #pressingCUP, aquesta setmana ha vist el naixement de la pressió al PSOE o, més aviat, al seu sempre contestat secretari general, Pedro Sánchez. El motiu és la intranquil·litat que genera entre molts la possibilitat d'un pacte amb Podem, sobretot ara que el partit defensa la celebració d'un referèndum a Catalunya. Un referèndum que, aquest diumenge, ha tornat a defensar Íñigo Errejón, secretari polític de la formació.

Les sumes no surten al Congrés dels Diputats. Els populars anhelaven un acord amb Ciutadans, però els resultats de tots dos partits els deixen molt lluny de la majoria. Amb l'aritmètica a la mà tant és possible un pacte entre forces conservadores com progressistes, però aquesta segona opció presenta un problema que, a hores d'ara, sembla d'impossible resolució: Catalunya. El dret a decidir dels catalans és una línia vermella per a les dues principals formacions que haurien de permetre l'alternança a la Moncloa.

El problema és que aquesta línia vermella apunta a direccions contràries. Per al PSOE qualsevol pacte amb Podem no pot traspassar la línia de la unitat nacional espanyola. Els catalans només poden pronunciar-se sobre una eventual reforma de la Constitució –impossible sense l'acord del PP–, i només votant al costat de tots els ciutadans espanyols. És a dir, els catalans no tenen dret a decidir. Tot el contrari del que opina Podem, que encara que tard i amb presses, es va fer seu el dret a decidir i defensa que els catalans han de poder votar en un referèndum quin encaix volen amb Espanya. Just l'endemà dels comicis, el mateix Pablo Iglesias hi insistia, i advertia al PSOE que sense referèndum català no hi hauria entesa per formar govern. Sánchez i Iglesias han parlat per telèfon aquest dijous i, segons fonts de Podem, Iglesias ha tornat a repetir el seu advertiment: sense Catalunya no hi ha acord.

Díaz i la fi del cafè per a tothom

Un advertiment, el d'Iglesias, que ha fet posar els pèls de punta als poderosos 'barons' territorials del PSOE, començant per Susana Díaz. Els andalusos sempre han controlat el PSOE, i aquest control és especialment delicat ara, quan al capdavant dels socialistes andalusos hi ha la principal rival del secretari general. El lideratge de Sánchez sempre ha penjat d'un fil, i tot i que ell va aconseguir salvar els mobles el 20-D, els pitjors resultats en la història recent no l'ajuden. El ball de cadires ha començat i els 'barons' prenen posicions. Ho fan recordant a Sánchez que no pot arribar a acords amb ningú sense pactar-ho amb ells. La presidenta andalusa l'hi recordava dimarts, insistint en el tema català. "Diuen que s'ha acabat el cafè per a tothom", va dir, insistint a presentar la demanda catalana com un afront insolidari que busca privilegiar uns quants en detriment de la igualtat de tots.

Això ho deia dimarts, però aquest divendres hi ha insistit. Díaz continua minant el terra de sota els peus de Sánchez, i ho fa atacant amb duresa Podem, deixant clar que és un partit amb el qual no es pot arribar a cap acord. Díaz ha insistit que dilluns demanarà davant del Comitè Federal del PSOE que no hi hagi cap tipus de negociació amb la formació de Pablo Iglesias. El motiu?: "Vol trencar la unitat d'Espanya". La presidenta andalusa ha dit que el PSOE "no pot parlar amb els que estan plantejat la ruptura" d'Espanya, i ha recriminat que Pablo Iglesias posi com a "línia vermella" per negociar el "sobiranisme, el dret a decidir i l'autodeterminació" de Catalunya, en comptes "del benestar de la gent, la sanitat o l'educació". "Pablo Iglesias ha posat en qüestió el que per a nosaltres és intocable, que és la unitat d'Espanya. I ho ha fet perquè el 40% dels escons que té són sobiranistes. Ha preferit això per esgarrapar un grapat de vots, per lliurar-se a aquests partits, en lloc de fer el que fa l'esquerra, que és defensar la igualtat d'oportunitats per davant de qualsevol cosa", ha criticat, abans d'insistir: "Amb la unitat d'Espanya no s'hi juga".

Així, sembla complicat sortir de l'atzucac. Si Rajoy no aconsegueix la investidura –i a hores d'ara res no fa pensar que ho aconsegueixi– li tocaria a Sánchez intentar-ho. Però Sánchez necessita convèncer Iglesias i, entre tots dos, hi ha la qüestió catalana. A hores d'ara la diferència sembla insalvable. Ho continuarà sent? Fins on està disposat a arribar Sánchez per formar govern? Després d'anys atacant la idea d'un referèndum, després d'haver forçat el PSC a abandonar el dret a decidir, després de reunir-se amb Rajoy per defensar la unitat d'Espanya… pot ara girar la truita? Ho pot fer en contra no només de poders polítics, mediàtics i empresarials, sinó fins i tot de bona part del seu propi partit?

Errejón insisteix

Aquest diumenge Podem ha insistit que no pensa fer marxa enrere. I és que si Sánchez té complicat acceptar el referèndum, a Iglesias no li resultarà fàcil desdir-se'n. No només Podem ha guanyat les eleccions a Catalunya, sinó que la majoria dels seus vots vénen de territoris amb identitats nacionals: Catalunya, Galícia, el País Basc, el País Valencià, les Illes Balears. El dret a decidir, la idea de l'Espanya plural, és més que un simple eslògan per als de Podem, és una necessitat imperiosa que ve donada pels seus suports electorals.

Tot això fa que les espases continuïn ben altes. Aquest divendres el secretari polític de Podem, Íñigo Errejón, ha ficat el PSOE en el mateix calaix que el PP, el dels "partits de l'immobilisme". I, encara més, ha dit que ni socialistes ni populars "estan en condicions de garantir la unitat d'Espanya". Quan li han demanat si el seu partit pensa renunciar al dret a decidir dels catalans per tal de fer possible un acord de govern amb el PSOE la seva resposta ha estat clara: "Creiem que reconstruir la convivència per a la pròxima dècada passa per escoltar les comunitats que vulguin ser escoltades". De moment, doncs, ningú cedeix. La investidura del pròxim president espanyol, el nou govern espanyol, un eventual referèndum, una eventual reforma de la Constitució… tot penja d'un fil. Igual que Sánchez.