El primer poble que veta llaços i banderes
No es podran penjar símbols polítics a Castellbell i el Vilar sense el permís de l’alcaldessa, del PSC
BarcelonaEls carrers de Castellbell i el Vilar (Bages) es van despertar el dissabte 5 de maig plens de banderes espanyoles. Era la resposta de l’unionisme a la penjada de llaços grocs que el CDR local organitza periòdicament per reclamar la llibertat dels dirigents sobiranistes empresonats. L’organització independentista va acordar no treure-les i va fer una crida als veïns a comptar-les i per cada bandera que veiessin donar un euro a SOS Racisme, Proactiva Open Arms i l’Associació Catalana pels Drets Civils, que dona suport als presos polítics. “Vam voler capgirar-ho per ser nosaltres la notícia”, assenyala una membre del CDR. Aquest respecte -que alguns veïns, a títol individual, no van secundar- contrasta amb la “neteja” de llaços, murals i pancartes que fan de nit els integrants de Resistencia Castellbell i el Vilar, un de la desena de GDR que hi ha arreu del país, tres dels quals són al Bages, una de les comarques on l’espanyolisme està més organitzat.
Aquesta pugna de banderes ha provocat que l’alcaldessa, la socialista Montse Badia, que governa amb majoria absoluta, decidís el passat 14 de maig retirar del carrer qualsevol element que no tingui el preceptiu permís i anunciar amb un ban municipal que sancionarà els que incompleixin l’ordenança de convivència. “No hem dit que no es puguin penjar llaços, sinó que es demani permís per fer-ho amb la voluntat de controlar la situació i que no es trenqui la convivència, perquè l’espai públic és de tothom”, anota l’alcaldessa.
Badia explica els motius que l’han dut a prendre aquesta controvertida i inèdita decisió: “Hem actuat quan hem vist que les coses anaven a més perquè hi ha tensió i cansament entre els veïns, i la prioritat és la convivència”.
“Gent radical als dos bàndols”
L’ambient està caldejat. Fa uns mesos els espanyolistes van amenaçar un botiguer i van aconseguir que retirés l’estelada del seu establiment, van fer una pintada a la porta de la casa del municipi on viu el pare d’Oriol Junqueras acusant-lo de colpista i un d’ells es va veure involucrat en una agressió a un veí de Castellgalí per motivacions polítiques.
L’alcaldessa, a qui li van ratllar el cotxe fa cinc anys per haver anat a la manifestació de la Diada, conclou que “hi ha gent radical a tots dos bàndols, amb posicions molt intransigents”. Crítica amb l’aplicació del 155 i amb l’empresonament de líders independentistes, Badia remarca que l’objectiu del ban és deixar el debat polític fora de l’espai públic. “La gent té ganes de desconnectar del conflicte i no de sortir al carrer i recordar-lo”, exposa la màxima representant del consistori, que afegeix que “el rebuig a la situació es pot expressar d’altres maneres”.
La seva decisió ha coincidit amb la crida del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, a “no colonitzar” l’espai públic perquè “és de tothom”, en al·lusió a la proposta del president Quim Torra de penjar un llaç groc a la façana de la Generalitat. Fonts del partit, però, subratllen que no donaran cap directriu sobre aquesta qüestió als alcaldes per respecte a “l’autonomia municipal”, tot i que no amaguen la seva “preocupació perquè es generi un conflicte a l’espai públic”.
Divisió d’opinions
El CDR, a qui l’Ajuntament ha cedit un local municipal, titlla el ban d’antidemocràtic perquè que coarta totalment la llibertat d’expressió”. Un dels seus membres, que prefereix parlar des de l’anonimat, lamenta que “la brigada de l’Ajuntament s’hagi dedicat a retirar amb celeritat llaços grocs reivindicatius i esborrar pintades de “Llibertat presos polítics”, i alhora, se segueixin veient pel poble pintades de creus gammades i de “ Cataluña es España ”. Les dues formacions independentistes de l’oposició tampoc veuen amb bons ulls aquesta aplicació estricta de l’ordenança. Santi Llopart, portaveu del PDECat, creu que no s’hauria d’haver arribat a aquesta situació i que calia “una solució dialogada i pactada amb totes les parts implicades”. “Els llaços grocs no tenen res a veure amb les banderes”, afegeix el regidor, per evitar que s’equiparin els dos símbols. “Ens han posat tots al mateix sac per quatre eixelebrats amb comportaments conflictius”, denuncia el portaveu d’ERC, Albert Mulero.
Des de l’entorn dels GDR, en canvi, es beneeix la decisió de l’alcaldessa. “Ens sembla bé si la mesura és per a tothom, perquè les idees polítiques han de restringir-se a l’àmbit privat”, afirma un dels seus col·laboradors. Caldrà veure ara si aquesta treva imposada s’acaba respectant. Per acostar posicions, l’alcaldessa vol organitzar un debat amb membres de tots els sectors.
