Política27/06/2020

El PNC comença a caminar reivindicant "l'acord polític" i rebutjant la unilateralitat

"Ni frontisme, ni trinxeres", proclama Marta Pascal, escollida secretària general

Quim Bertomeu
i Quim Bertomeu

BarcelonaEn ple conflicte obert per la reordenació de JxCat, aquest dissabte ha començat a caminar el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), impulsat per exmembres de l'espai polític de Carles Puigdemont. La nova formació tindrà com a secretària general l'exlíder i exmilitant del PDECat Marta Pascal, l'últim càrrec electe de la qual va ser el de senadora de JxCat. Ha tingut l'aval del 91% dels militants del nou partit, que ha celebrat avui el seu congrés fundacional a Girona.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tot i que el PNC es constitueix com a partit independent i aliè a la reordenació de JxCat, és inevitable establir-hi una relació per la procedència d'alguns dels seus membres. Tot i això, Pascal ha volgut desvincular completament la nova formació del seu passat polític més recent: "No hem vingut a ser la crossa de ningú, ni la quota de res. No som la branca ni la fulla de cap projecte polític passat". En canvi, sí que ha reivindicat que la nova executiva prové de la "tradició convergent i la tradició del socialisme catalanista que ha ajudat a construir el país". Pascal ha volgut evitar qualsevol polèmica amb les vicissituds actuals de JxCat i ha dit que per "respecte" no volia fer "cap comentari".

Cargando
No hay anuncios

En el seu discurs, la nova líder del PNC ha situat el partit en el catalanisme polític, la centralitat, i les "propostes realistes" per a Catalunya. Una de les grans qüestions és quina aproximació fan del Procés. Pascal ha explicat que el partit és partidari del "model escocès" i planteja el dret a decidir des de "l'acord polític" i "defugint la unilateralitat". "Ni frontisme, ni blocs, ni trinxeres", ha resumit.

Cargando
No hay anuncios

Això ha de permetre al partit apel·lar, com ha fet avui Pascal, tant al votant catalanista sense aspiracions independentistes com al votant que sí que vol la independència de Catalunya. El punt de connexió entre els dos és, segons ella, que algun dia aquest contenciós es resolgui "a les urnes" a través de l'acord de Catalunya amb l'Estat. Al PNC ja reconeixen obertament que volen presentar-se a les properes eleccions catalanes i que buscaran el vot liberal, socialdemòcrata, catalanista, sobiranista i independentista.

Pascal estarà a acompanyada a l'executiva, entre altres noms, per l'exalcalde de Viella i exdiputat de CiU al Parlament Àlex Moga. També hi seran, com a portaveu, Oriol Puig, i, com a tresorer, Pep Garcia. Els vincles del partit amb la tradició convergent són evidents també en els noms d'altres nous dirigents com Pere Martínez (exregidor de CiU), Bernat Orellana (exdirigent del PDECat al Baix Llobregat) i Mercè Dalmau (exalcaldessa de Cambrils per CiU).

Cargando
No hay anuncios

Benvingudes contraposades

El PNC ha rebut benvingudes contraposades per part del sobiranisme. El president del PNB, Andoni Ortuzar, ha enviat un vídeo amb els "millors desitjos" per al nou partit, ja que considera vital per a Catalunya tenir "un espai nacionalista institucional i fort". En canvi, el president de la Generalitat, Quim Torra, a través de Twitter ha criticat que el PNC proclama la "lleialtat a Espanya" com a "declaració de principis". Pascal tampoc ha amagat els seus recels envers el cap de l'executiu català. Ha dit que ella vol per a Catalunya "un govern que governi i que no busqui excuses en tercers".

Cargando
No hay anuncios

A part de Pascal, el partit també ha escollit Olga Tortosa com a presidenta de la formació (84% de suports) i Dolça González (89%) com a síndica del militant. Com marquen els cànons d'un congrés fundacional, també hi han hagut temps per una certa èpica. "Molta gent ens ha estat esperant. Ja som aquí", ha proclamat Pascal. La primera prova per mesurar-ho seran les eleccions catalanes. No estan convocades, però no és difícil intuir que cada cop són més a prop.