La formació política del grup de Poblet es dirà Partit Nacionalista de Catalunya

Segons ha sabut l'ARA, revifa una marca ja inscrita al registre de partits per dirigents de CDC

Lluís Recoder, Carles Campuzano, Marta Pascal i Esperança Esteve en una imatge d’arxiu.
Núria Orriols
12/05/2020
4 min

BarcelonaEl grup de Poblet, format per exdirigents de CiU i persones del món social i empresarial, ha decidit operar com a formació política amb el nom de Partit Nacionalista de Catalunya (PNC). En un missatge intern dirigit als associats al qual ha tingut accés l'ARA, explica que arran del mandat de l'assemblea del 7 de març, on El País de Demà (el braç cívic del grup) va decidir impulsar una nova opció electoral, es formalitza un "partit polític que assumeix, amb plenitud, els principis inspiradors continguts en el document de Poblet". El nom d'aquesta formació és el de Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), "inscrit en el registre oficial de partits polítics i que emprèn el seu propi camí independent d'El País de Demà".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Aquest fet ens permetrà treballar de forma coherent i ordenada la futura proposta electoral que es vol configurar i que ha de ser àmplia i oberta a tots els catalans", afirma el missatge. Aquest nom, però, no és necessàriament el que s'utilitzarà per concórrer a les eleccions, ja que la idea és forjar una nova opció electoral que aglutini altres actors, i la marca final de cara a l'electorat serà fruit d'aquestes converses.

El PNC no és un partit nou, sinó que es tracta d'una marca ja registrada anteriorment per dirigents de Convergència i que no s'ha activat mai. Ara, segons el missatge intern, s'ha posat a disposició dels membres d'El País del Demà, la plataforma que des del juny de l'any passat ha aixoplugat dirigents catalanistes i independentistes contraris a la unilateralitat.

Segons consta al ministeri de l'Interior, la marca del PNC va ser registrada com a partit l'any 1978. Aquest primer pas el va fer la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), llavors encara amb el nom antic de Joventut de Convergència (JCDC), amb la voluntat que es convertís en la formació mare dels joves de CDC. L'historiador Josep Lluís Martín Berbois, en el llibre Història de la JNC (1980-2003), explica que malgrat l'oposició del llavors màxim dirigent de Convergència Jordi Pujol, les joventuts van decidir inscriure com a formació el Partit Nacionalista de Catalunya. En aquell moment, CDC encara no s'havia presentat a les eleccions del 80 al Parlament (les primeres des de la restauració democràtica, que va acabar guanyant contra pronòstic) i aquest grup inicial de joves tenia el projecte de ser les joventuts del PNC, una ambició que no es va acabar de concretar mai. Segons explica Martín Berbois, en aquell moment el domicili del PNC constava a la Via Laietana 126, 3r 2a, i els representants legals n'eren Josep Girona, Maria Bagués, Claudi Cervelló i Martín Canaleta.

Més tard aquesta marca registrada per un grup de la JNC va passar a mans de dirigents de CDC, ja que va canviar l'adreça i el nom de referència. L'actual presidenta és Olga Tortosa (que havia anat a llistes de CiU i que en les últimes eleccions municipals va concórrer com a número 8 de JxPallejà) i està inscrita a la rambla de Catalunya número 94, adreça que coincideix amb l'adreça d'inscripció de Junts per Catalunya, que va ser registrat per Marta Pascal quan era coordinadora general del PDECat. Pascal és membre des dels inicis d'El País de Demà.

La referència del Partit Nacionalista Basc (PNB)

El grup de Poblet s'emmiralla en el Partit Nacionalista Basc (PNB) per fer política a Catalunya, fins al punt que han optat pel mateix nom. De fet, l'excoordinadora del PDECat i exsenadora de JxCat (que va dimitir perquè no compartia els postulats amb l'expresident Carles Puigdemont) defensa en el seu llibre recent Perdre la por (Catarata, 2020) que els jetzales són, a parer seu, el model a seguir: "Fa falta una formació política que no posi constantment l'exercici del dret a l'autodeterminació com un condicionant a qualsevol pacte o negociació. El PNB és un bon mirall d'on prendre exemple".

En aquest capítol del llibre, titulat "Un gran partit nacional", Pascal es refereix a una possible "orfandat" que sentirien els exvotants de CiU a partir de l'acceleració del Procés l'any 2012 i, sobretot, del pas de Convergència al PDECat el 2016. De fet, en el congrés fundacional d'ara fa quatre anys, que va començar amb el debat sobre el nom del partit, els tres finalistes ja van ser Partit Demòcrata, Junts per Catalunya i Partit Nacional Català. Aquest últim va quedar-se a un parell de centenars de vots de sortir triomfador del conclave i va comptar amb el vot tant d'Artur Mas com de Carles Puigdemont. Ara un nom similar -Partit Nacionalista de Catalunya- serà el paraigua que aixoplugarà exdirigents de CiU contraris a Puigdemont i perfils moderats que fins ara eren aliens a la política.

El País de Demà proposa un referèndum per reformar la Constitució i reconèixer el dret a l'autodeterminació

Separació entre El País de Demà i l'opció electoral

La idea dels promotors d'aquesta nova plataforma electoral és separar-la d'El País de Demà, que quedaria com a espai de pensament. En els pròxims dies s'ha d'articular el partit polític (omplir de contingut el Partit Nacionalista de Catalunya) i seguir amb les converses amb altres actors del catalanisme moderat sobre si concorren o no conjuntament a les eleccions. La negociació principal és amb Units per Avançar, de l'exdirigent d'Unió Ramon Espadaler, ja que està pràcticament descartat concórrer amb Lliures i la Lliga Democràtica, de la politòloga Astrid Barrio.

De fet, tal com va avançar l'ARA, els exdirigents d'Unió, que ara comparteixen grup amb el PSC al Parlament, ho tenen clar: volen aliar-se amb el grup de Poblet. Tanmateix, segons explica la plataforma El País de Demà, encara no hi ha res tancat ni formalitzat.

Tot plegat arriba en ple debat sobre l'ordenació de Junts per Catalunya, aturat arran de la crisi del coronavirus. Ara mateix és una incògnita si el PNC pot arrossegar els contraris a Puigdemont del PDECat en cas que David Bonvehí i Jordi Sànchez (Crida) acabin pactant formar una única opció política.

stats