Pablo Iglesias es fa un partit a mida per aspirar a guanyar les estatals

BarcelonaHa estat una aclaparadora victòria. Pablo Iglesias no ha donat ni una sola oportunitat als seus rivals a l'hora de definir l'estructura de Podem i els documents que havia defensat el seu equip s'han imposat per un claríssim 80,71% dels 112.070 vots dels participants d'aquest procés. Tant és que la segona proposta amb més opcions tingués el suport de tres dels cinc eurodiputats del partit, ja que tan sols va recollir el 12,37% dels vots. Podem segueix sent el partit d'Iglesias –que hi va estampar la cara en les paperetes electorals de les eleccions europees– i havia amenaçat de retirar-se del capdavant si no veia implantat el seu model d'organització. Al final no caldrà i, a més, l'eurodiputat –juntament amb els seus estrets col·laboradors Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero o Carolina Bescansa– ha fet un cop d'autoritat interna davant dels que el qüestionaven.

Una de les crítiques que havien rebut els seus documents és que dibuixaven un partit massa personalista. A diferència d'altres formacions d'esquerres, però, Iglesias no flaqueja a l'hora d'acceptar els hiperlideratges propis de la societat mediàtica actual i, molt especialment, de l'esquerra llatinoamericana, amb qui tant ha col·laborat en el passat. És una de les característiques que li han de permetre afrontar el seu ambiciós i anhelat objectiu de guanyar les eleccions estatals del 2015. Tots els documents adoben el terreny per fer-ho possible segons el full de ruta que han dibuixat els politòlegs propers a Iglesias de la Universitat Complutense de Madrid.

De fet, la previsible cúpula de Podem –s'ha d'escollir ara en llistes obertes– té pressa. "Si la crisi econòmica sembla que tindrà un llarg recorregut, la finestra d'oportunitats oberta pot tancar-se molt abans", reconeix un dels documents aprovats. I de què depèn que no segueixi oberta? Segons els mateixos textos, del fet que el PSOE recuperi cert prestigi i que el govern espanyol convenci de veritat que finalment arriba la recuperació econòmica. D'aquí que, al 'Salvados' de diumenge, Iglesias reconegués que es plantejaria plegar si no guanya els comicis estatals del 2015. S'ho juga al tot o res. I quin taulell de joc s'ha dibuixat per encarar el repte?

1. Un lideratge fort i unívoc

Podem tindrà un lideratge unipersonal en forma de secretaria general –els tres eurodiputats díscols reclamaven que hi hagués tres portaveus–, càrrec que de ben segur recaurà en Iglesias després que el votin ara els membres del partit. Els seus poders executius seran notables, amb la capacitat, per exemple, de convocar ell sol assemblees ciutadanes de l'àmbit territorial que sigui. A més, el càrrec serà elegit en una sola volta, cosa que encara dificulta més que hi hagi un altre candidat amb certes expectatives si tota la resta de corrents no en promouen un de comú.

2. Una cúpula fidel

El conjunt de membres de Podem escollirà 62 dels 81 integrants del consell ciutadà –l'òrgan encarregat d'aplicar els mandats de l'assemblea– a través de votacions en llistes obertes, mentre que la resta d'integrants seran els representants autonòmics i el secretari general. A banda, però, existirà el consell de coordinació, format per entre 10 i 15 persones elegides a dit pel secretari general d'entre els integrants del consell ciutadà per gestionar el dia a dia del partit. Així es garantirà que els seus estrets col·laboradors li seran afins. El consell de coordinació, per exemple, serà l'encarregat d'elaborar els pressupostos de l'organització.

3. Fre al principal corrent intern

Un dels pilars que va facilitar l'emergència de Podem va ser el suport del partit trotskista Esquerra Anticapitalista (IZAN), petit però amb experiència i certa base militant en algunes comunitats. Tot i això, es va anar distanciant d'Iglesias i es va enfrontar amb Monedero. Els documents veten ara que algú amb el carnet d'un altre partit d'àmbit estatal pugui optar a integrar els òrgans directius de Podem. Tot i això, ara ja hi ha una eurodiputada que milita a IZAN i, si Iglesias deixa l'acta per ser cap de llista a les estatals, el següent a entrar també en formarà part. Cap dels dos, però, no podrien ser candidats a integrar el consell ciutadà de Podem. Sí que ho podria ser un militant de CiU, ja que no és un partit estatal.

4. Autonomia reduïda al territori

Tot i que Podem defensa el dret a decidir de les nacions, les seves federacions autonòmiques tindran una autonomia restringida, cosa que enerva el cercle de Barcelona. Així, les assemblees autonòmiques només podran adaptar l'estratègia estatal en matèria electoral, de programa o de coalicions i pactes de govern, i tindran una restringida capacitat financera pròpia. L'assemblea estatal, a més, els pot censurar decisions preses. El PSC dins el PSOE o EUiA dins d'IU tenen força més capacitat de decisió pròpia. Per contra, Podem donarà molt de poder a les bases per debatre a les xarxes, per validar algunes decisions o per revocar càrrecs a través de referèndums, per escollir els candidats en primàries o per consultar totes les dades econòmiques del partit.

5. No participació en solitari a les municipals

Arran del fort creixement de Podem, Iglesias no se'n pot refiar de tots els membres que han entrat i, per això, renuncia a presentar llistes pròpies a les eleccions municipals del maig. Els documents admeten "dificultats per presentar candidatures confiables i amb plenes garanties de representar l'esperit de Podem en els 8.177 municipis [de l'Estat]". Per contra, prioritzen donar suport a candidatures plurals amb l'esperit de Guanyem. En canvi, a les autonòmiques sí que s'hi vol ser, per mantenir la presència del partit i com a pròleg del veritable objectiu, les eleccions estatals.

6. Discurs poc ideològic

Tot i que els mitjans, els partits i el mateix programa electoral situïn Podem a l'esquerra, Iglesias rebutja aquesta etiqueta. Emmirallat amb un 15-M que va obtenir grans resultats aparcant la dicotomia entre esquerra i dreta, prefereix situar el partit al costat de termes com democràcia i drets humans i enfrontat amb el que anomena "la casta". És una manera d'aspirar a captar suports d'UPyD i PP, a banda de seguir dessagnant el PSOE i IU.