Pressió dels comuns al PSOE per alliberar els presos abans del 14-F

MadridNo és estrany que Jaume Asens aixequi la veu contra el PSOE, tot i que a Madrid a vegades sigui difícil interpretar si ho fa en nom d’Unides Podem –és el president del grup parlamentari al Congrés– o bé com un dels dirigents dels comuns més propers a l’àmbit sobiranista. A Podem li convé que no hagi de ser Pablo Iglesias qui reclami amb tanta contundència la llibertat dels presos independentistes, i alhora els socialistes poden fer la interpretació que és una força catalana i no el seu soci de govern en el seu conjunt qui fa d’aquestes qüestions un camp de batalla. Aquest dimarts se n'ha viscut un nou exemple.

Asens s'ha adreçat directament al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, des de la tribuna del Congrés per recriminar-li la “lentitud” en la reforma del delicte de sedició. “No podem esperar més”, ha assegurat. Just després, ha comparegut en roda de premsa per deixar clar que, segons el seu criteri, els líders del Procés haurien d’estar en llibertat abans de les eleccions del 14 de febrer a Catalunya, sigui quina sigui la fórmula.

El líder d’En Comú Podem ha apujat el to l’endemà que Campo digués que no sentiria que estigués incomplint res si no porta al consell de ministres la reforma del Codi Penal abans que acabi el 2020. Fonts de Justícia consultades per l’ARA no han volgut valorar les paraules d’Asens i s'han limitat a advertir que el ministeri vol aprovar abans una nova normativa sobre eficiència processal. El calendari deixa un marge molt ajustat però Asens ha defensat que hi ha temps per tramitar-ho per la via d’urgència –cal la voluntat del PSOE per fer-ho– i que la cambra baixa l’aprovi a principis d’any. Amb tot, la pilota tornaria a la teulada del Suprem, que hauria de corregir la sentència atenent a la nova norma.

L’altre camí per resoldre la situació és el de l’indult, aparentment més senzill. De tota manera, també té alguns obstacles: els expedients estan en mans del tribunal sentenciador, presidit per Manuel Marchena, que ha d’emetre un informe després de recollir l’opinió de la resta de parts. Ni la Fiscalia ni el Suprem han concretat si el tribunal ja ha traslladat els documents al ministeri públic i Asens s'ha preguntat si s’està intentant retardar el tràmit deliberadament. “Porta més d’un mes amb un informe que es podria fer en una tarda”, ha lamentat. És d’esperar que els informes de la Fiscalia i el Suprem sigui contraris a la concessió de l’indult, per bé que Campo dilluns no va descartar que es puguin donar fins i tot en aquest escenari. Això sí, seria “excepcional”, va reconèixer. Fins ara, el govern espanyol no ha donat pistes i Campo es remet al moment en què s’hagi de prendre la decisió.

Mentrestant, la dreta ja augura que l’hipotètic indult –pot ser parcial o total– serà la contrapartida real del suport d’Esquerra als pressupostos, tal com ha apuntat el secretari general del PP, Teodoro García Egea, en una entrevista a La Sexta. Segons Asens, hi ha “motius de sobra” per concedir-lo als dotze condemnats, especialment pel criteri d’interès general perquè propiciaria que els comicis se celebressin en un context de “normalitat”.

Desviar el debat en campanya

Reforça aquesta tesi el fet que un 75% dels catalans, segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió del novembre del 2019, considerin injusta la presó per als líders independentistes. Més enllà que Asens ha fet bandera d’aquesta reivindicació des del principi, un dels efectes de la llibertat dels presos polítics seria que desactivaria un dels arguments principals de l’independentisme durant la campanya: que el govern espanyol no ha fet res per revertir la repressió. Si bé és cert que els condemnats podrien aparèixer en actes electorals, la seva llibertat podria fer que els debats giressin més al voltant de l’eix social, més propici per als comuns.

A Madrid, un cop els pressupostos hagin tirat endavant, l’actualitat política mirarà cap a Catalunya i també la marcarà l’encallada renovació del Consell General del Poder Judicial, que aquest dimecres compleix dos anys de mandat caducat. Amb menys dubtes sobre si ho ha fet en nom del grup parlamentari d’Unides Podem al complet, Asens també ha fet un pas més i ha apostat per “treure del congelador” la reforma de la llei que permetria triar els nous vocals amb una majoria que no necessités el PP. Egea ha confirmat que no hi haurà acord aquest 2020 per renovar el CGPJ, malgrat que la portaveu de l’executiu, María Jesús Montero, ha criticat que el PP s’estigui desdient d’un acord ja fet, informa Mariona Ferrer i Fornells.

Podem pressiona el PSOE amb l’agenda catalana i el CGPJ, tot i que, una de freda i una de calenta, aquest dimarts ha evitat que els socis de coalició votessin dividits l’esmena antidesnonaments. Com que ja s’està treballant un decret per allargar-ne la prohibició, ERC i Bildu han accedit a retirar el text conjunt amb què Iglesias va voler modificar els pressupostos per la porta del darrere. Uns comptes que dijous reben l’aval del ple abans de passar al Senat.