Unides Podem demana que el CIS torni a preguntar per la monarquia

BarcelonaUnides Podem ha registrat una proposició no de llei (PNL) al Congrés en què reclama que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) torni a preguntar de forma específica en les seves enquestes sobre la valoració de la monarquia i "dels diferents membres de la família reial". La iniciativa de la formació lila aprofundeix en la principal esquerda del govern de coalició: la gestió de la crisi reial. Així, mentre que el PSOE continua decidit a apuntalar la monarquia després de la fugida del rei emèrit, el seu soci a l'executiu espanyol segueix pressionant per obrir el debat sobre el model d'estat aprofitant els negocis presumptament corruptes de Joan Carles I.

Unides Podem recorda que el 2015 va ser l'última vegada que el CIS va preguntar sobre la monarquia. "Si el CIS pregunta por la monarquia, és probable que es demostri que ja no té futur i que creix una majoria social republicana a Espanya", ha defensat el vicepresident segon del govern espanyol i líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, en un tuit.

A l'escrit, avançat pel diari El Salto i al qual ha tingut accés l'agència Efe, Unides Podem recorda que els ciutadans van posar a la monarquia una nota mitjana d'un 4,34 l'última vegada que es va consultar sobre aquesta qüestió i assenyala que la nota va caure tres punts respecte al 1995, quan era d'un 7,5. El partit lila, a més, recorda que el 2013 la nota havia sigut de 3,68. El partit liderat per Pablo Iglesias lamenta que, tot i el canvi de govern –del qual ells formen part–, se segueixi sense preguntar directament sobre la monarquia i el cap de l'Estat, una "situació de difícil justificació", lamenten.

Un altre veto de les meses del Congrés i del Senat

D'altra banda, sembla que la mesa del Congrés i també la del Senat estan decidides a continuar vetant qualsevol iniciativa que suposi tramitar una reforma legislativa sobre la casa reial o demanar explicacions al govern sobre la fugida de Joan Carles I als Emirats Àrabs. Aquest divendres, l'òrgan rector del Congrés ha rebutjat admetre a tràmit una interpel·lació urgent que havia entrat el diputat de la CUP Albert Botrán dirigida a la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, per la fugida del rei emèrit, Joan Carles I, mentre que al Senat la mesa ha vetat la reforma que proposava ERC sobre l'activitat de la casa reial.

Botrán havia presentat la interpel·lació urgent perquè la vicepresidenta aclarís la "col·laboració del govern en la marxa del rei emèrit de l'estat espanyol". La mesa, però, no l'ha admès a tràmit argumentant que "no s'adequa a l'objecte propi de les interpel·lacions" d'acord amb el reglament del Congrés, perquè "no versa sobre els motius o propòsits de la conducta de l'executiu en qüestions de política general, en relació amb les competències que atribueix al govern l'article 97 de la Constitució". Aquest article estableix que el govern espanyol "dirigeix la política interior i exterior, l'administració civil i militar i la defensa de l'Estat".

D'altra banda, la proposició de llei orgànica que ERC havia presentat el juliol proposava acabar amb la inviolabilitat del cap de l'Estat arran de la investigació al voltant dels negocis de Joan Carles I, a més de l'"opacitat" de la casa reial. Els republicans també pretenien "abolir" els privilegis de la institució. La mesa de la cambra alta, però, ha considerat que el contingut de la iniciativa és "manifestament contrari" a l'article 65 de la Constitució, que diu que el rei "rep dels pressupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva família i casa, i la distribueix lliurement" i que "nomena i relleva lliurement els membres civils i militars de la seva casa".

No és la primera vegada que els òrgans rectors de les cambres legislatives espanyoles s'oposen a iniciatives que afecten la casa reial. Fa un parell de setmanes, la mesa del Congrés ja va rebutjar que el president espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, compareguessin davant dels diputats per explicar el grau de participació del govern espanyol en la fugida de Joan Carles I als Emirats Àrabs Units. Els lletrats van emetre un informe en què consideraven que no procedia perquè la compareixença feia referència a "una matèria aliena a la competència" de l'executiu.