Poble Lliure insta la CUP a assumir responsabilitats de govern

BarcelonaPoble Lliure, una de les dues grans organitzacions de la CUP juntament amb Endavant, vol que la formació anticapitalista adopti "tot un seguit de mesures concretes a aplicar a curt i mitjà termini en la governança de Catalunya" i que, "amb coherència estratègica i amplitud de mires, assumeixi responsabilitats". La resolució, aprovada ahir durant la celebració de la III Assemblea Nacional de la formació i a la qual ha tingut accés l'ARA, vol que la CUP teixeixi aliances "amb altres organitzacions de l’esquerra i del moviment republicà". Una demanda que Poble Lliure deixa clar que vol debatre i posar en comú amb la CUP per acordar la línia estratègica abans de les pròximes eleccions al Parlament. Així mateix, ha anunciat que engegarà una roda de relacions polítiques amb partits i entitats per compartir les resolucions de l'Assemblea Nacional i "teixir una unitat d'acció".

Davant d'aquests comicis, Poble Lliure advoca perquè la CUP "assumeixi la responsabilitat de lideratge en la construcció d’aquest projecte polític de masses fent-ho de manera que no impossibiliti incloure altres agents clau". En aquest sentit, l'organització independentista considera que "caldria que en les pròximes eleccions autonòmiques ja es busqués una fórmula d’aliança que integrés el màxim de sectors del republicanisme d’esquerres. Fonts de Poble Lliure expliquen que l'objectiu és que "la Unitat Popular sigui el més àmplia possible" i "que la CUP hauria de mostrar-se oberta a treballar amb molts altres sectors polítics".

Aquestes mateixes fonts creuen que han de sumar "els sectors descontents amb la gestió d'ERC i JxCat". Les enquestes apunten que la CUP podria arribar fins als deu diputats –ara en té quatre– gràcies a la consecució d'una important bossa de votants contrariats amb les dues grans forces independentistes i Poble Lliure vol fer-hi forat per "aglutinar una gran part de la població". Aquesta organització, fundada el 2014, també defensa establir converses, per exemple, amb Anticapitalistes, que al mes de maig va ratificar la seva sortida de Podem amb un 89% de vots a favor, un 7,5% d'abstencions i només un 3% en contra.

Aquesta demanda es produeix en ple debat programàtic de la CUP i en un context de pau interna a la formació després que al mes de març de l'any passat Poble Lliure decidís presentar-se a les eleccions generals amb Som Alternativa d'Albano Dante-Fachin i obrís una greu crisi per no acatar la decisió del consell polític –en què participen representants de Poble Lliure– de no presentar candidatura als comicis del 28-A.

Aval al Consell per la República

L'Assemblea també va servir perquè Poble Lliure refermés la seva aposta pel Consell per la República, tot i que fins ara la CUP ha declinat formar-ne part perquè no vol “avalar iniciatives que parteixen d’una lògica simbòlica, que no tenen com a objectiu la ruptura democràtica amb l’estat espanyol i que no disposen de mecanismes de control”. Poble Lliure, en canvi, sí que va beneir aquesta institució des de la seva posada en marxa i només uns mesos després de reunir-se amb l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo, la militància de Poble Lliure, a través d’una consulta interna, es va decantar de manera majoritària per adherir-s'hi. Sense anar més lluny, el seu portaveu, Guillem Fuster, forma part de la direcció del Consell. Tot i els recels a aquesta institució, la CUP va acordar a principis d'any donar autonomia a les seves assemblees locals perquè s’adhereixin als consells locals per la república, que han d’exercir com a espai sobirà no limitat pels poders de l’estat espanyol en l’àmbit municipal, on hi ha partits, entitats i ciutadans.

Aquest tercer congrés, que es va celebrar de manera telemàtica a causa de la pandèmia, també ha ratificat l'ANC com a espai "útil" de l'independentisme, tot i que la CUP sempre ha mostrat les seves reserves respecte a aquesta entitat per limitar-se al Principat i no treballar per la totalitat dels Països Catalans. Poble Lliure també ha aprovat reclamar que es posi ja en marxa l'Assemblea de Càrrecs Electes, una proposta que sí que va sorgir de la CUP com a espai de contrapoder.