Els podcasts arriben a la política per quedar-s'hi

BarcelonaEl 26 de setembre del 1960, Richard Nixon i John F. Kennedy van protagonitzar el primer debat electoral televisat de la història. Una fita dins la comunicació política que va acabar casant fins a l’actualitat mitjans i polítics. La televisió és encara una de les plataformes més potents, però en les últimes dècades fenòmens com les xarxes socials –Barack Obama va atreure milions de persones amb una campanya específica el 2008– i, més recentment, els podcasts, han anat guanyant cada cop més quota. El mateix Obama va ser dels primers a sumar-se a la moda del podcàsting: el seu Renegades: born in the USA recull converses amb la llegenda de la música Bruce Springsteen i fins i tot se n’ha acabat fent un llibre compilatori.

Com l’espuma, aquests diàlegs –o monòlegs– informals i disponibles a demanda a través del mòbil han aflorat entre els polítics americans. Bill Clinton i el seu Why am I telling you this?, Michelle Obama amb The Michelle Obama podcast i Hillary Clinton amb You and me both en són alguns exemples. Com passa sovint, aquesta moda dels Estats Units també ha arribat a Catalunya i l’Estat.

L’expresident de la Generalitat Artur Mas té el seu, titulat A favor de la política; el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, publica setmanalment La Fábrica –on, fidel al seu estil, també acumula diverses polèmiques–, i el fundador de Podem, Pablo Iglesias, emet diàriament La base. Fins i tot l’expresident espanyol Felipe González té un podcast titulat Sintonías infrecuentes on ha intercanviat reflexions amb personalitats com Manuela Carmena i Alberto Núñez Feijóo.

“És una tendència que no s’aturarà”, reflexiona Guillem Suau, doctor en comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i professor de la Universitat de Lleida. La percepció d’intimitat entre emissors i receptors pel seu to més informal és el seu principal ganxo. “La teva capacitat per filtrar els missatges no està posada plenament en el que estàs rebent, i això pot ajudar que de forma inconscient ens estiguin arribant missatges que es van quedant a la nostra ment”, descriu Suau pensant en la “potencialitat” del podcast per al seu ús polític.

Espanya és un dels països europeus on més internautes tenen el costum d’escoltar-ne, fins a un 41% per sobre d’altres països, segons dades del Digital News Report, que ha fet un informe sobre la qüestió en col·laboració amb la Universitat d’Oxford. Però no només els polítics fan podcasts sobre política. Programes com Saldremos mejores, dirigit per l’advocada i influencer Inés Hernand, on explica amb humor l’actualitat sociopolítica, i Quina nit, sobre comunicació política, en són alguns.

El públic tendeix a ser jove, “un perfil molt atractiu per als polítics”, destaca Suau. Un 62% dels usuaris estan entre els 18 i 24 anys.

Qui guanya la cursa és Pablo Iglesias. El seu podcast –que fa en col·laboració amb Público– suma gairebé 800.000 reproduccions en els últims programes. El segueix amb 99.000 seguidors a YouTube Gabriel Rufián, que diu que amb La Fábrica vol “crear un espai de reflexió on el protagonista és el convidat i on la imatge del polític escoltant ja val la pena”. Aviat el programa s’emetrà a la cadena 8TV, que l'hi ha comprat.

El guionista del podcast de Mas, Oriol Llop, explica que l’expresident vol “aportar valors des de la seva experiència política de tots els anys a primera fila” i afegeix que aquest nou format “permet fer una conversa més distesa, de menys tensió i alhora menys voluntat de saber qui guanya”.

Intercanvi de rols

El que més xoca d’aquest format és veure com s’intercanvien els rols i els polítics passen a fer de periodistes. Un element que Suau reconeix que posa en risc la rigorositat de la informació: “Quan un polític ocupa aquest rol ho fa sense seguir un criteri periodístic”. Oriol Llop contraposa que amb A favor de la política “no hi ha la voluntat informativa d’imposar un relat a la societat”. “És més una conversa d’opinions diferents que permeten a l’oient, a la seva manera, enriquir-se i tenir una opinió més clara i formar millor el seu criteri”, indica.

Aquesta amenaça, en certes ocasions, ha generat polèmiques en programes com La Fábrica, on es van veure obligats a difondre un comunicat per la controvertida entrevista a la youtuber Esty Quesada, que va afirmar sense que se la tallés que s’havia de “matar” Vox. Tot i el batibull, el diputat d’ERC assegura que “en cap cas” busquen polèmiques artificials. “La gent que ve és evidentment lliure de dir el que vulgui i això tothom sap que, avui dia, té riscos”, conclou.