El poble amb l'alcalde, la cunyada, un regidor i la seva parella investigats per una casa il·legal al bosc

BarcelonaVallcebre és un poble d'uns 270 habitants al Berguedà, als peus del Pedraforca. Allà no hi ha oposició: tots els regidors són de Junts i l'alcalde, Lluís Cadena, ha guanyat set vegades les eleccions municipals, abans sota les sigles del PP i de CiU. En les últimes es va erigir guanyador sense rival, ja que no hi va haver cap llista que es presentés contra ell. Ara, però, un cas amenaça de fer trontollar el seu mandat. L'alcalde, la seva cunyada –que era secretària accidental–, el seu primer tinent d'alcalde, la seva parella i l'anterior arquitecte del consistori estan investigats per un delicte de prevaricació urbanística que afecta una masia al bell mig del bosc. La raó? El primer tinent d'alcalde i la seva dona presumptament van aprofitar-se de la seva posició a l'ajuntament per convertir una masia ruïnosa en una casa plenament reformada saltant-se la normativa urbanística. Almenys això és el que sosté la fiscalia de medi ambient davant del jutjat d'instrucció número 2 de Berga, que investiga el cas i ja els ha pres declaració, segons diverses fonts consultades per l'ARA.

Tot va començar quan una associació de veïns del municipi va detectar que el primer tinent d'alcalde, que també és agent rural, i la seva parella, administrativa a l'ajuntament, havien comprat una masia en estat ruïnós en una zona protegida al bosc, coneguda amb el nom de Cal Pecunya. El 2019 van demanar llicència per rehabilitar-la: l'Ajuntament hi va donar llum verda saltant-se la llei, segons la fiscalia, i sense verificar els requisits tècnics per reconstruir masies històriques (per exemple, que el volum d'allò que s'hi edifica no superi el de la fitxa del catàleg de masies). En els mesos posteriors, i en uns terminis exprés, el ple del consistori els va autoritzar a fer-hi un aparcament, un porxo, un local d'oci, plaques fotovoltaiques, fosses sèptiques i dipòsits enterrats. En la seva querella, consultada per l'ARA, el ministeri públic sosté que els implicats van confabular per emparar una construcció il·legal en un espai natural sent-ne plenament conscients.

Cal tenir en compte que la normativa és molt estricta sobre allò que es pot construir o no a la muntanya, per evitar nyaps urbanístics en paisatges naturals: així ho van avisar els veïns en diversos escrits a l'Ajuntament, que el consistori es va negar reiteradament a atendre amb informes genèrics signats per la secretària accidental, igual que l'arquitecte de l'ajuntament (que era un assessor extern) i l'alcalde. El 2022 els agents rurals es van personar a la casa en disputa i van confirmar les irregularitats: quan la secretària titular va tornar de l'excedència que l'havia mantingut fora d'escena, va engegar un expedient de nul·litat d'ofici. Mai es va arribar a culminar, després que ella agafés de nou la baixa. Poc després i a instàncies de l'associació de veïns, la fiscalia va presentar una querella contra part de l'Ajuntament i els constructors de la casa acusant-los de voler camuflar la construcció d'una edificació nova de trinca en una simple rehabilitació. La investigació és oberta per un delicte contra l'ordenació del territori, prevaricació urbanística i un delicte contra l'administració pública.

Primera victòria judicial

Més enllà de la via penal, ja hi ha una sentència en via administrativa de l'abril que ha donat la raó als veïns: a la resolució, consultada per l'ARA, es declara la nul·litat de les llicències d'obra per incompliment de la legalitat urbanística, tot i que la jutgessa obre la porta que es pugui legalitzar (i, per tant, evitar l'enderroc) si es regularitza. L'Ajuntament ha recorregut contra la resolució i, de fet, sosté que tot plegat es deu a un error en les mides de Cal Pecunya que constaven al catàleg de masies i que no van corregir a temps, segons asseguren fonts de la seva defensa a l'ARA. El catàleg recollia una superfície de 64 metres quadrats en dos pisos, i l'edificació –on viuen actualment els investigats– en té més de 80 per planta, amb unes golfes addicionals. No és l'única disputa que el consistori ha tingut amb aquesta associació de veïns, molt crítics amb la gestió de l'alcalde. "És el cas clàssic d'un poble petit de cacics que fan el que volen. Hem tingut molts problemes, alguns veïns ens han deixat de parlar", comenta un dels membres de l'associació. "És quasi com el poble d'aquell documental de Carles Porta", diu un altre veí, en referència a Tor.

El consistori està disposat a esmenar els errors de tramitació, ara que ja s'ha actualitzat el catàleg de masies, i, a més, confia que la via penal s'arxivi aviat, aprofitant un canvi en la titular del jutjat. No aclareix, però, per què no es va culminar el procediment per declarar nul·les les llicències quan la secretària titular en va denunciar la il·legalitat, ni per què, si calia rectificar les dades del catàleg de masies, no van fer-ho abans de tirar pel dret i autoritzar les obres. Des de l'Ajuntament addueixen falta de mitjans per justificar incompliments de la normativa de transparència al consistori, fins i tot els més bàsics: a la pàgina web no hi consta cap acta dels plens municipals, i consta com a última data d'actualització de la base de dades el 19 de desembre, després que l'ARA hi contactés. L'organigrama del govern disponible és tan antic que encara hi consta que l'alcalde pertany a CiU.