Podem intenta retocar els comptes per la porta del darrere

MadridTot i haver arribat fa poc més de tres setmanes a un pacte in extremis pels pressupostos amb el PSOE, Unides Podem té intenció de mantenir la pugna fins al final dins del govern de coalició per portar els pressupostos al seu terreny. Al moviment coordinat la setmana passada entre EH Bildu i el vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, per avançar el sí dels abertzales als pressupostos, s’hi va sumar ahir la presentació per sorpresa d’una esmena conjunta als comptes d’Unides Podem, ERC i EH Bildu per aturar els desnonaments fins al desembre del 2021. La Moncloa responia perplexa a l’anunci del seu soci de coalició, que suposa un intent de retocar els comptes per la porta del darrere sense la col·laboració dels socialistes, dividits sobre quin camí prendre per salvaguardar i donar estabilitat a la legislatura.

Sense previ avís i després de les rodes de premsa habituals d’ERC i Unides Podem per parlar d’altres qüestions, part dels membres del bloc d’investidura compareixien a la sala de premsa del Congrés mentre a la Moncloa estava en marxa la roda de premsa posterior al consell de ministres. El president del grup parlamentari d’Unides Podem, Jaume Asens; el portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, i la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, van presentar l’esmena, que és una disposició final per modificar el reial decret que va acabar amb la moratòria de desnonaments i talls de subministrament per a les famílies en situació de vulnerabilitat durant el primer estat d’alarma. “Aquí hi ha l’anti-Espanya defensant els drets fonamentals”, va dir Rufián, que va advertir que faran servir la seva força parlamentària “per fer que les coses passin, doblegar i tòrcer el braç del PSOE”.

Centenars d’esmenes parcials

Justament ahir va vèncer el termini que tenien tots els grups per presentar les esmenes parcials als pressupostos generals de l’Estat, que es debatran al ple del Congrés la setmana del 30 de novembre. La principal novetat dels republicans és que posen sobre la taula la necessitat de negociar les mesures no només entre partits polítics, sinó de forma bilateral entre governs. Una forma de donar preponderància al president substitut, Pere Aragonès, a les portes que es converteixi oficialment en el candidat d’ERC a les eleccions del 14-F. Rufián ho va deixar caure sense especificar si les reunions havien de ser discretes o bé una actualització de la foto de la taula de diàleg. “Estic convençut que el lehendakari ha participat en les negociacions entre governs, i considerem que hi ha d’haver una delegació per parlar d’això”, va assenyalar en la primera de les rodes de premsa que va oferir ahir al Congrés.

Vuit hores després, i també des del Congrés, li replicava amb desaprovació la portaveu de Junts per Catalunya, Laura Borràs. “Per negociar de govern a govern es necessita un president”, va assenyalar, i va confiar que fos un “error” per part del portaveu republicà plantejar una negociació d’aquestes característiques. Però des del PSOE van donar per fet que aquests contactes ja s’estaven produint, després que Aragonès reclamés per carta a la Moncloa un fons d’ajuda per als autònoms i la restauració. Ara bé, la portaveu socialista, Adriana Lastra, va considerar que el més habitual seria una negociació entre partits.

En total, tant ERC com Junts per Catalunya han presentat més de 300 esmenes parcials als pressupostos, que tenen alguns elements en comú com el greuge en inversions a Catalunya. El PDECat, ja totalment emancipat dels seus companys postconvergents, presentarà durant aquest matí el seu bloc d’esmenes, mentre que els republicans, de la mateixa manera que EH Bildu, no tenen intenció de donar a conèixer la lletra petita de les propostes per poder negociar amb “discreció”. A grans trets, hi ha cinc esmenes polítiques de “protesta” per retirar recursos al Tribunal Constitucional amb l’argument que és un “òrgan polititzat”, al ministeri de l’Interior per acabar amb els diners de fons reservats destinats a “espiar la dissidència política”, al Tribunal de Comptes perquè s’ha convertit en un “òrgan més de la repressió”, a la Casa Reial com a “institució corrupta” i a Defensa.

Ara caldrà veure què aconsegueix esgarrapar Esquerra després que Sánchez, durant la sessió de control al govern espanyol al Senat d’ahir, assegurés que “sens dubte” pot fer “més” per ajudar Catalunya, però “la mobilització de recursos que està fent el govern d’Espanya no té comparació a la història”. El president espanyol va decidir ignorar els atacs continus del PP pel diàleg amb EH Bildu però va advertir als populars que no aconseguiran “bloquejar” els pressupostos generals de l’Estat. Al seu torn, la ministra portaveu, María Jesús Montero, va recordar que ETA va desaparèixer fa una dècada i que amb els abertzales estan parlant de “números”. Els populars han registrat més de 1.500 esmenes, mil de les quals territorials, i asseguren que tenen “esperit” de negociar-les. Vox, en canvi, no n’ha presentat cap i ha invertit el temps en difondre vídeos desprestigiant els comptes.

Els equilibris de la coalició

De la mateixa manera que Sánchez malda per explicar al PSOE la possibilitat d’arribar a acords amb Bildu, Unides Podem també fa equilibris pel fet de continuar al govern espanyol. Ahir va sortir a la llum que el partit lila ha fet marxa enrera a l’últim moment sobre la petició d’ERC, EH Bildu i Més País de crear una comissió al Congrés per investigar l’operació Volhov. Asens es va justificar dient que, tot i donar-hi suport, havien cregut convenient desmarcar-se’n com a partit de govern. Al seu torn, ahir PSOE i Podem van pactar congelar el sou dels membres del govern durant el 2021, i avui podrien acordar una transaccional amb la CUP en una moció per controlar el preu del lloguer. Els socialistes busquen evitar discrepàncies sonores en plena negociació.